El Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat d'una clàusula sòl imposada a un usuari que havia demanat al banc un préstec per comprar la seva llicència de taxi, amb la qual cosa s'obre la via per reclamar la clàusula sòl també als professionals i no només als consumidors.
El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda de l'usuari, en considerar que la clàusula no superava el control d'incorporació per no haver complert el banc les obligacions administratives de transparència, en no haver lliurat la Fitxa d'Informació Personalitzada (FIPER) ni haver advertit específicament el notari de l'existència de la clàusula sòl.
No és suficient que aquesta clàusula figuri al contracte i que pugui ser comprensible gramaticalment, sinó també la seva possibilitat real de coneixement
Així, va indicar que el prestatari no va tenir oportunitat real de saber que el préstec estava subjecte a una limitació de la variabilitat del tipus d'interès i va declarar la no incorporació de la clàusula litigiosa, condemnant a l'entitat prestadora a la devolució de les quantitats cobrades per la seva aplicació. La sentència va ser recorreguda pel banc i l'Audiència Provincial va desestimar el recurs d'apel·lació, confirmant que la clàusula no superava el control d'incorporació. L'entitat va interposar recurs de cassació, que el Tribunal Suprem ha desestimat.
El Suprem ha confirmat així que l'entitat haurà de retornar a l'afectat per la clàusula sòl la quantitat pagada de més a conseqüència de la diferència entre el 6,5% impost i l'Euríbor aplicable des del 9 de maig de 2013 (el préstec es va signar un any abans amb tipus fix en els 12 primers mesos).
Segons la plataforma online de serveis legals reclamador.es, aquesta sentència permetrà als autònoms, empreses i professionals reclamar la clàusula sòl dels seus préstecs, que fins ara es trobaven amb la impossibilitat de beneficiar-se de la legislació pròpia dels consumidors sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, però que sí que poden fer-ho de la llei de condicions generals de la contractació, que també regula la abusividad de les clàusules contractuals.
Reclamador.es explica que, en aquests casos, la defensa ha d'orientar-se cap a l'argument que finalment ha acollit el Tribunal Suprem, el control d'inclusió, i que significa que no és suficient que aquesta clàusula figuri al contracte i que pugui ser comprensible gramaticalment, sinó també la seva possibilitat real de coneixement, que no es va complir en aquest cas, ja que no es va lliurar FIPER i el notari no va consignar expressament l'advertiment de la seva existència a l'escriptura, per la qual cosa el client no va tenir oportunitat real de saber que el préstec estava subjecte a una limitació de la variabilitat del tipus d'interès.
