La dependència del turisme, l'ús més extensiu de contractes temporals i un percentatge superior de petites empreses a les comunitats insulars, del sud i del Mediterrani, poden generar una contracció més forta al 2020, i fer que aquestes comunitats es recuperin més tard, segons BBVA Research.
En canvi, preveuen que les comunitats del centre i nord podrien observar una menor contracció de l'activitat aquest any, afavorides per una recuperació més ràpida de l'activitat dels sectors industrials i menys vinculats al consum social.
No obstant això, assenyalen que l'impacte del coronavirus sobre l'economia dependrà de la durada de les restriccions, de l'impacte sobre la capacitat utilitzada i de les polítiques que es posaran en marxa per mitigar els efectes d'aquesta crisi. "La diferent estructura sectorial de les economies regionals, les diferències en l'ús de la contractació temporal i la prevalença d'empreses de més grandària en algunes d'elles fa que això es tradueixi en impactes molt heterogenis", expliquen.
En concret, BBVA Research estima que a Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja i la Comunitat de Madrid, la contracció de l'activitat es veu mitigada pel millor acompliment relatiu dels sectors d'activitats com el sector agrari i d'alimentació, el sector públic o els serveis d'alt valor afegit, que s'han vist menys afectats a la fase inicial d'aquesta crisi.
Per part seva, a País Basc, Castella i Lleó, Galícia, Navarra i Aragó, l'activitat també podria caure menys que la mitjana al 2020. En aquest cas, el retorn més ràpid a la normalitat dels sectors industrials pot fer que a aquestes comunitats, encara que l'impacte inicial sigui intens, resulti també de menys durada. En el cas de País Basc i Navarra, un espai fiscal més ampli ha permès polítiques més ambicioses que a d'altres comunitats autònomes.
No obstant això, les comunitats més dependents del turisme i de les activitats de consum social seran les més afectades i a més, la seva recuperació serà més lenta. Per això, al 2020 la caiguda del PIB serà especialment intensa a Balears i Canàries, amb el -17% i -13%, respectivament. La Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia amb creixements del -8,3%, i Catalunya del -8,2% mostrarien també una pèrdua d'activitat més alta que la mitjana nacional.
2021
De cara a l'any vinent, a mesura que retorni progressivament l'activitat als sectors afectats pel confinament, segons les previsions de BBVA Research, la recuperació s'estendrà cap al Llevant peninsular i les comunitats insulars, encara que de manera asimètrica. Així, Balears i Canàries, després de la forta contracció de 2020, seran les comunitats amb més creixement, del 9,6% i 7,8% respectivament. No obstant això, el seu PIB se situarà encara un 5% per sota dels nivells de 2019.
Mentrestant, les comunitats de l'arc mediterrani també es veuran beneficiades de la major activitat turística comparada amb 2020. El creixement a Andalusia (5,8%), Murcia (6%), Catalunya (6%) i Comunitat Valenciana (6,1%) se situarà per sobre de la mitjana d'Espanya, afavorides per la recuperació del turisme. Les dues últimes, a més, es veuran també afavorides per la progressiva recuperació de l'activitat industrial i exportadora, la millora de la qual s'estendrà també a la resta de comunitats del nord.
CONSUM I MERCAT DE TREBALL
Quant a la despesa en consum, assenyalen que la forta contracció de l'activitat a causa de les restriccions de moviment per frenar el nombre de contagis ha tingut el seu reflex en l'evolució de la despesa amb targeta. Des de la segona setmana de març i fins al 25 d'abril, les compres amb targeta van disminuir, respecte al mateix període de l'any anterior, a ritmes d'entre el 40 i el 50% a Canàries, Andalusia o Múrcia, mentre que a La Rioja, Madrid i Aragó es troba a l'entorn del 60%.
Aquesta contracció, a més, difereix en funció de la mena de consum o de l'origen del consumit. Així, en sectors de consum social com ara hostaleria, transport, turisme o entreteniment, la despesa amb targeta va mostrar una caiguda significativa, especialment a Madrid i Balears, més del 92%. També s'observen caigudes superiors al 90% en la despesa dels estrangers.
D'altra banda, respecte al mercat laboral, des de BBVA Research destaquen que aquesta crisi genera desigualtats regionals en termes d'ocupació, els efectes de la qual es perllongaran més enllà de la durada de l'estat d'alarma. L'estructura sectorial, la temporalitat i l'estacionalitat al mercat de treball voldrà dir que les dificultats puguin perdurar durant més temps en aquells territoris amb més pes del consum social en la seva activitat.
Les dades d'afiliació a la Seguretat Social als mesos d'abril i març ja mostren que l'ocupació es va contreure de forma més intensa a les comunitats insulars, mediterrànies i del sud. No obstant això, a les regions del centre i nord peninsular, on les activitats essencials i el sector públic tenen més pes, la pèrdua d'afiliació va ser inferior. En aquest context, el Servei d'Estudis de l'entitat assenyala la necessitat de mesures que protegeixin els col·lectius més exposats a la temporalitat per contribuir a la supervivència de les empreses i dels llocs de feina.
