L'economia espanyola creixerà un 4,5% aquest any, tres dècimes més del que s'estimava al setembre, quan encara no estava incorporada la revisió de les xifres de Comptabilitat Nacional per al segon trimestre, segons el Panell de Funcas. Pel quart, la majoria de panelistes preveu creixement negatiu. Amb vista al 2023, el consens ha rebaixat la previsió de creixement del PIB des de l'1,9% fins a l'1,1%.
Aquest any l'aportació del sector exterior serà de 2,9 punts (1,4 punts més respecte a l'anterior Panell) i la de la demanda nacional, d'1,6 punts, 1,1 menys en relació amb el consens del setembre. Tots els components de la demanda nacional han patit una intensa revisió a la baixa.
Funcas creu que la desacceleració es prolongarà durant el 2023, any durant el qual el sector exterior tindrà una aportació negativa, de -0,2 punts, mentre que la demanda nacional aportarà 1,3 punts, set dècimes menys respecte al que s'estima al setembre. La inversió i el consum de les llars registraran un creixement inferior al del 2022, mentre que el consum públic tornarà a taxes positives davant la reculada d'aquest any.
L'estimació per a la inflació mitjana anual el 2022 es revisa a l'alça en una dècima fins al 8,7%, mentre que la subjacent es manté al 5%. Per al 2023, la previsió de la taxa general mitjana puja tres dècimes, fins al 4,1%, i la de la subjacent dues dècimes, fins al 4%. Les taxes interanuals de l'índex general esperades per al desembre del 2022 i del 2023 són del 7,1% i 2,8%, respectivament.
Pel que fa al mercat laboral, els panelistes esperen un creixement de l'ocupació del 3,5% el 2022, dues dècimes més que al setembre, percentatge que es redueix en sis dècimes fins al 0,9% el 2023. La taxa d'atur mitjana anual baixarà aquest any fins al 13% -tres dècimes menys respecte a l'anterior Panell- i es mantindrà en aquest nivell el 2023.
El superàvit extern es manté malgrat l'encariment de la factura energètica. Els panelistes esperen un saldo positiu per a aquest any del 0,6% del PIB i un 0,5% per al 2023.
El dèficit públic es mantindrà a cotes elevades. En concret, el saldo negatiu dels comptes públics seria del 4,8% del PIB aquest any i del 4,5% el proper.
"En un context internacional de fort deteriorament econòmic i de pressions inflacionistes, les decisions dels bancs centrals segueixen marcant la política monetària, el gir de la qual ja incorporen els mercats. Així, els panelistes han revisat fortament a l'alça les seves previsions de tipus d'interès. La facilitat de dipòsits del BCE se situaria al 2,5% al final del període de previsió, l'Euribor superaria el 3%, mentre que el rendiment del bo a 10 anys vorejaria el 3,5%”, expressen els experts.
