El Govern aprovarà durant el Consell de Ministres d'aquest divendres la remissió a les Corts del projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per 2019, per la qual cosa no té assegurats encara els suports necessaris, i aniran acompanyats d'una rebaixa d'una desena de la seva previsió de creixement per a aquest any, fins al 2,2%.
Després de donar llum verda al projecte de Pressupostos al Consell de Ministres d'aquest divendres, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, portarà dilluns a les deu del matí aquest projecte a la Cambra Baixa, per iniciar la seva tramitació parlamentària, que es prolongarà durant uns tres mesos.
Tot i que el Govern va trobar a finals de desembre (en un segon intent) els suports al seu nou objectiu de dèficit, que posteriorment va rebutjar la majoria del PP al Senat, tant ERC com PDeCAT han reiterat la seva negativa a aprovar els Pressupostos del Govern del PSOE. No obstant això, sí que s'han obert a la possibilitat de permetre la seva tramitació, cosa que suposaria renunciar a presentar esmena a la totalitat i assegurar el rebuig de les que presentin altres formacions.
Durant els últims dies les formacions independentistes han rebaixat les seves exigències, si bé, ERC condiciona el seu suport al fet que l'Advocacia de l'Estat retiri l'acusació de sedició contra els polítics catalans presos, mentre que el PDeCAT reclama una taula de diàleg amb propostes concretes per a Catalunya. El Govern podria incloure-hi inversions addicionals.
Per superar els vots de PP, Ciutadans, UPN, EH-Bildu, Coalició Canària i Fòrum Astúries, que el passat mes de desembre van rebutjar els objectius de dèficit de Sánchez, el Govern necessita sumar als vots del PSOE els suports de Units Podem, amb qui ja va signar un acord pressupostari, però també de Compromís, PNB, Nova Canàries, ERC i PDeCAT.
En repetir-se els rebutjos al camí d'estabilitat durant el debat de totalitat, al Govern no li valdria un suport i una abstenció, ja que necessitaria que tant ERC com PDeCAT rebutgessin les esmenes i votessin al costat del bloc que busca tramitar els comptes.
PRESENTACIÓ I TRAMITACIÓ PARLAMENTÀRIA
Per iniciar la tramitació del projecte de PGE serà necessari habilitar el mes de gener, ja que aquest mes no és hàbil per a l'activitat parlamentària. Dilluns arribarà el projecte al Congrés de la mà de la ministra d'Hisenda, que, al costat de les seves secretàries d'Estat, detallarà el contingut del projecte, que aquest mateix dia serà qualificat per la Mesa del Congrés i després serà publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
A més, l'òrgan de govern del Congrés aprovarà un calendari de tramitació i obrirà un termini per sol·licitar les compareixences dels alts càrrecs del Govern i organismes públics, per tal d'explicar els comptes dels diferents departaments.
Després de la ronda de compareixences, els grups que ho desitgin tindran fins al divendres 8 de febrer per presentar les seves esmenes a la totalitat, amb les quals buscaran tombar el projecte i tornar els comptes al Govern i que es debatran durant sessió plenària la setmana següent, els dies 12 i 13 de febrer. En aquest debat, la ministra d'Hisenda defensa el text davant el Ple i els grups que vulguin la devolució dels comptes, el seu rebuig a través de les seves esmenes de totalitat.
Per superar aquest tràmit, d'una única votació, i aconseguir la supervivència dels seus pressupostos, Sánchez haurà de comptar amb uns suports que a dia d'avui no té lligats.
Si el projecte pressupostari supera el tràmit de les esmenes de totalitat, i a posteriori el de les esmenes parcials en Comissió, la votació final del dictamen pressupostari en el Ple del Congrés es podria produir a mitjans del mes de març, per continuar després al Senat i tornar més tard a la cambra baixa.
REBAIXA AL 2,2% LA SEVA PREVISIÓ DE CREIXEMENT
Els comptes que aprova aquest divendres l'Executiu aniran acompanyats d'una actualització del quadre macroeconòmic que rebaixarà en una dècima, fins al 2,2%, la previsió de creixement per a aquest any, segons ha avançat la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, que ha explicat que es deu al major ajust fiscal dels Pressupostos, en elaborar-se amb l’objectiu de dèficit de l'anterior Govern (1,3% del PIB).
