• Señala un fuerte comienzo del año para las empresas del sector manufacturero español
  • Mayor declive de los costes desde julio de 2009 por la caída de las materias primas
  • El ritmo de expansión se aceleró hasta el más rápido desde mayo de 2015
Industria aeroespacial

El PMI manufacturer d'Espanya s'ha disparat al gener molt per sobre de les previsions, en marcar una xifra de 55,4, enfront del 53,0 de gener i a la caiguda esperada fins a 52,5.

Des de Markit, la firma que elabora aquest indicador, comenten que "l'última dada del PMI va assenyalar un fort començament de l'any per a les empreses del sector manufacturer espanyol, ja que les noves comandes es van incrementar al ritme més ràpid des de febrer de 2007, suportant un creixement de la producció encara més intens.


Markit destaca que "l'augment de les comandes per realitzar va produir un repunt de la taxa de creació d'ocupació, mentre que les expectatives positives respecte de les noves comandes futures van animar les empreses a augmentar els seus inventaris. Mentrestant, la caiguda del preu de les matèries primeres va resultar el major declivi dels costos des de juliol de 2009".


LES CONDICIONS OPERATIVES MILLOREN MÉS QUE AL DESEMBRE


Markit afegeix que la dada de gener "va indicar una millora més forta de les condicions operatives que al desembre. De fet, la “salut” del sector ha sofert el major enfortiment des de maig de 2015. La producció manufacturera espanyola va augmentar considerablement al gener, i el ritme d'expansió es va accelerar per tercer mes consecutiu al ritme més ràpid des de maig de 2015.


Les noves comandes en total van augmentar al ritme més fort des de febrer de 2007, mentre que les noves comandes procedents de clients de l'estranger també es van incrementar a un ritme més accentuat al gener. Mentrestant, la taxa de creació d'ocupació es va accelerar fins al ritme més ràpid en cinc mesos.


EL CREIXEMENT D'ESPANYA EN 2015 VA SER DEL 3,2%


Espanya va registrar un creixement del 3,2% el 2015, la major pujada des de 2007, després d'avançar un 0,8% el quart trimestre, segons l'avanç de dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra coincideix amb la previsió realitzada pel Banc d'Espanya i se situa, no obstant això, una dècima per sota de les estimacions del Govern. Per la seva banda, l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) va baixar un 1,9% al gener respecte del mes anterior i va retallar tres dècimes la taxa interanual, fins al -0,3%, a causa, principalment, de l'abaratiment de l'electricitat.


Centrant-nos en el PIB, el creixement del 0,8% intertrimestral és el mateix que l'experimentat el trimestre anterior, per la qual cosa se situa dues dècimes per sota de l’1% aconseguit entre l’abril i el juny, fins ara el ritme trimestral d'avanç més elevat des que l'economia espanyola va iniciar la recuperació.


La taxa interanual, per la seva banda, es va situar en el 3,5% el quart trimestre de 2015, una dècima més que el trimestre anterior. D'aquesta manera, el creixement interanual del PIB se situa en nivells de finals de 2007.


Amb el repunt trimestral del PIB entre juliol i desembre de 2015 s'encadenen ja deu trimestres d'avanços, mentre que la taxa interanual acumula vuit trimestres en positiu.


L'IPC TORNA A TERRENY NEGATIU


L'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar un 1,9% al gener respecte del mes anterior i va retallar tres dècimes la seva taxa interanual, fins al -0,3%, a causa, principalment, de l'abaratiment de l'electricitat, segons l'indicador avançat publicat aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).


D'aquesta manera, l'IPC interanual entra de nou en negatiu després d'haver tancat l'any 2015 en el 0,0%, recull Europa Press.

Des de gener de 2015, quan l'IPC es va situar en el -1,3%, la seva taxa més baixa des de juliol de 2009, els preus han experimentat únicament taxes positives els mesos de juny i juliol de 2015 (en tots dos casos del 0,1%) i desembre del mateix any (0,0%).


D'acord amb les dades avançades per l'INE, l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA) va reduir tres dècomes la seva taxa interanual al gener, fins al -0,4%, i va caure un 2,5% respecte del mes de desembre.


En termes mensuals, probablement per l'efecte de les rebaixes en vestit i calçat.
Les dades avançades aquest divendres per l'INE són orientatives, ja que les xifres definitives de gener es coneixeran el proper 12 de febrer.


BANC D'ESPANYA: LA DEMANDA INTERNA TIRA DEL PIB


En el seu últim butlletí econòmic de 2015, el Banc d'Espanya assenyalava que l'evolució de l'activitat l'últim trimestre de l'any passat va ser "lleugerament més favorable" del previst, la qual cosa va fer que elevés la previsió del PIB, que segueix estant una dècima per sota del 3,3% estimat pel Govern.


En el present exercici, el Banc d'Espanya espera un comportament "dinàmic" de l'activitat, encara que el seu ritme seria "lleugerament inferior" al dels trimestres recents, com a conseqüència de la moderació d'alguns impulsos expansius actualment vigents, com és el cas de la demanda nacional.


Així, estima un creixement mitjà anual del PIB el 2016 que podria aconseguir el 2,8%, la mateixa estimació que l'Executiu, i una dècima més que la seva previsió anterior.


El creixement projectat pel Banc d'Espanya tant per a l'any passat com per a l'actual se segueix sustentant en l'embranzida de la demanda interna. Segons les seves estimacions, aquesta va créixer un 3,6% el 2015 i augmentarà un 3,1% aquest any, mentre que la demanda exterior tindria una aportació negativa els dos anys per la fortalesa de les importacions.


El Banc d'Espanya estimava en el seu butlletí que el consum privat va créixer el quart trimestre de l'any passat a un ritme similar al del tercer trimestre (+1%), igual que la inversió productiva privada, que es va veure afavorida per la fortalesa de la demanda final i per la bonança de les condicions financeres.


Per la seva banda, la demanda exterior neta va exercir una contribució neutral al creixement del PIB entre octubre i desembre. Quant a les exportacions, segons el Banc d'Espanya, el creixement de les vendes de béns va experimentar un "cert fre" malgrat l'enfortiment dels mercats de l'àrea de l'euro.

contador