El deute públic de la zona euro baixa al 93% del PIB al tercer trimestre del 2022, mentre que el dèficit públic augmenta fins al 3,3%, segons les dades d'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. A tota la Unió Europea (UE), el deute disminueix fins al 85,1% i el dèficit creix al 3,2% del PIB.
Pel que fa al deute públic, al segon trimestre del 2022, la proporció entre el deute brut de les administracions públiques i el PIB a la zona euro se situava al 94,2%, mentre a la UE, al 86,4%. Enfront del tercer trimestre del 2021, la ràtio deute públic/PIB també va disminuir, ja que a la zona euro era llavors del 97,3% i a la UE, del 89,7%.
Com explica Eurostat, tant per a la zona euro com per a la UE, la disminució de la ràtio deute públic/PIB es deu a un augment del PIB superior a l'augment del deute públic en termes absoluts.
Al final del tercer trimestre del 2022, els títols de deute representaven el 82,5% del deute de les administracions públiques de la zona euro i el 81,9% de la UE, els préstecs representaven el 14,4% i el 15 %, respectivament, i l'efectiu i els dipòsits, el 3,1% del deute públic de la zona euro i de la UE.
Per països, les ràtios més elevades de deute públic en relació amb el PIB al final del tercer trimestre del 2022 es van registrar a Grècia (178,2%), Itàlia (147,3%), Portugal (120,1%), Espanya (115,6%), França (113,4%) i Bèlgica (106,3%), i els més baixos a Estònia (15,8%), Bulgària (23,1%) i Luxemburg (24,6%).
En comparació amb segon trimestre del 2022, quatre Estats membres van registrar un augment de la seva ràtio deute/PIB a finals del tercer trimestre del 2022 i 23, una disminució. Es van observar augments de la ràtio a Bulgària (+1,9 punts percentuals), Txèquia (+1,7), França (+0,3) i Suècia (+0,2). Per contra, disminueixen a Grècia (-5,3 punts percentuals), Xipre (-3,8), Portugal (-3,3), Itàlia (-3) i Croàcia (-2,8).
En comparació amb el tercer trimestre del 2021, un Estat membre va registrar un augment de la seva ràtio deute/PIB a finals del tercer trimestre del 2022 i 26 Estats membres, una disminució. L'augment de la ràtio es va registrar a Txèquia (+4,7), mentre que les disminucions més grans es van observar a Grècia (-24,7), Xipre (-15), Croàcia (-11,1), Portugal (-9), Dinamarca (-8,8), Irlanda (-8,4), Lituània (-7,3) i Eslovènia (-7,2).
Pel que fa al dèficit públic, al tercer trimestre del 2022, la ràtio desestacionalitzada del dèficit de les Administracions Públiques respecte al PIB es va situar al 3,3% a la zona euro i al 3,2% a la UE. En comparació amb el segon trimestre del 2022, es van observar augments considerables del dèficit a la zona euro i a la UE.
La ràtio dèficit/PIB va augmentar principalment a causa dels considerables increments de la despesa total. Els ingressos i les despeses totals van continuar veient-se influïts per les respostes polítiques a la COVID-19 pandèmia, encara que a menor mesura que a trimestres anteriors. Les mesures per pal·liar l'impacte dels elevats preus de l'energia van començar a tenir un impacte més gran en el saldo de les administracions públiques al tercer trimestre del 2022 i la majoria dels Estats membres van continuar registrant un dèficit públic.
El tercer trimestre del 2022, els ingressos públics totals de la zona euro van pujar fins al 47,2% del PIB, xifra que suposa una disminució respecte al 47,5% del segon trimestre. Els ingressos totals desestacionalitzats de la zona euro van augmentar uns 15.000 milions d'euros en comparació amb el segon trimestre. La despesa pública total de la zona euro es va situar al 50,5% del PIB, percentatge que suposa un augment considerable de la ràtio en comparació amb el 49,5% del trimestre anterior. La despesa pública total ajustada estacionalment va augmentar en uns 58.000 milions d'euros en comparació amb el trimestre anterior.
A la UE, els ingressos públics totals van representar el 46,4% del PIB al tercer trimestre del 2022, xifra que suposa una disminució enfront del 46,8% del PIB el segon trimestre. Els ingressos totals desestacionalitzats a la UE van augmentar uns 11.000 milions d'euros en comparació amb el segon trimestre. La despesa pública total a la UE va ser del 49,6% del PIB, un augment en comparació amb el 48,6% del PIB del trimestre anterior. La despesa total desestacionalitzada a la UE va augmentar en uns 67.000 milions d'euros en comparació amb el trimestre anterior.
