El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social s'ha mostrat a favor de retardar l'edat efectiva de jubilació, però en contra d'allargar l'edat legal. Aquesta mesura, està en línia amb la proposta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). En concret, vol retardar des dels 62,7 anys actuals fins a 65,5 anys en un termini de 30 anys, però sense tocar l'edat legal de jubilació. A partir del 2027, l'edat legal de jubilació serà de 67 anys si s'han cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos o de 65 anys si s'ha cotitzat més.
En concret, a l'actualitat, l'edat efectiva de jubilació ronda als 62,7 anys, mentre que l'edat legal se situa als 65 anys i 8 mesos per als que tenen cotitzats menys de 36 anys i 9 mesos, i als 65 anys si s'ha cotitzat més de 36 anys i 9 mesos.
La idea del govern coincideix amb les recomanacions que l’AIReF ha realitzat al seu informe per garantir la sostenibilitat de les pensions. En concret, aquest organisme preveu que l'edat real de jubilació arribi el 2027 als 64,5 anys i veu possible arribar a un augment de l'edat efectiva mitjançant diferents vies que no impliquin necessàriament un augment generalitzat de l'edat legal, aspecte en el qual coincideix el Ministeri de Treball que dirigeix Magdalena Valerio.
En els càlculs recollits al seu informe de pensions, l’AIReF simula un augment d'un any a l'edat efectiva, des dels 64,5 anys el 2027 a 65,5 anys el 2048. Aquesta mesura, explica, suposaria una contenció addicional de la despesa en pensions d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals el 2048.
El Ministeri de Treball comparteix la intenció de portar l'edat real de jubilació fins als 65,5 anys durant els propers 30 anys sense elevar l'edat legal de jubilació. No obstant això, fonts d'aquest Departament insisteixen que aquest increment és una mesura a llarg termini que es debatrà durant els propers mesos.
No obstant això, el Govern ha deixat clar que una qüestió així ha d'anar acompanyada d'una reflexió "profunda" sobre la taxa de reemplaçament, d'incentius a la continuïtat al mercat de treball i d'introduir marcs flexibles entre activitat i jubilació.
Des de Treball s'ha ressaltat que l'evolució del mercat de treball en la societat fa que la gent tendeixi a jubilar-se més tard, ja que els llocs de treball són cada vegada "menys penosos" i s'automatitzen més els processos. Així, cada vegada tenen més pes les activitats que es poden fer sense problemes a partir d'una edat avançada.
A FAVOR D'AMPLIAR EL PERÍODE DE CÀLCUL DE LES PENSIONS
D'altra banda, l'Executiu també s'ha mostrat favorable a estendre el període de còmput per al càlcul de la pensió (ara són 22 anys i seran 25 anys a partir de 2022).
L’AIReF recomana en aquest punt elevar el període de càlcul més enllà dels 25 anys i fa una simulació sobre el que suposaria situar el 2027 aquest període de còmput en 35 anys: la despesa en pensions es contindria en mig punt del PIB el 2048.
En aquesta línia, Treball es mostra favorable a aquesta mesura perquè acostaria la legislació espanyola a estàndards europeus i no hauria de produir "efectes negatius".
Així mateix, el Govern ha afirmat que comparteix les reflexions de l’AIReF publicades aquesta setmana en relació amb la situació demogràfica i considera que cal un reforç "considerable" de les polítiques de família i apostar per una política migratòria oberta.
Segons l'executiu, la immigració no és un fenomen negatiu i considera que és imprescindible corregir aquesta percepció equivocada a través de les polítiques públiques. "Les persones que pensen que la immigració suposa un risc estan posant, d'alguna manera, en risc la sostenibilitat de les pensions", assegura el Ministeri.
Segons els comptes del Govern, l'evolució de la despesa en pensions és similar a la projectada per l’AIReF i situaria la despesa en pensions en un 13,4% del PIB el 2048. En aquest punt, s'ha deixat clar que aquest increment de la despesa es deu a l'augment del nombre de pensionistes i a les carreres de cotització durant la democràcia comporten millors bases de cotització que les produïdes durant el franquisme.
En aquest punt, l'Executiu ha afirmat que més d'una quarta part de les persones que es jubilen ho fan obligades per normatives "inexplicables o a punt d’extingir-se en la seva actual formulació", com és el cas de la jubilació parcial. La conseqüència final d'aquesta acumulació de factors és "una evolució de dèficit exagerada", que ha passat del 0,1% del PIB el 2010 a l’1,5% durant els últims anys.
Així mateix, ha assegurat que el Govern s'inclina per una discussió serena en les taules del diàleg social i del Pacte de Toledo per identificar quines despeses han de ser finançats per les cotitzacions socials i quines despeses han de rebre finançament tributària.
Sobre el factor de sostenibilitat, l'Executiu ha apuntat que és partidari d'aplicar fórmules més flexibles i adaptades als diferents col·lectius, abans d'establir una fórmula que s'apliqui de manera taxativa a tothom.
Tot i que el Govern començarà a treballar en les propostes emeses per l’AIReF durant les pròximes setmanes, ha deixat clar que no arribarà cap acord sense el vistiplau d'agents socials i del Pacte de Toledo.
