El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou quadre macroeconòmic que eleva del 2% al 2,4% l'estimació de creixement del Producte Interior Brut (PIB) espanyol per a aquest any i millora de l'1,9% al 2,2% la projecció l'economia el 2025, alhora que situa al 2% l'avenç per al 2026 i el 2027.
"Tenim no només un bon tancament del 2023, sinó que, a més, aquest bon pols s'ha traslladat a l'any 2024. L'economia espanyola està generant capacitat de finançament. Podem dir que aquest creixement ha estat compatible amb la reducció de desigualtats. Estem creixent però el creixement s'està repartint de manera més justa. Aquesta bona evolució ens porta a una millora de les previsions. L'economia espanyola continuarà creixent a un ritme elevat als propers anys", ha assenyalat Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, Comerç i Empresa a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Aquesta revisió a l'alça de les estimacions es produeix en un context d'alineació amb les previsions d'analistes i institucions internacionals, més optimistes del que fins ara eren les xifres oficials.
"Això es trasllada en una recuperació molt robusta i per sobre dels nostres principals socis. Espanya serà el motor de creixement entre les grans economies europees no només a curt termini, sinó també al futur", ha afegit Cuerpo.
Per al ministre, les previsions recollides al quadre macroeconòmic estan marcades per la prudència, la responsabilitat fiscal i l'eficiència econòmica per continuar impulsant el creixement econòmic, la modernització de l'economia i la creació d'ocupació.
"Es tracta, a més, d'un creixement equilibrat, amb aportació positiva de la demanda interna i del sector exterior. La base del creixement continuarà sent un mercat de treball dinàmic, que permetrà crear al voltant d'un milió de llocs de treball entre el 2024 i el 2025 i superar els 22 milions d'ocupats al proper any. Aquest dinamisme es mantindrà durant el període de projecció fins a assolir els 23 milions d'ocupats el 2027”, ha emfatitzat.
El bon to del mercat laboral permetrà continuar reduint l'atur, que al final del període de projecció se situarà a l'entorn del 8%.
De la mateixa manera, es manté el dinamisme de la demanda nacional, amb una aportació de 2,2 punts, pel bon comportament del consum de les llars que creixerà també un 2,2% i el creixement notable de la inversió. De fet, la inversió s'accelerarà el 2024 i el 2025, gràcies a la positiva evolució de la confiança empresarial i el continuat impuls del Pla de Recuperació.
SOSTRE DE DESPESA
L'Executiu també ha donat 'llum verda' al límit de despesa no financera del 2025, més conegut com a sostre de despesa, a proposta del Ministeri d'Hisenda, donant així el tret de sortida a l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de l'exercici que ve.
En aquest sentit, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha detallat que el sostre de despesa nacional, sense fons europeus, se situarà als 195.353 milions d'euros, un 3,2% més que el 2024. Incloent-hi els fons europeus, la quantia serà de 199.171 milions d'euros, xifra força similar a la registrada l'any anterior.
Una xifra que respon al descens de les transferències directes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), en haver entrat Espanya a la fase de rebre més préstecs.
"Seran uns comptes que respectaran l'aplicació de les regles fiscals, en mantenir l'estabilitat pressupostària, però que seran compatibles amb continuar impulsant l'Estat del benestar", ha dit Montero, que, a més, ha destacat la reducció del dèficit públic, que ha baixat en més de 60.000 milions d'euros, passant del 10,1% del PIB el 2020 al 3,6% el 2023.
Tot això un dia després que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) hagi ratificat el dèficit del 2,5% per al 2025 i el camí fiscal per als dos anys següents, 2026 i 2027, quan el dèficit se situarà al 2,1% i l'1,8%, respectivament, és a dir, per sota del 3%, d'acord amb les noves regles fiscals de Brussel·les. I estima que el deute es redueixi fins al 100% del PIB al final de la legislatura.
L'Administració Central assumirà íntegrament l'esforç fiscal més gran. Per al 2025, el seu objectiu serà del 2,2%, sis dècimes menys que a la via actual. El 2026, haurà d'assolir l'1,8%, un punt menys que al pla anterior. Per acabar, el 2027, el dèficit haurà d'arribar a l'1,5%. Un esforç més gran que s'explica amb la finalitat de més marge als territoris.
Montero també comunicava a les comunitats autònomes l'objectiu d'estabilitat per al període 2025-2027, que reflecteix un marge fiscal més gran per a les regions, en concret, dues dècimes més, passant del 0,1% de superàvit contemplat fins ara al nou objectiu tolerat de dèficit fixat al 0,1%.
