L'economia espanyola va entrar en recessió tècnica al segon trimestre de l'any després de registrar un enfonsament del PIB del 17,8% entre abril i juny, la caiguda trimestral més forta de la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que arrenca el 1970. No obstant això, aquesta reculada ha estat inferior a l'avançada a la fi de juliol, quan l'organisme, quan encara falta conèixer algunes dades, va estimar que el PIB hauria caigut un 18,5% al segon trimestre.
Per part seva, la reculada interanual del PIB es xifra ara en el 21,5%, enfront del 22,1% avançat a la fi de juliol. En qualsevol cas, es tracta també d'un descens rècord en la sèrie històrica. Fins ara la major contracció anual del PIB era la del segon trimestre de 2009, quan l'economia espanyola va baixar un 4,4% interanual.
La demanda nacional va restar 18,8 punts a la variació interanual del PIB el segon trimestre, taxa 14,9 punts inferior a la del primer trimestre. Per part seva, la demanda externa va restar 2,7 punts, la qual cosa suposa 2,5 punts menys que en el trimestre passat.
Amb la forta contracció del PIB en el segon trimestre, que coincideix pràcticament amb la vigència de l'estat d'alarma per la crisi sanitària, Espanya entra de nou en recessió tècnica en sumar dos trimestres consecutius en negatiu.
És la tercera vegada en el segle XXI en què l'economia espanyola afronta una recessió: durant la crisi de 2008 hi va entrar en dues ocasions, la primera vegada en el quart trimestre de 2008 (sortint d'ella en el segon trimestre de 2009) i la segona en el segon trimestre de 2011. Aquesta segona recessió va durar més temps, fins al quart trimestre de 2013.
El període abril-juny s'ha vist afectat de ple per la paralització de nombroses activitats econòmiques a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma, la qual cosa ha provocat una reculada de l'economia sense precedents en la història recent.
EL CONSUM DE LES LLARS S'ENFONSA UN 20% ENTRE ABRIL I JUNY
Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 20,4%, sense precedents a la sèrie històrica, encara que una mica millors a les dades avançades. Per contra, la despesa pública va augmentar entre abril i juny un 0,3%, molt menys que el primer trimestre (+1,3%), mentre que la despesa en consum de les institucions sense ànims de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,2%, en contrast amb la reculada del 0,9% del trimestre anterior.
La inversió, mentrestant, va registrar en el segon trimestre una retallada històrica del 22,1%, amb caigudes de l'entorn del 22% o superiors, tant en el cas de la inversió en habitatge (-22,6%) com en maquinària i béns d'equip (-28,6%).
Les exportacions i importacions també es van desplomar en el segon trimestre, un 33,4% en el primer cas i un 29,5% en el segon. Les vendes a l'exterior venien de decréixer un 7,4% en el trimestre anterior, mentre que les importacions van caure en el primer trimestre un 5,8%, molt menys que en el segon.
DESCENS INTERANUAL RÈCORD DE LA INVERSIÓ
En termes interanuals, el consum de les llars va mostrar una reculada del 25,2%, la caiguda més forta de la sèrie històrica, mentre que la despesa pública va augmentar un 3,1% respecte al segon trimestre de 2019, sis dècimes menys que en el trimestre anterior. La despesa en consum de les institucions sense ànims de lucre, per part seva, va moderar en més d'un punt el seu creixement interanual, fins al 0,5%.
La inversió es va enfonsar un 25,8% interanual en el segon trimestre, una caiguda sense precedents en els registres. Fins ara, la major reculada interanual s'havia experimentat en el segon trimestre de 2009 (-20,4%).
Les exportacions van retrocedir un 38,1% respecte al segon trimestre de 2019, en contrast amb el descens interanual del 5,6% del trimestre anterior, mentre que les importacions es van desplomar un 33,5% (-5,4% en el primer trimestre).
GAIREBÉ 3,4 MILIONS D'OCUPACIONS MENYS EN UN ANY
L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que unes certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació.
L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure durant el segon trimestre un 21,7% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del -17,7%, la qual cosa suposa 15,8 punts menys que en el primer trimestre) a causa de la reducció que s'observa en la jornades mitjanes a temps complet (-5%).
En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 24,9%, taxa 20,7 punts inferior a la del primer trimestre. Per part seva, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 18,4%, això és, 17,9 punts menys que en el primer trimestre, la qual cosa suposa que en un any s'han destruït 3,38 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.
LA CONSTRUCCIÓ I LA INDÚSTRIA ES DESPLOMEN MÉS QUE ELS SERVEIS
Des de l'òptica de l'oferta, gairebé totes les branques van presentar en el segon trimestre un pitjor comportament interanual que en el trimestre anterior, destacant la construcció, el valor afegit brut de la qual es va enfonsar un 27,5% (-6,6% del trimestre anterior). La indústria va registrar una contracció del 23,8% (-5,2% en el trimestre anterior), i els serveis, del 21,3% (-3,2% en el trimestre anterior). L'agricultura va ser l'únic sector que va augmentar el seu valor afegit brut, un 6,3%, en contrast amb la reculada del 0,2% del trimestre anterior.
En el segon trimestre, totes aquestes branques van destruir ocupació, especialment la construcció, que va reduir l'ocupació un 20,3% respecte al segon trimestre de l'any passat (-3,7% en el trimestre anterior). Per part seva, els serveis van registrar un descens interanual de l'ocupació del 19,4% (-0,1% en el primer trimestre); la indústria, del 14,8% (+0,6% en el trimestre anterior), i l'agricultura, del 7% (-6,9% en el primer trimestre).
Si es mesuren les hores treballades, la construcció va presentar en el segon trimestre una caiguda interanual del 31,1%, en tant que els serveis van retallar les hores treballades un 25,8% i la indústria, un 20,8%. L'agricultura va moderar el seu descens respecte al trimestre anterior, amb una disminució de les hores treballades del 8,5%.
La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet es va situar en el -3,8% (-3,7% en el trimestre previ) i la productivitat per hora efectivament treballada va registrar un avanç del 4,5%, més de quatre punts per sobre de la dada del primer trimestre (+0,1%) i la seva taxa més alta des de 1995.
El deflactor implícit del PIB va augmentar un 1% respecte al mateix trimestre de 2019, dues dècimes menys que en el trimestre passat, mentre que la remuneració dels assalariats va baixar un 13,9% interanual, la qual cosa suposa 16 punts menys que en el trimestre anterior i la seva major caiguda de la sèrie històrica. Aquesta evolució es deu al descens del nombre d'assalariats en un 16,4%, percentatge 17,2 punts inferior al del trimestre previ, i al creixement de la remuneració mitjana per assalariat en un 2,9%, enfront del 1,3% del trimestre previ. L'excedent d'explotació, per part seva, va caure un 22,4% en el segon trimestre, el seu major descens en la sèrie històrica.
El creixement interanual del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el 7%, taxa sis punts superior a la variació experimentada pel deflactor implícit de l'economia (1%).
El PIB a preus corrents va registrar una disminució interanual del 20,7%, fins als 245.867 milions d'euros, amb el que va retrocedir a nivells de fa 14 anys.
