- L'Executiu renuncia a limitar les pujades de rendes de lloguer
El Govern central té previst aprovar aquest divendres el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, en el qual es dona un termini de vuit mesos per elaborar un sistema d'índex de preus, encara que es renuncia a limitar les pujades de les rendes del lloguer.
Segons ha afirmat aquest divendres el diputat de Podem Rafa Mayoral en declaracions a RNE recollides per Europa Press, la seva formació va acordar amb el Govern socialista l'aprovació d'aquest decret en el Consell de Ministres d'aquest divendres. Mayoral ha assenyalat que determinades mesures que van dins del decret milloren la situació dels lloguers, encara que ha recalcat que "són insuficients" i "no punxen la bombolla". Així ha recalcat que entre les mesures integrals que proposaven des de la formació lila s'incloïa ampliar el límit de les pujades segons l'IPC als contractes en vigor.
La norma inclou bonificacions de fins al 80% en l'IBI per a immobles en lloguer d'habitatge habitual la renda del qual sigui inferior a la determinada per l'índex de preus dels contractes d'habitatge en lloguer. A més de la bonificació del 80% de l'IBI, es reprèn la possibilitat que els ajuntaments puguin bonificar mitjançant una ordenança fiscal fins al 95% d'aquest impost per a immobles amb una renda limitada per una norma jurídica, que ja es recollia en el reial decret que es va tombar al Congrés el gener.
El text recull la creació d'un sistema estatal d'índexs de referència del preu del lloguer d'habitatge, al qual es vinculen determinats estímuls de la política fiscal, i també s'estableix la possibilitat de creació de sistemes d'índexs de referència autonòmics a l'efecte de dissenyar les polítiques i programes públics en matèria d'habitatge en els respectius àmbits territorials. Així mateix, estableix un termini de vuit mesos perquè l'Administració General de l'Estat elabori aquest sistema, "a través d'un procediment subjecte als principis de transparència i publicitat".
El text manté el requisit que recollia l'anterior reial decret tombat pel Congrés al gener pel qual s'establia en cinc anys el període de pròrroga obligatòria, excepte en cas que l'arrendador sigui persona jurídica, en el qual el termini serà de set anys. Aquesta mesura "respon així les diferències que tant des del punt de vista del tractament fiscal com de la realitat i característiques de la relació arrendatària i del desenvolupament de l'activitat poden existir en la pràctica".
Pel que fa a la pròrroga tàcita, estableix que, un cop arribada la data del venciment del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues i una vegada hagi transcorregut el període de pròrroga obligatori, si no existeix comunicació d'alguna de les parts en la qual s'estableixi la voluntat de no renovar-lo, es prorrogarà anualment el contracte durant tres anys més.
També recull la limitació a dues mensualitats de la renda del lloguer la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança que poden exigir-se a l'arrendatari i tret que es tracti de contractes de llarga durada. Per altra banda, torna a establir que les despeses de gestió immobiliària i de formalització de contracte seran a càrrec de l'arrendador quan aquest sigui persona jurídica i exceptuant els casos en els quals el servei hagi estat contractat per iniciativa directa de l'arrendatari.
SI NO HI HA PACTE, NOMÉS ES PUJA AMB L'IPC
Quan no hi hagi pacte entre les parts per a l'actualització anual de la renda, el reial decret recull que l'increment produït com a conseqüència de l'actualització no podrà excedir la variació de l'últim IPC publicat en la data de revisió, però el Govern espanyol renuncia a introduir límits als preus.
Respecte als immobles turístics, estableix una modificació tècnica en l'exclusió de l'àmbit d'aplicació de la llei d'arrendaments urbans (LAU), suprimint la limitació que aquestes hagin de ser necessàriament comercialitzades a través de canals d'oferta turística i remetent específicament a l'establert en la normativa sectorial turística que resulti de l'aplicació.
També manté, igual que en l'anterior reial decret, la modificació de la llei d'arrendaments urbans perquè es requereixi el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que, alhora, representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. Així mateix, aquesta mateixa majoria es requerirà per a l'acord pel qual s'estableixin quotes especials de despeses o un increment en la participació de les despeses comunes de l'habitatge turístic, "sempre que aquestes modificacions no suposin un increment superior al 20%". "Aquests acords no tindran efectes retroactius", apunta el reial decret.