Quant a l'atur, el nou quadre macro projecta una creació de 800.000 llocs de treball entre el 2018 i el 2019, amb una reducció de la taxa d'atur al 15,5 el 2018 (igual a la previsió anterior) i del 14% el 2019 (dues dècimes més). El deute públic tancarà 2019 al 95,5%.
Atès que la majoria del PP al Senat ha rebutjat l’objectiu de dèficit del Govern -projectava dèficit de l'1,8% aquest any, l’1,1% el 2020 i 0,4% el 2020-, el Govern aprovarà els PGE amb els objectius d'estabilitat pressupostària de Mariano Rajoy -dèficit de l'1,3% aquest any, 0,3% el 2020 i superàvit el 2021- i més endavant, un cop que la reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària per eliminar el veto del Senat veiés la llum al llarg d'aquest any, l'Executiu aprovaria el seu objectiu i fixaria el dèficit a l'1,8%.
MESURES FISCALS I SOCIALS
Al pla pressupostari, el Govern projectava una disminució de la despesa total de tres dècimes, fins al 40,9% del PIB per 2019. En concret, la despesa en Sanitat es mantindrà al 6% del PIB, la d'Educació, a 4 % i la de protecció social s'elevarà dues dècimes, fins al 16,8%.
Al seu torn, la despesa en serveis públics generals baixarà del 5,5% al 5,4% del PIB, la d'ordre públic i seguretat de l'1,9% a l'1,8%, i la d'assumptes econòmics del 3,9 % al 3,7%, mentre que es mantindrà la d'activitats recreatives, cultura i religió (1,1%), Defensa (0,9%), Habitatge i servei comunitaris (0,5%) i protecció del medi ambient (0,9%).
Les mesures de despeses recollides a l'acord assolit pel Govern amb Podem comporten una despesa de 5.098 milions, encara que l'impacte directe sobre el sostre de despesa dels PGE de 2019 es modera a 1.992 milions, mentre que les mesures d'ingressos comportaran un impacte global de 5.678 milions, que es redueix a 4.489 milions als PGE de 2019.
Després d'haver aprovat ja la pujada de l’1,7% de les pensions, del 3% de les mínimes, l'increment salaris de funcionaris d'almenys un 2,25% i l'augment del Salari Mínim a 900 euros, els nous comptes fixaran un tipus mínim del 15% en societats, la pujada d'un 1% de Patrimoni, la rebaixa del tipus del 25% al 23% en Societats per a pimes que facturin menys d'un milió d'euros, i la baixada de l'IVA de serveis veterinaris i dels productes d'higiene femenina.
En paral·lel als nous comptes, s'estan tramitant ja, i s'aprovaran, decrets lleis per a la creació de noves figures impositives com la 'taxa Google' o el gravamen a les transaccions financeres. Pendent està l'impost alça de l'impost al dièsel.
L'Executiu de Pedro Sánchez vol donar un impuls a les mesures socials i per això els pressupostos recolliran diferents mesures, com la supressió del copagament farmacèutic, l'augment de les beques per a estudi i ajudes per a material escolar en etapes obligatòries (cost de 536 milions); un augment del 40% de la dotació de Dependència (515 milions) i el Pla d'Eficiència Energètica de Llars Vulnerables (Feder) (400 milions).
Altres mesures derivades de l'acord pressupostari entre el Govern i Podem són la recuperació del subsidi per a majors de 52 anys; la cotització a la Seguretat Social dels cuidadors (cost de 315 milions) i l'augment del permís de paternitat de 5 a 8 setmanes.
Les mesures que comportaran un menor cost seran el finançament a ciència (273 milions), habitatge (173 milions), ajudes per al material escolar (50 milions) i menjador (25 milions), per a cultura i cinema (20 milions), el Pacte contra la Violència de Gènere (20 milions) i les oficines de despoblació (10 milions).
