I l'infern es va desencadenar sobre el peso argentí. Era el 'canari a la mina' la variable de control que avisava als mercats que la crisi que viuen els emergents aquest 2018 no és puntual i que pot acabar com la dels tigres asiàtics dels 90. Però es va tallar amb mesures excepcionals del Govern de Maurici Macri i el rescat del Fons Monetari Internacional (FMI). No ha estat suficient i, després de caminar a batzegades uns mesos, ha acabat enfonsant fins a un canvi inèdit més enllà dels 41,00 pesos per dòlar. I ha arrossegat la resta de les monedes emergents més fràgils com la lira turca o el real brasiler.
Després de desplomar-se dimecres després de la petició del Govern de l'Argentina d'un avançament dels fons de l'FMI per garantir el finançament que necessita per al proper any. Una decisió que, en paraules dels analistes de Rabobank, "va espantar els inversors", el peso va reprendre el seu sofriment i va registrar la seva major caiguda en un dia des que Macri va arribar al poder i va decidir alliberar el peso -va caure un 30% en una sola jornada el 2015-. Però res comparat amb el que va passar dijous, quan va perllongar el seu declivi i va caure un 20%, per retallar les pèrdues al final de la jornada i quedar-se als 37,90 pesos per dòlar.
Amb una caiguda de més del 50% en aquest mes d'agost i una caiguda del 110% des del gener, el nivell de control es troba als 37,50 pesos per dòlar, segons el fundador de Trader College, Adrián Aquaro. Un nivell de control per sobre del qual la depreciació de la moneda "es tornarà perillosa per a la governabilitat", explica l'analista, que descriu la situació de "caòtica".
El banc central de l'Argentina no va tenir més remei que sortir al rescat. El supervisor monetari va decidir apujar els tipus d'interès 15 punts percentuals fins al 60% "com a mínim fins al mes de desembre". Aquesta és la segona pujada en un mes, el 13 d'agost va elevar els tipus al 45%, i la tercera a l'any. La segona mesura que ha pres l'organisme ha estat augmentar les reserves mínimes obligatòries en cinc punts percentuals.
CONFIANÇA DE L'FMI
Amb tot, els economistes insisteixen a oferir la seva confiança a Macri i opinen que el rescat de l'FMI i les pujades de tipus mostren el compromís del país amb adoptar mesures que restableixin la confiança dels mercats. La directora de l'organisme supranacional, Christine Lagarde, per la seva banda, va assenyalar aquest dimecres en un comunicat que l'entitat treballarà amb el país sud-americà per enfortir el seu programa financer davant de les condicions de mercat més adverses del que s'esperava.
"He instruït el personal de l'FMI perquè treballi amb les autoritats argentines per tal d'enfortir l'acord recolzat pel Fons i reexaminar el cronograma del programa financer", va afirmar Lagarde.
LA XINA TIRA MÉS LLENYA AL FOC I ARROSSEGA ELS EMERGENTS
Al terratrèmol del mercat monetari al país llatinoamericà, que havia començat a llastrar altres de les divises de països en desenvolupament més fràgils, s’hi va sumar el renovat ímpetu del conflicte comercial entre la Xina i els EUA. El president nord-americà va amenaçar d’imposar nous aranzels per valor de 200.000 milions de dòlars la setmana que ve, cosa que va exacerbar l'onada de vendes.
La lira turca, que ha vist com s'ha renovat la pressió baixista aquesta setmana, durant la qual ha cedit aproximadament un 10%, va superar les 6,80 lires dijous, jornada en què es va depreciar un 5%. Aquest divendres remunta fins a les 6,60 unitats contra el dòlar i es deixa un 1%. El real brasiler també va patir el seu i es canvia de mans en nous mínims de més de dos anys i mig, als 4,21 reals.
El rand sud-africà també s'ha deixat més d'un 2% la passada matinada i el iuan xinès es manté estable als 6,80 iuans per dòlar i així aguanta el tipus davant l'envit del dòlar, fruit de les noves tensions entre Washington i Pequín. I la rupia índia també plana sobre el seu enèsim mínim històric, després de cedir un 0,8%.
