El dèficit públic de la zona de l'euro es va reduir al primer trimestre del 2023 al 3,2% i el deute, al 91,2% del Producte Interior Brut (PIB), segons les xifres d'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, en comparació amb les dades registrades al quart trimestre del 2022.
Mentrestant, a tota la Unió Europea (UE) el dèficit va caure fins al 3% i el deute, fins al 83,7% del PIB.
Les disminucions en els dèficits en comparació amb el quart trimestre del 2022 s'han degut als descensos en la despesa total, així com a augments en el PIB nominal. Les mesures per alleujar l'impacte dels alts preus de l'energia van tenir un fort impacte en els saldos públics a la segona meitat del 2022 i al primer trimestre del 2023 i la majoria dels Estats membres van continuar registrant un dèficit públic.
El primer trimestre del 2023, els ingressos públics totals de la zona de l'euro van pujar al 46,2% del PIB, una disminució enfront del 46,9% del quart trimestre del 2022, per increments del PIB. En termes absoluts, els ingressos totals desestacionalitzats a la zona euro van augmentar al voltant de 3.000 milions d'euros en comparació amb el quart trimestre del 2022.
La despesa pública total a la zona euro, per la seva banda, es va situar al 49,4% del PIB, una disminució de la ràtio enfront del 51,6% del trimestre anterior, a causa tant de la disminució de la despesa total com de l'augment del PIB nominal.
A la UE, els ingressos públics totals van ser del 45,4% del PIB al primer trimestre del 2023, una disminució en comparació amb el 46,2% del PIB el quart trimestre del 2022. La despesa pública total a la UE va ser del 48,5% del PIB, una disminució enfront del 50,7% del PIB del trimestre.
Pel que fa al deute públic, tant per a la zona euro com per a la UE, la lleugera disminució en relació amb el PIB es deu a un augment del PIB que va superar l'augment del deute públic en termes absoluts.
A finals del primer trimestre del 2023, els valors representatius de deute representaven el 83,0% de la zona de l'euro i el 82,5% de la UE deute del govern general. Els préstecs van representar el 14,2% i el 14,7%, respectivament, i l'efectiu i els dipòsits van representar el 2,8% del deute públic de la zona de l'euro i la UE.
En comparació amb el quart trimestre del 2022, onze Estats membres van registrar un augment de la seva ràtio deute/PIB al final del primer trimestre del 2023 i setze, una disminució.
Els majors augments en la relació es van observar a Luxemburg (+3,4 punts percentuals – pp), Bèlgica (+2,2 pp), Àustria i Letònia (ambdós +2,1 pp), Romania (+1,7 pp) i Hongria (+1,5 pp), mentre que els majors descensos es van registrar a Grècia (-3,0 pp), Xipre (-2,5 pp), Països Baixos (-1,8 pp), Estònia (-1,2 pp), Suècia (-1,1 pp), Polònia (-1,0 pp), Irlanda i Itàlia (ambdós -0,9 pp).