Si hi ha una veritat gairebé inqüestionable en fiscalitat, aquesta és que quan un Govern anuncia a apujarà els impostos "als rics", al darrere hi ve una pujada per a tota la població. I és el que té tota la pinta de succeir ara amb la "taxa Covid" o com es digui, anunciada per Podemos. Atès que, sense un corralito, tindrem una fugida massiva de capitals i no es recaptarà gairebé res, el Govern aprovarà alces de tota mena de tributs per a intentar reduir en la mesura del possible l'import del rescat.
Noticia relacionada
La banca privada cree que la tasa a los ricos de Podemos se aprobará y habrá fuga de capitalesCom va informar Bolsamanía, els gestors de patrimonis assumeixen que el nou impost cridat a substituir el de Patrimoni tirarà endavant perquè, si no, per què l'anuncia Podem, donant fins el detall del tipus de gravamen i els trams? A més, tothom té clar qui mana a la Moncloa, vist el que s'ha vist en aquesta crisi sanitària. Però també asseguren que, després de l'esglai del famós tuit sobre nacionalitzacions i subordinar tota la riquesa a l'interès general, aquesta vegada sí que veurem una fugida massiva de capitals a destinacions menys hostils amb la inversió.
Cosa que és inevitable tret que s'imposi un corralito a Espanya, com reconeix el propi inventor d'aquesta taxa, Thomas Piketty. Això del 'corralito' segur que sedueix a Podemos, però atemptaria contra la llibertat de moviment de capitals consagrada pels tractats comunitaris i que, encara que es podria teòricament limitar en una interpretació generosa de l'estat d'alarma (com es limita la de moviment de persones), trobaria seriosos problemes a la UE.
José Carlos Díez adverteix que aquesta fugida de patrimoni pot provocar un enfonsament de la recaptació de tots els impostos que no permeti fer front al pagament de sous públics o pensions i requereixi un rescat enorme d'Espanya o la nostra sortida de l'euro. Sense anar tan lluny, el que és clar és que, sense 'corralito', la recaptació del nou impost serà pírrica.
I això donarà al Govern arguments per dir que, davant la insuficiència d'aquesta figura, és imprescindible apujar d'altres impostos per finançar les enormes despeses de la crisi provocada pel coronavirus (seria més precís dir provocada pel confinament obligatori amb què s'ha respost al coronavirus a Espanya). Cosa que no ha de sorprendre a ningú, perquè els pressupostos que no va aconseguir aprovar Sánchez l'any passat incloïen pujades dels trams més alts de l'IRPF, un tipus mínim efectiu de Societats i noves taxes, com la Tobin i la Google (la dièsel va caure pel camí).
PUJAR IMPOSTOS NO EVITARÀ EL RESCAT
Noticia relacionada
Por qué el impuesto a los ricos de Piketty no lo aprobaría ningún parlamento del mundoQue és just el contrari del que la teoria clàssica diu que cald fer per sortir d'una recessió tan greu com la que ja ha començat i que serà pitjor del que s'espera (ahir Goldman Sachs va empitjorar la seva perspectiva de caiguda del PIB fins al 13%). El que caldria fer és rebaixar impostos, per facilitar la supervivència de les empreses i la recuperació del consum i la inversió, deixant més diners a les butxaques de la gent, la qual cosa redundarà en menys destrucció d'ocupació (menys prestacions i subsidis) i en una menor caiguda de la recaptació fiscal.
En comptes d'això, el que farà el Govern és apujar impostos, abocar moltes empreses a tancar i a acomiadar, i després dispararà les ajudes i subsidis, incloent-hi la famosa renda mínima. Tal vegada el cost de totes dues polítiques sigui el mateix, però els seus efectes són diametralment oposats.
En qualsevol cas, els ingressos per impostos es quedaran a anys llum de les enormes despeses que assumirà l'Estat en aquesta crisi. La qual cosa ens aboca a un rescat (entès com a préstec del MEDE, com al 2012) i a ingents emissions de deute públic que haurà de comprar-nos el BCE; i si no pot fer-ho després de la sentència del Tribunal Constitucional alemany, el rescat haurà de ser estratosfèric.