El Govern ha revisat a l'alça tres dècimes el creixement per a aquest any i a la baixa en quatre dècimes el proper. Segons queda reflectit al quadre macroeconòmic del Pla Pressupostari per al 2024 remès a la Comissió Europea, l'Executiu espera ara que el Producte Interior Brut (PIB) avanci fins al 2,4% el 2023 i el 2% el 2024.
"D'acord amb les previsions dels principals organismes nacionals i internacionals, Espanya liderarà durant el període 2023-2024 el creixement econòmic entre els principals països desenvolupats, gràcies al desplegament del Pla de Recuperació i als efectes de la política econòmica adoptada durant els darrers cinc anys", assenyalen des del Ministeri d'Afers Econòmics i el d'Hisenda, que preveuen que l'economia espanyola mantindrà un dinamisme elevat malgrat l'entorn internacional.
Els organismes que dirigeixen Nadia Calviño i María Jesús Montero estimen que l'evolució de l'economia espanyola als propers mesos estarà influïda per dos factors internacionals rellevants: els conflictes geopolítics i l'impacte de la política monetària contractiva del Banc Central Europeu (BCE).
"Les tensions geopolítiques i els conflictes són, en aquest moment, el principal factor de risc per a l'economia pel seu impacte potencial sobre els mercats d'energia i l'activitat econòmica a Europa i a nivell mundial. Després d'una ràpida pujada dels tipus d'interès, la política monetària està començant a aconseguir reduir la inflació, però també alenteix la demanda a nivell europeu”, apunten.
Creuen que la millora de la posició financera de llars i empreses, "gràcies a les mesures de suport a les rendes i avals financers desplegats pel Govern", a la reducció del seu endeutament i el bon comportament de l'ocupació juntament amb la millora del poder adquisitiu de les llars, permetran que el consum s'acceleri el 2024 i sigui un dels principals elements de creixement de l'economia espanyola el proper any.
Pel que fa a l'ocupació, per al conjunt de 2023 i 2024 es calcula la creació de 700.000 llocs de treball a temps complet. La desocupació continuarà reduint-se el 2024 fins a situar la taxa mitjana d'atur per sota de l'11%, "dada especialment rellevant en un context d'increment de la població activa", que se situarà al voltant dels 24 milions de persones el 2024.
En aquest sentit, des del Govern exposen que seguirà millorant la qualitat d'ocupació, amb un increment de la remuneració per assalariat, que creixerà a taxes superiors a les dels preus de consum, “cosa que permetrà que els treballadors guanyin capacitat adquisitiva durant aquest període". Així mateix, es produirà una millora de la productivitat.
El Pla Pressupostari inclou també previsions de dèficit, mostrant un descens fins al 3% el 2024, fet que suposa una reducció de més de set punts en quatre anys. A més, es preveu reduir la ràtio deute/PIB fins al 108,1% ja el 2023, avançant en un any l'objectiu de situar-lo per sota del 110%. El proper any continuarà reduint-se fins al 106,3%, xifra que suposarà una reducció de 14 punts respecte al seu valor el 2020.
Així mateix, s'elevarà la capacitat de finançament d'Espanya fins al 3,5% del PIB i continuarà baixant la posició deutora neta del país davant de la resta del món, que s'ha situat al segon trimestre del 2023 al 56,6% del PIB, el menor registre des del 2004.
INGRESSOS I DESPESES
Pel que fa als ingressos, l'estimació és que els del conjunt de les administracions públiques representin un 42% del PIB, assolint els 648.660 milions d'euros en termes de comptabilitat nacional, amb un lleuger increment respecte al 41,9% del PIB de 2023.
A més, es preveu que els impostos arribin als 382.755 milions d'euros, xifra que implica un increment del 7,5% en comparació amb el 2023, un percentatge similar al previst aquest any (7,6%). Això es deu al bon comportament de l'IRPF per la millora de l'ocupació o per l'augment de les pensions, “però també a altres mesures adoptades aquest any i que encara tindran un impacte positiu el 2024 com, per exemple, la pujada de tipus a les rendes més altes superiors a 300.000 euros o a l'impost sobre societats l'impacte de la limitació de la compensació de pèrdues en grups”.
Per al proper any, s'estima un increment de les cotitzacions socials del 6,4% pel dinamisme del mercat laboral o el desplegament de la reforma de les pensions.
Per la part de les despeses, el Pla Pressupostari preveu assolir els 694.268 milions el 2024, xifra que suposa el 45% del PIB. Es tracta d'una reducció respecte al 45,8% del 2023. "Aquesta evolució de la despesa és compatible amb la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC, tal com estableix la llei aprovada pel Govern durant la legislatura passada", asseguren.
Inclou l'increment del 2% per a les retribucions de tots els treballadors públics el 2024. Un percentatge que podria augmentar un 0,5% addicional segons la variació de l'IPC harmonitzat, segons estableix l'Acord Marc per a una Administració del Segle XXI pactat amb els sindicats de la funció pública.
En general, el Govern remarca que aquestes projeccions tenen lloc en un moment en què es troba en funcions, per això té limitada la seva capacitat normativa i per això no pot aprovar un Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) ni presentar altres iniciatives legislatives excepte casos d'urgent necessitat degudament justificats.
"Aquesta circumstància comporta que el Pla Pressupostari s'hagi fet en un escenari fiscal inercial, és a dir, en absència de canvis o noves mesures", expliquen.
