"Els consumidors poden seguir reclamant als jutjats civils l'abusivitat de la clàusula de despeses d'hipoteca, incloent-hi l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD), emparant-se la seva reclamació en les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE)", segons asseguren des de Reclamador.es.
El seu director legal, Ramiro Salamanca, considera que "una llei que genera tants dubtes en els màxims intèrprets de la llei no és una bona llei i una Sala que decideix amb tantes filtracions no sembla la millor manera de demostrar i garantir la seva independència".
Aquesta és la seva opinió després que a la tarda d'aquest dimarts el Tribunal Suprem decidís al final sentenciar que corresponia als clients fer-se càrrec de les despeses associades a la signatura d'un préstec hipotecari i no al banc, com va decidir al principi. "Sense perjudici de la necessària lectura de la sentència i amb el màxim respecte a la Sala Tercera i els seus magistrats", afegeix.
"Es tracta d'una decisió tremendament perjudicial per als clients hipotecaris"
"El pitjor escenari possible per als hipotecats s'ha confirmat. Es tracta d'una decisió tremendament perjudicial per als clients hipotecaris. L'Alt Tribunal dona l'esquena als prestataris i els obliga a assumir el pagament d'un tribut que suposa, segons la comunitat autònoma, entre el 0,5% i l’1,5% sobre l'import de la responsabilitat hipotecària", explica Salamanca.
No obstant això, el director legal de Reclamador.es assegura que els consumidors "sí que poden reclamar" emparant-se a la UE, el Tribunal de Justícia de la qual ha declarat en diverses sentències que "els efectes de l’abusivitat no es poden moderar ni integrar".
"El banc que imposa al consumidor una clàusula abusiva que es declara nul·la no es pot beneficiar-ne, la nul·litat té un efecte dissuasiu i implica reposar el consumidor a la situació en què es trobaria si la clàusula no existeix i restituiria la totalitat del pagat en el seu compliment", conclou.
Per la seva banda, l'advocat de Voyadefenderte.com Luis Hormeño creu que el Suprem ha de tenir "raons poderoses" per "contradir el que diuen els jutges especialistes en dret tributari" amb la seva decisió sobre les hipoteques i considera que el dany fet a la Justícia és irreparable. "El Suprem decideix que el client pagui l'impost de les hipoteques. Una cosa que no compartim i que no ens sorprèn després que el 2013 decidís que la banca es quedés amb tot el que havia defraudat amb la clàusula sòl".
ELS CONSUMIDORS HAURIEN ESTALVIAT DE MITJANA 1.455 EUROS
Si el Tribunal Suprem hagués decidit a favor del consumidor, els futurs hipotecats es podria haver estalviat, de mitjana, 1.455,28 euros, xifra que representava més de la meitat de les despeses inicials d'aquest tipus de préstecs, segons els càlculs realitzats pel comparador Kelisto.es.
Aquest impost està cedit a les comunitats autònomes i, per tant, cadascuna d'elles cobra la quantitat que considera oportú
"La decisió, fins i tot, podria haver afectat als que ja tinguessin un préstec hipotecari, ja que una de les opcions que es plantejava era la que el canvi de criteri pogués tenir efecte retroactiu" comenta la redactora en cap, Estefania González.
Atès que aquest impost està cedit a les comunitats autònomes i, per tant, cadascuna d'elles cobra la quantitat que considera oportú, l'import que haurien pogut estalviar els futurs hipotecats hauria depès del lloc on es trobés l'habitatge que desitgessin finançar.
En aquest sentit, Balears (2.374,6 euros), Catalunya (2.006,9 euros) i Andalusia (1.617,6 euros) són les regions on l'estalvi mitjà hauria estat més gran. Mentre que a l'extrem contrari s'haurien situat Ceuta (537,5 euros), Navarra (548,6 euros), Melilla (697,8 euros) i País Basc (730,9 euros).
"Tot i que la decisió del Suprem és molt difícil de digerir i que ens solidaritzem amb els consumidors, creiem que la decisió podria arribar a tenir una mica de positiu. L'anunci del Suprem que sí que donava la raó al client va provocar que diverses entitats insinuessin que aquest canvi de criteri provocaria que pugessin l'interès que cobren per les seves hipoteques. Amb aquest moviment, hauria estat pitjor el remei que la malaltia", explica González.
