Malgrat els esforços dels bancs centrals per seguir bombant bitllets al sistema a través de programes d'ajuda que tendeixen a l'infinit, el gegantesc esforç financer i fiscal dels països per contenir la crisi del coronavirus passarà factura en el termini d'un any i ho farà en forma de "potencials 'defaults'", avisen els experts. La despesa elevarà el dèficit fins a nivells insuportables per als emergents, i a l'Eurozona existeix el perill d'un impagament als països perifèria, com Espanya i Grècia.
Noticia relacionada
"El Banc Central Europeu (BCE) ha evitat una crisi del deute", es vantava el vicepresident de l'organisme, Luis de Guindos, durant una entrevista a Antena 3 aquesta setmana. La majoria d'experts recolzen aquestes declaracions i reconeixen que tant el BCE com la Fed van actuar "com un tallafocs" amb una intervenció encertada tant en el temps -més el banc central presidit per Jerome Powell, en aquest cas- com en quantitat. Sense ells, el que va passar entre 2008 i 2012 "quedaria com una broma", comenta David Ardura, subdirector d'inversions de Gesconsult.
No obstant això, el consens entre signatures com PIMCO o Buy&Hold és que aviat l'institut emissor haurà d'emular la Fed, enviar un senyal inequívoc que recolzarà el bloc comunitari fins a les últimes conseqüències i aixecar totes les restriccions als seus programes que conjuntament ascendeixen a 1,1 milions d'euros en compres fins a desembre. En cas contrari, "hi ha un risc real de 'default' d'Espanya o Grècia", adverteix Simon Baptist, analista de la consultora The Economist Intelligence Unit.
L'institut emissor comença a fer passes en aquest sentit. Aquest dijous ha anunciat una reducció temporal dels requisits de capital per risc de mercat, en permetre als bancs ajustar el component de supervisió d'aquests requisits. D'altra banda, no escatima en intervencions verbals i la seva presidenta, Christine Lagarde ha assegurat que explorarà "totes les opcions i eventualitats" per tal de brindar suport durant el xoc provocat per la pandèmia a l'economia de l'eurozona en vista de la "gran contracció" del PIB i la deterioració dels mercats laborals que suggereixen les caigudes sense precedents de les dades econòmiques més recents, segons ha expressat durant la seva intervenció a la reunió telemàtica del Comitè Financer del Fons Monetari Internacional (FMI).
Amb tot, els passos donats fins ara pel banc central no han evitat la tragèdia, sinó que més aviat l'han ajornat, assegura l'economista de The Economist Intelligence Unit que exposa, en declaracions a CNBC, que veu possibilitats d'impagament en aquests països en un termini de 12 a 18 mesos. La falta d'un paquet d'ajuda de la Unió Europea (UE), que demostri el compromís amb tot el bloc i que inclogui una mutualització del deute, obliga els països a tirar de pressupost propi. I aquest increment de la despesa farà escalar el dèficit fins a nivells no vists des dels rescats de fa vuit anys, en el cas d'Espanya -9,5% del PIB-.
Molts governs han anunciat grans estímuls per donar suport a les seves respectives economies, la qual cosa genera més endeutament per poder finançar aquestes despeses. Els Estats Units han augmentat la seva emissió de valors del Tresor, mentre que Alemanya, generalment conservadora en matèria fiscal, planeja augmentar el seu endeutament en 150.000 milions d'euros.
Sobre la base d'aquest context, "pot preveure's que hi haurà diferencials de deute importants entre uns països i uns altres. Fins i tot, a la mateixa UE hi haurà regions més afectades que unes altres, i amb grans diferencials de dèficit, cosa que farà que es replantegin els objectius de deute", comenta per la seva part Alberto Iglesias, gestor de GVC Gaesco Gestió.
Però Baptist alerta que no tots els governs ho tindran fàcil per obtenir el finançament que necessiten. En particular, les economies emergents no tenen suport de bancs centrals amb la mena de munició que tenen el BCE o la Fed i afrontaran "grans dificultats" per convèncer als inversors internacionals que els prestin més diners en un moment en què predomina l'aversió al risc.
"En aquest moment, amb aquest gran gir cap als refugis segurs arreu dels mercats internacionals, encara que hi hagi alguns governs emergents del món que desitgin gastar més, no podran obtenir finançament". En concret, l'economista avisa que Sud-àfrica i el Brasil seran dels països que més dificultats trobaran per deixar enrere els estralls de la pandèmia, i per descomptat l'Argentina.
