El Govern preveu una revaloració de les pensions públiques del 0,9% al 2021, a línia amb l'increment aplicat ja enguany, la qual cosa permetria assegurar el poder adquisitiu del col·lectiu de pensionistes, segons s'inclou al Pla Pressupostari de 2021 que l'Executiu remetrà aquest dijous a Brussel·les, han confirmat a Europa Press fonts governamentals.
Noticia relacionada
La pujada recollida pel Pla Pressupostari es correspon amb la previsió de l'Executiu del deflactor del PIB, l'índex més aproximat a l'IPC, per a l'any vinent, que augura una alça del 0,9%, i estaria en línia amb el seu compromís de garantir el poder adquisitiu dels pensionistes.
No obstant això, aquest increment recollit en el Pla Pressupostari haurà de ser negociat ara pel Govern amb els diferents partits polítics i amb els agents socials.
En tot cas, es tractaria d'una pujada idèntica a la d'enguany, ja que la primera mesura de l'Executiu de coalició va ser revaloritzar les pensions un 0,9% des de l'1 de gener per a 9,8 milions de pensions contributives, més de 655.000 de classes passives, 451.156 pensions no contributives i 195.000 pensions per fills a càrrec amb discapacitat superior o igual al 65%, amb un cost total de 1.406 milions d'euros.
A més, es tracta del quart any consecutiu, després de 2018, 2019 i 2020, en el qual les pensions augmentaran per sobre del mínim legal previst en l'índex de revaloració de les pensions (0,25%), que es va aplicar durant cinc exercicis i que encara no s'ha derogat. En 2019 les pensions es van incrementar un 1,6% amb caràcter general i un 3% en el cas de les mínimes i no contributives.
Quan el Govern va anunciar la pujada de pensions per a 2020, el president, Pedro Sánchez, va explicar que "es bandejava" l'índex de revaloració de les pensions (IRP) i no es derogava a l'espera dels acords del Pacte de Toledo.
Precisament, la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo està prop d'arribar a un acord al Congrés, incloent la garantia que les pensions no perdran poder adquisitiu amb una revaloració lligada a l'IPC. Al mateix temps, aquesta mateixa setmana s'ha constituït la taula de diàleg social per abordar la futura reforma del sistema de pensions sobre la base de les recomanacions que tanqui el Pacte de Toledo.
En aquest context, el Govern planteja mesures com a incentius a la demora de l'edat de jubilació, ajustant elements "distorsionadors" en la regulació de les jubilacions anticipades; la revisió del sistema de previsió social complementari, fomentant el seu desenvolupament en l'àmbit de les empreses, o la integració i convergència dels diferents règims de pensions.
SOU DELS FUNCIONARIS
Quant al sou dels empleats públics, no és segur que la seva revaloració s'inclogui en el Pla Pressupostari, si bé l'alça serà previsiblement la mateixa, del 0,9% al 2021, ja que la vicepresidenta tercera del Govern, Nadia Calviño, va assegurar que l'indicador del deflactor del PIB es tindria en compte per a assenyalar l'"important compromís" amb el manteniment de la capacitat adquisitiva de les pensions i el sou dels funcionaris.
El Govern va aprovar per a 2020 una pujada del sou dels empleats públics del 2%, que podria augmentar en cada administració en un 0,3% amb els fons addicionals, amb un cost estimat total de 3.212 milions d'euros.
Si finalment pugen un 0,9% al 2021, la revaloració dels sous dels empleats públics seria més d'un punt inferior a la de 2020, i 1,6 punts menor que l'increment del 2,5% de l'any 2019, quan a la part fixa del 2% es va afegir un 0,25% de fons addicionals i un altre 0,25% derivat de l'evolució del PIB de 2018.
Els increments salarials entre 2018 i 2020 procedien del II Acord per a la millora de l'ocupació pública subscrita pel Govern de Mariano Rajoy amb els principals sindicats de Funció Pública (CSIF, CC.OO. I UGT) en 2018.
PLA PRESSUPOSTARI
El Govern enviarà aquest dijous a la Comissió Europea el pla pressupostari de l'any 2021, en termini, al costat del nou quadre macroeconòmic, les taxes de referència de dèficit després d'haver suspès les regles fiscals i el límit de despesa no financera (sostre de despesa) dels nous pressupostos, que incorporaran ja 27.000 milions avançats dels fons europeus.
També recollirà les directrius bàsiques del projecte plasmades en bona part en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que contempla una inversió de 72.000 milions d'euros entre 2021 i 2023.
D'aquesta manera, l'Executiu remetrà a Brussel·les el pla pressupostari en termini, ja que la data límit està fixada per a avui, 15 d'octubre, sense necessitat de passar abans pel Consell de Ministres, segons assenyalen a Europa Press fonts governamentals, amb les línies bàsiques dels PGE, el projecte dels quals està "pràcticament tancat" i que serà presentat pel president del Govern, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en els pròxims dies i aprovat en Consell de Ministres a l'octubre per a la seva entrada en vigor a principis de 2021.
El Pla se sustenta en un límit de despesa no financera, conegut com a 'sostre de despesa', de 196.097 milions d'euros, un 53,7% superior a l'aprovat al febrer i que inclou transferències extraordinàries a les CCAA (13.486 milions) i Seguretat Social (18.396 milions) i part dels fons europeus (27.436 milions).
A més, inclou el nou quadre macroeconòmic del Govern, que preveu una caiguda del PIB de l'11,2% enguany, amb una taxa d'atur del 17,1%, i contempla un creixement del 7,2% el 2021, que podria aconseguir el 9,8% tenint en compte els fons europeus, al costat d'una desocupació del 16,9%.
Quant al dèficit públic, informa de la seva estimació que escali fins al 11,3% del PIB enguany a conseqüència de la crisi i el major gest per a pal·liar les conseqüències, així com d'una la taxa de referència de dèficit del 7,7% en 2021, en tant que el càlcul per al deute públic és que repunt al 118% del PIB enguany.
S'ENVIA MENTRE EL GOVERN DE COALICIÓ ULTIMA L'ACORD FISCAL
Finalment, en matèria fiscal, PSOE i Unides Podemos tenen "pràcticament liquidada" la seva proposta fiscal mancant "algun detall" i donaran en breu pas a la negociació amb els grups, si bé el Pla Pressupostari que s'envia a Brussel·les s'ha remès sense tenir llest del tot l'esborrany. Entre les mesures que s'han abordat es troba una revisió dels incentius dels plans de pensions col·lectius i dels beneficis fiscals i rendiments de determinades figures fiscals.
En principi s'ha renunciat a l'eliminació de la bonificació a l'educació privada, quedant per tant exempta d'un IVA del 21%, però no s'ha descartat en el cas de la sanitat privada. Sí que s'ha descartat en principi la baixada de Societats a pimes i la modificació dels tipus de l'IVA fins que es recuperi el creixement.
Després d'aprovar-se les taxes 'Google' i 'Tobin', s'impulsaran impostos 'verds', un nou sistema de cotització per ingressos reals per als autònoms i en matèria de pensions s'escometran mesures, consensuades al Pacte de Toledo, que podrien passar per incentius a la demora de l'edat de jubilació, ajustar elements distorsionadors en la regulació de les jubilacions anticipades o la revisió del sistema de previsió social complementari fomentant el seu desenvolupament en l'àmbit de les empreses.
La reforma fiscal "en profunditat" s'ha ajornat per a quan es recuperi el creixement, si bé es constituirà en breu un grup d'experts.
