El repunt de l'IPC del març als Estats Units ha estat més gran del que s'esperava, i arriba en un moment clau per a la política monetària, ja que tant la Reserva Federal com el Banc Central Europeu (BCE) havien avançat la seva intenció de començar a retallar els tipus d'interès aquest any. Tot i això, la dada coneguda aquest dimecres pot alterar el seu full de ruta, i la probabilitat d'una primera retallada al juny als EUA ha caigut al 19% des del 56% d'ahir, segons l'eina FedWatch del CME Group.
Pablo Duarte, analista sènior de l'Institut de Recerca Flossbach von Storch, assegura que "el repunt de l'IPC als Estats Units esborra del mapa una retallada de tipus de la Fed al juny i és un dilema per al BCE".
"Els mercats han descomptat almenys una retallada de tipus del BCE al juny. La depreciació de l'euro respecte al dòlar després de l'anunci indica que una retallada del BCE abans que la Fed és una possibilitat real. Una retallada així podria ser contraproduent, ja que un euro depreciat augmentaria el preu dels béns importats generant més pressió inflacionària”, assegura.
Ara, el BCE es mou en un terreny incert per prendre les seves properes decisions, ja que "d'una banda, l'economia de la zona de l'euro continua desaccelerant-se especialment perquè Alemanya i França, les economies més grans, segueixen contraient-se, i d'altra banda, la pressió inflacionista segueix alta especialment als aliments i al sector serveis”.
A més, comenta, "els salaris segueixen augmentant i s'espera que segueixin augmentant per les negociacions de tarifes que encara estan pendents a diversos països de l'Eurozona".
"Com que els salaris son el vermell més fort de costos de les empreses especialment al sector serveis, els augments salarials tendeixen a ser inflacionaris. Un augment en la productivitat podria esmorteir l'efecte inflacionari dels salaris, però la productivitat laboral a la zona de l'euro pràcticament no ha augmentat des de fa una dècada, mentre que l'estancament econòmic convida a reduir tipus, la pressió inflacionària convida a esperar”, afegeix.
D'aquesta manera, els mercats segueixen impregnats d'"un grau d'incertesa alt", com mostren "les volàtils reaccions a la publicació d'una dada puntual com la taxa d'inflació". A més, "els bancs centrals han contribuït a la incertesa, ja que els seus models d'inflació van deixar de funcionar el 2021 i decidir què fer reunió per reunió no poden donar una guia clara sobre la presa de decisions".