El Govern ha aprovat aquest dimarts la llei pel dret a l'habitatge. Una llei que "no va en contra dels propietaris, va contra l'especulació", segons ha assegurat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez. Al text s'inclou per primera vegada el control dels preus a les zones més tensionades. Ara el text es remetrà a les Corts per tramitar-lo parlamentàriament pel procediment d'urgència.
L'Avantprojecte de Llei pel Dret a l'Habitatge "garantirà el dret a l'accés a un habitatge digne i adequat en condicions d'assequibilitat". "El mercat s'ha demostrat ineficaç per donar resposta a aquesta necessitat. Els que pregonen la liberalització l'únic que van aconseguir al seu dia va ser el lucre de grans agent immobiliaris generant un gran patiment a la majoria de famílies", ha expressat Sánchez a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Segons les seves paraules, el Govern ha aprovat una llei "imprescindible" destinada a les "persones angoixades pel pagament de lloguers o hipoteques". "L'habitatge no pot suposar una condemna per a la pobresa ni esdevenir una llosa que impedeix que els joves puguin fer els seus projectes".
Què figura en aquesta Llei dHabitatge? No es podrà tornar a alienar el parc públic dhabitatge social, que serà considerat com un patrimoni subjecte a protecció i s'estableix la qualificació indefinida de l'habitatge protegit, garantint sempre, almenys, un període de 30 anys. A més, s'introdueix el concepte d'habitatge assequible incentivat, com a figura necessària per incrementar l'oferta a curt termini.
El dret a un habitatge digne i adequat s'ha d'exercir en condicions assequibles i compromet els poders públics. Es defineix un estatut jurídic de drets i deures associats a la propietat d'habitatge, delimitant la seva funció social. També es declararan aquells llocs amb pitjor accés a l'habitatge com a zones de mercat residencial tensionat per aplicar mesures que n'impulsin l'accés.
S'introdueix a la Llei estatal una definició de caràcter general del concepte de tenidor, com la persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans d'ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m2, també d'ús residencial.
Quant als mecanismes de contenció i baixada dels preus del lloguer: s'hi incorporaran més habitatges, hi haurà contenció i reducció de la renda, impedint increments abusius i s'estableix un mecanisme excepcional per intervenir al mercat i esmorteir situacions de tensió. També es crearà un entorn fiscal favorable per reduir el preu del lloguer i l'increment d'oferta assequible.
Es millora la regulació del procediment de desnonament en situacions de vulnerabilitat, s'impulsa l'habitatge protegit de lloguer a preu limitat. Hi haurà més garanties en la compra o lloguer amb informació bàsica de les condicions de l'operació i de les característiques de l'habitatge i de l'edifici.
Es crea el Consell Assessor d'Habitatge, per assegurar la participació de tots els agents a les polítiques. I s'oferirà més informació i transparència a les polítiques públiques d'habitatge, per conèixer tots els programes i serveis útils per accedir a un habitatge. Igualment, es reforça l'actuació estatal en matèria d'habitatge i de rehabilitació, a través de plans plurianuals, basats en la cooperació interadministrativa.
"Aquesta llei va al principal problema estructural que té el mercat de l'habitatge a Espanya, que és que no tenim un parc públic d'habitatge de lloguer". "És molt poc ètic tenir habitatges buits quan hi ha moltíssimes persones, gent jove i no tan jove que no només no poden accedir a un habitatge, sinó que estan vivint al carrer", ha destacat la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra.
INFORME DEL CGPJ
Sobre l'informe emès pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Sánchez ha expressat que "el Govern manté que delimitar el camp d'actuació de l'Estat en matèria d'habitatge no envaeix cap competència autonòmica", la llei "reconeix les competències autonòmiques a aquesta matèria i posa a la seva disposició tots els instruments i els permet aplicar-ne d'altres que considerin necessaris". Tot i això, s'han incorporat una sèrie d'ajustos tècnics.
L'informe del CGPJ contenia que l'expropiació de la regulació autonòmica pel legislador estatal generarà, sens dubte, una situació de gran inseguretat jurídica en resultar certament difícil determinar quina norma haurà d'aplicar-se, l'estatal o l'autonòmica, quan no concordin completament entre sí".
