L'Indicador de Sentiment Econòmic (ESI) va disminuir notablement tant a la zona euro com a la Unió Europea (UE) fins a situar-se en 101,7 i en 100 punts, respectivament, xifres que suposen una caiguda d'1,4 punts en ambdós casos, segons les dades publicades aquest divendres a la Comissió Europea.
La disminució en el sentiment de la zona euro es va deure a un deteriorament substancial de la confiança en la indústria i una lleugera caiguda en el comerç minorista, mentre que la confiança va millorar entre els consumidors i es va mantenir en general estable en els serveis i la construcció.
Per sectors, la indústria va resultar ser la més pessimista, mentre que el sector serveis va registrar les opinions més optimistes
Entre les majors economies de la zona euro, el sentiment econòmic va disminuir significativament al s Països Baixos, Espanya (tots dos -3,1), Alemanya (-1,2) i, en menor mesura, Itàlia (-0,8). Es va mantenir pràcticament sense canvis a França (-0,2).
Per sectors, la indústria va resultar ser la més pessimista sobre les expectatives de producció, el nivell actual de comandes generals i les existències de productes acabats. Les avaluacions sobre les comandes d'exportació i producció també es van deteriorar de manera molt significativa. Per contra, el sector serveis va registrar les opinions més optimistes.
El lleuger augment en la confiança del consumidor (+0,6) va reflectir les expectatives més positives de les llars sobre la situació econòmica general i, en menor mesura, la seva pròpia situació financera, mentre que la seva avaluació de la seva situació financera passada i les seves intencions de realitzar compres importants es va mantenir en general estable.
"Els indicadors mensuals que estem rebent per a l'economia de l'Eurozona segueixen sent indubtablement negatius", afirma Oxford Economics. L'ESI publicat aquest divendres ofereix "una imatge ombrívola, toca el seu nivell més baix en quatre anys", de manera que, després d'haver pujat l'agost, "va continuar amb la dinàmica negativa que va començar a principis de 2018". Afegeix que aquestes "dades febles s'acumularan a la pressió tant per l'estímul fiscal com per a un major suport del Banc Central Europeu (BCE) a una economia en crisi".
