"The lady is not tapering" ("la senyora no està fent tapering"), d'aquesta peculiar manera, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va voler convèncer el mercat que el pas fet pel Consell de Govern de l'organisme durant la seva reunió de setembre, de reduir el ritme de les seves compres al proper trimestre, no té res a veure amb una retirada dels estímuls, però no va acabar de tenir l'èxit buscat. A tenor del que escriuen experts i analistes, el missatge ha caigut en sac foradat, ja que el banc central "s'ha unit al club del tapering", assenyalen des de Julius Baer.
"El BCE s'ha sumat al club dels bancs centrals que pretenen reduir les seves compres d'actius", comenten en una nota d'anàlisi. El ritme de les compres d'actius en el marc del Programa de Compres d'Emergència (PEPP) es reduirà durant els propers mesos i fonts de l'institut emissor deuen haver confirmat que el nou ritme seria de 60-70.000 milions d'euros. Les dades més recents indiquen que el banc va comprar actius per valor de 65.000 milions d'euros agost, davant dels aproximadament 80.000 milions d'euros en mesos anteriors.
Si es pren el punt mig d'aquest rang com el ritme mitjà fins al final, implicaria que el PEPP acabaria les compres uns 50.000 milions d'euros per sota dels 1,85 bilions d'euros. "No és raó per alimentar un repunt dels rendiments dels bons o enfortir l'euro", indiquen per la seva banda els analistes de MUFG. "El mercat de bons ha recollit la notícia de forma positiva, ja que el BCE va insistir en la importància de mantenir unes condicions financeres molt laxes i va repetir que tot i que estimen 3 dècimes més d'inflació per 2021, esperen que sigui transitòria", argumenten des de Diaphanum.
"L'alentiment de les compres de bons sembla natural a mesura que l'economia de l'eurozona es recupera", incideixen des de Lombard Odier, i esperen que "el programa es prolongui fins a mitjans de 2022, evitant una retirada massa brusca del suport".
Amb tot, "la roda de premsa sembla haver estat interpretada com moderadament conservadora", expliquen els experts d'Ebury. El BCE es va mantenir explícitament imprecís pel que fa a l'import exacte de la reducció, subratllant que farà ple ús de la flexibilitat del PEPP, també en el futur. En conseqüència, el programa segueix vigent per garantir unes condicions financeres favorables i donar suport a la recuperació econòmica, i "s'absté de donar explícitament orientacions sobre les compres d'actius mensuals o setmanals", afirmen des de Julius Baer.
La millor conjuntura econòmica i l'augment de la inflació van ser reconeguts per una revisió a l'alça de les previsions del PIB i inflació per 2021. Les perspectives d'inflació a mitjà termini per 2022-2023 es van millorar lleugerament, però segueixen sent per sota del llindar del 2% que el BCE necessita veure abans de discutir canvis en la seva política de tipus d'interès.
Amb tot, "el BCE es va abstenir de prendre altres decisions importants", comenten els analistes de l'entitat suïssa, en particular el futur del PEPP el 2022 i les compres periòdiques d'actius en virtut de les quals adquireix aproximadament 20.000 milions d'euros cada mes. La presidenta del BCE va deixar clar que el futur de les compres d'actius es debatrà més intensament durant les pròximes reunions i que té previst decidir com procedir durant la reunió de desembre. "El BCE va aconseguir calmar els mercats i evitar qualsevol reacció negativa a les bones xifres de creixement i inflació, que podrien haver desencadenat el temor que el BCE endureixi la política prematurament, i que la reducció de les compres d'actius sembli moderada", conclouen.
