El Consell de Ministres ha aprovat aquest dijous un Reial Decret Llei de reforma de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats perquè els bancs siguin els que finalment paguin aquest impost en la constitució de les hipoteques.
Així ho ha anunciat la ministra portaveu del Govern, Isabel Celáa, com ahir va avançar el president del Govern, Pedro Sánchez, durant una compareixença des del Palau de la Moncloa després que la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem decidís dimarts que són els clients els que han d'assumir el pagament de l'impost sobre hipoteques, es va corregrir, per tant, d'aquesta manera la secció de l'Alt Tribunal que va innovar la doctrina a mitjans d'octubre i va decidir tornar a la jurisprudència anterior, favorable a les entitats bancàries.
La decisió es va prendre després de dues jornades de deliberacions sense que se superés la fractura existent a la Sala. La decisió va sortir per 15 vots a favor enfront de 13 en contra.
Sánchez, després d'assegurar que el Govern "respecta" la tasca i la independència del poder judicial, va afirmar que el Govern "lamenta" la sentència del Suprem, ja que "no és positiva ni per a les entitats financeres, ni per als jutges ni per als ciutadans", i va afegir que l'Executiu, modificant la llei, vol garantir la "seguretat jurídica" i actuar en defensa "sempre" de l'interès general. "Per això treballem per garantir un escenari previsible i estable en interès de tots els operadors implicats", va subratllar durant la seva compareixença d'ahir.
Així, va dir que mentre dimarts va parlar el poder judicial i "demà (per avui)" parlarà el poder executiu, atès que molts ciutadans compartiran amb el Govern de comprar una casa és un "gran pla d'inversió, però també un gran pla de vida que ha de comptar amb seguretat jurídica". "Mai més els ciutadans pagaran l'impost de les hipoteques", va assegurar.
Per això, va afirmar que el Govern aprovarà avui aquest Reial decret llei perquè "vol" que aquest impost ho pagui la banca "i no la ciutadania". Així, va afirmar que els que proposen la supressió d'aquesta figura fiscal, en referència a la proposta del PP, han de parlar amb els presidents autonòmics per saber si estan d'acord en perdre capacitat recaptatòria, atès que es tracta d'un impost cedit a les comunitats.
"Hi ha un partit que diu que cal suprimir un impost que nodreix les arques de les comunitats i quan jo parlo amb els presidents autonòmics l'única cosa que em demanen són més recursos econòmics, així que no em quadren els comptes; hauran de ser coherents i dir que si volen menys recursos, volen també tenir un menor Estat de benestar", va reiterar.
Segons Sánchez, amb aquesta reforma de l'impost quedarà "clar" i de manera "definitiva" que el pagament de la quota variable de l'impost d'AJD en el cas de préstecs hipotecaris correspondrà "sempre" als bancs i "mai més" als ciutadans.
AUTORITAT INDEPENDENT PER PROTEGIR ELS CLIENTS
A més, amb l'objectiu d'elevar la protecció i els drets dels clients financers, el Govern ha de remetre durant les pròximes setmanes a les Corts la creació d'una Autoritat Independent de Protecció de Clients Financers, amb la intenció de garantir la seguretat jurídica "de tots i per a tots".
Amb aquesta autoritat independent, es reforçarà la protecció enfront dels potencials abusos i es millorarà la capacitat de resoldre conflictes financers, va explicar ahir Sánchez.
Tant la reforma de la llei per canviar el subjecte passiu de l'impost d'Actes Jurídics Documentats com la creació de l'Autoritat Independent de Protecció de Clients Financers entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, segons va indicar.
DEMANA ALS BANCS QUE NO EL REPERCUTEIXIN
Sobre la possibilitat que els bancs puguin repercutir el pagament de l'impost al cost de les hipoteques, Sánchez ha apel·lat a la responsabilitat del sector financer perquè no repercuteixin aquesta decisió en les comissions i tipus dels préstecs hipotecaris. "Jo crec i espero que no (ho facin)", va dir el president, que va insistir que el que fa el Govern amb aquest Reial Decret és aclarir la situació, garantir seguretat jurídica i enfortir la igualtat.
El cap de l'Executiu va indicar que aquesta norma haurà de ser convalidada pel Congrés i confia que compti amb el suport dels grups parlamentaris, incloent-hi Units Podem, que havia cridat a la mobilització després de la rectificació del Suprem.
"Cada partit pot fer l'oposició com vulgui (...). Esperem que quan arribi a la Cambra compti amb el suport de les forces parlamentàries, també d’Units Podem", va subratllar Sánchez, que va apel·lar també a la responsabilitat de la resta de partits parlamentaris perquè donin suport a aquest canvi, sobre el qual va afirmar que, amb matisos, gairebé totes les formacions estan d'acord.
POSSIBILITAT D'ACUDIR Al TRIBUNAL DE LA UE
Preguntat sobre si els ciutadans que han pagat l'impost hipotecari fins ara podran reclamar als tribunals la seva devolució per responsabilitat patrimonial de l'Estat, el cap de l'Executiu va afirmar que les regles fiscals "no obeeixen al principi de retroactivitat", com així havia indicat la jurisprudència, però va afegir que no li competeix a ell dir als ciutadans si tenen capacitat o no d'acudir als tribunals.
En aquest sentit, va afirmar també que els ciutadans que se sentissin perjudicats "estan en el seu dret" d'acudir al Tribunal de la UE, perquè Espanya és un Estat social i democràtic de dret. "Estan en el seu absolut dret", es va limitar a indicar Sánchez.
Finalment, va indicar que han de ser els mitjans i els ciutadans els que jutgin si la decisió del Govern és "populisme", i va assegurar que aquest canvi en l'impost s'ha fet en defensa de l'interès general, de la seguretat jurídica i de la salvaguarda dels drets de tots els ciutadans.
