El gir fiscal del Regne Unit ha estat total, però és a punt d'assolir una nova dimensió. El nou ministre de Finances britànic, Jeremy Hunt, estaria estudiant un impost a la gran banca i a les empreses energètiques per intentar recaptar 40.000 milions de lliures per tapar el gran forat fiscal dels comptes britànics.
Segons avancen mitjans com Financial Times, el nou ministre de Finances inclourà aquesta mesura en el pressupost complet que donarà a conèixer el proper 31 d'octubre, del qual ja va avançar algunes mesures dilluns passat, i durant el qual va parlar de “decisions difícils” que l'Executiu de l'encara primera ministra Liz Truss hauria de prendre a les properes setmanes.
Hunt, que ha dit que no s'oposa "en principi" als impostos extraordinaris, està sospesant el nivell d'impostos que caldria aplicar als bancs.
Actualment, els bancs paguen un tipus impositiu efectiu al Regne Unit sobre els seus beneficis del 27%, que inclou l'impost de societats, fixat al 19%, i un recàrrec bancari del 8%.
Segons les fonts de FT, alguns funcionaris del Tresor britànic han assenyalat que el Govern busca tenir un sistema fiscal "competitiu" i que, fins i tot si Hunt reduís el recàrrec al 5%, continuaria deixant el sector amb un tipus efectiu del 30%. Amb aquest nivell, el Tresor podria esperar recaptar aproximadament 500 milions de lliures addicionals a l'any per part dels bancs, encara que la xifra seria més gran si els beneficis augmentessin sensiblement.
"No podem comentar sobre especulacions específiques, tot i això, el ministre i la primera ministra han estat clars que es requeriran decisions difícils per restaurar l'estabilitat econòmica i cap opció està fora de la taula", assenyalen les fonts del diari britànic.
D'altra banda, Hunt també considera prorrogar l'impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses gasistes i petrolieres més enllà del 2025. Segons aquesta informació, si s'estén dos anys més, el Tresor podria recaptar més de 10.000 milions de lliures, encara que aquesta xifra variaria en funció dels preus futurs de l'energia.
La mesura recorda altres que estan en marxa a Europa, com és el cas d'Espanya. En el cas del país peninsular, el govern de Sánchez preveu imposar un impost temporal del 4,8% als interessos i les comissions netes de les entitats financeres amb ingressos superiors a 800 milions d'euros i un altre de l'1,2% a les vendes totals energètiques que ingressin més de 1.000 milions d'euros anuals. La idea de l'Executiu espanyol és recaptar 2.000 milions d'euros a l'any dels beneficis extraordinaris dels exercicis fiscals 2022 i 2023.
D'acord amb aquestes informacions, Hunt podria haver assenyalat en una reunió del gabinet que els ministres haurien d'exercir un control estricte de la despesa, alhora que intenta demostrar als mercats financers que pot controlar el dèficit britànic.
En resposta, Ben Wallace, secretari de Defensa, i James Heappey, el seu adjunt, han indicat que podrien dimitir si Liz Truss revoca la promesa d'augmentar la despesa en defensa fins al 3% del producte interior brut (PIB) per al 2030. La primera ministra s'està enfrontant a una enorme pressió dins del seu partit, ja que cada cop són més les veus que en demanen la dimissió.
“Un cop comencen les dimissions i les cartes de confiança arriben al comitè central del partit, sol ser qüestió de temps que el primer ministre dimiteixi”, indiquen des de Berenberg, “Probablement, a l'hora d'escollir-ne un substitut, els conservadors intentaran buscar algú que compti amb la confiança dels mercats, és a dir, l'excanceller Rishi Sunak, que va perdre enfront de Truss en la recent carrera pel lideratge, o el mateix Hunt, la figura del qual sembla estar creixent després de la seva recent actuació”.
