El Govern estudia redissenyar per suavitzar l'impost a les energètiques i la banca

Així ho recullen les informacions publicades per Expansión i El País. De moment, el Ministeri d'Hisenda ha posposat la reforma, encara que necessitaria tenir-la completada abans del 31 de desembre si vol convertir en permanents aquests gravàmens extraordinaris i aplicar-los sobre els beneficis aconseguits durant aquest exercici.

El Govern necessita els suports del PNB i Junts per tirar els comptes públics endavant. Però des de la formació basca, Andoni Ortuzar demanava aquesta setmana tenir "cura" i ser "raonables" amb els impostos a les energètiques i als bancs.

Segons la seva opinió, "ara no són impostos, ara són uns gravàmens força irregulars", com assenyalava en una entrevista a TVE. Mentrestant, la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha destacat que no facilitaran que s'aprovi "res que posi en risc inversions que són importants per a Catalunya i en concret per a Tarragona".

Des del mateix Executiu, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha defensat mantenir "de forma permanent" aquests gravàmens, encara que reconeix que cal adequar-los perquè s'adaptin "al cicle financer, al cicle de crèdit, al cicle de tipus".

Mentrestant, el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, expressava el desig de canviar el disseny de l'impost a la banca: "Ens semblaria desitjable canviar el disseny de l'impost a la banca respecte a la formulació actual". Segons la seva opinió, "cal intentar que l'impost sigui al més neutral possible", ha dit en una entrevista a Expansión.

Tot i això, companyies afectades com Repsol han qualificat aquest impost com a "demagogia fiscal". El seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, ha assegurat que la inversió al sector energètic espanyol "s'alentirà al mínim" i que "milers de milions d'euros es desviaran a altres països".

A més, el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, considera que "no hi ha res concret", i per això els gravàmens extraordinaris són, a hores d'ara, "soroll" i "rumors".

Ara, segons les informacions publicades, el Govern està estudiant redissenyar totalment l'impost energètic, perquè, en lloc que recaigui només sobre els grups més grans s'estengui a tot el sector o a un ventall molt més ampli d'empreses. A més, per consolidar-lo com a permanent, estudia que la taxa sigui un percentatge sobre els beneficis en lloc de sobre les vendes.

Paral·lelament, estudia fórmules perquè les companyies puguin desgravar part d'aquesta càrrega fiscal a canvi de reinversió de guanys en projectes de transició ecològica i economia sostenible, i amb un topall, per un màxim del 30% de la base imposable.

Des de Banc Sabadell, els analistes consideren que la notícia és "positiva d'impacte limitat en espera de veure com es defineix finalment aquest impost".

"Encara que una aplicació sobre el benefici davant de vendes milloraria l'impacte a les companyies sota cobertura, la clau serà la magnitud de les desgravacions per reinversions que s'apliquin i que probablement aconsegueixin suavitzar gran part de l'impacte. Aquest darrer punt serà determinant per poder aconseguir els suports parlamentaris necessaris de PNB i Junts", afegeixen.

Cal recordar que, de cara al 2024 amb càrrec al 2023, les estimacions de l'impacte de l'impost actualment vigent seria: Iberdrola 160 milions d'euros, Naturgy 100 milions, Endesa 202 milions i Repsol 350 milions.