- El Govern va incloure una partida de 6.986.000 d'euros per finançar aquest tipus de baixes als pressupostos de 2017
- El repunt es produeix alhora que la recuperació econòmica ha incrementat els nivells d'ocupació
Les baixes laborals han tornat a incrementar-se a Espanya. Ho fan a la vegada que la recuperació econòmica i, com a derivada, de l'ocupació. La despesa en prestacions econòmiques per incapacitat temporal per contingències comunes (ITCC) s'ha disparat un 38% fins als 5.993.000 d'euros, segons dades de la Seguretat Social recopilats per Adecco.
Els gairebé 6.000 milions d'euros desemborsats per la Seguretat Social el 2016 suposen una despesa de 371,18 euros per cada treballador afiliat al sistema. El Govern, a més, s'espera que aquest any s'incrementi. Al projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per 2017 l'Executiu ha inclòs la xifra de 6.986.000 d'euros com crèdit destinat al pagament dels subsidis d'incapacitat temporal.
L'informe d'Adecco sobre absentisme laboral, publicat aquest dimecres, assenyala que amb els símptomes de la millora econòmica el repunt "es va aguditzar el 2016 fins a arribar al 4,88%". Aquest increment de la taxa d'absentisme, calculada com les hores d'absència no treballades (sense comptar vacances, festius o un ERO temporal -ERTE-) sobre el total d'hores treballades, "és més pronunciat fins i tot que la recuperació de l'economia doncs a iguals ràtios de PIB i ocupació, les taxes d'absentisme han crescut a un major ritme", afegeix.
El repunt és més pronunciat fins i tot que la recuperació de l'economia doncs a iguals ràtios de PIB i ocupació, les taxes d'absentisme han crescut a un ritme major
El cost total de l'absentisme per incapacitat temporal va augmentar un 10,91% el 2016 fins als 68.500 milions d'euros sumant la despesa en prestacions de la Seguretat Social, els costos directes de les empreses i el cost d'oportunitat de la producció de béns i serveis que es deixen de produir, estima Adecco. La taxa d'absentisme va augmentar un 6%.
L'anterior no ha de significar que els treballadors tinguin més intenció de faltar a la feina quan sigui possible per causes de malaltia o similars, sinó també perquè en els pitjors moments de la crisi es pogués preferir anar a la feina encara que hagués raons per no fer-ho per por de les conseqüències laborals.
La taxa d'absentisme, el 4,88% el 2016, frega els nivells precrisi. Durant els anys 2000 i 2007 es va disparar des del 3,7% fins al 4,9%. Durant els quatre exercicis següents es va estabilitzar en aquests nivells, fins baixar al 4,1% el 2013. "Des del quart trimestre de 2013 assistim a tímids, però continuats, símptomes de recuperació econòmica als quals no ha estat aliena l'evolució de l’absentisme", sosté l'informe elaborat per Adecco juntament amb Garrigues, AMAT, FREMAP, la Universitat Carlos III, la UNED i l'Associació espanyola d'especialistes en Medicina del Treball (vegeu quadre amb el cost per a la Seguretat Social).
Per sectors, la ràtio ha crescut tant en serveis (5%), com en la indústria (4,8%) i a la construcció (3,1%). Així mateix, l'estudi observa importants diferències regionals en funció de si les economies de cada comunitat autònoma estan més industrialitzades o si depenen en major mesura del sector serveis. El 2016, Balears, la Comunitat de Madrid, Cantàbria, Galícia i Múrcia eren les autonomies que presentaven més hores efectives treballades. En tots aquests casos, per sobre de la mitjana.
Sobre el control de les baixes, el 90% de les empreses controlen les absències per llicències i permisos exigint la presentació de justificants mèdics o d'un altre tipus, mentre que segons explica Adecco només el 3% de les empreses disposa de paquets d'hores anuals o sistemes de flexibilitat horària per facilitar la conciliació de la vida laboral i personal.
Un altre element que destaca l'estudi és que la taxa d'absentisme és més gran entre les dones que entre els homes. "S'entén que aquesta diferència es justifica per la major assumpció de les responsabilitats familiars en la societat actual per part de les dones", argüeix l'informe. "Quan no hi ha una via legal per fer possible la conciliació entre la vida familiar i laboral, cal buscar formes de solucionar la situació plantejada a través d'absències injustificades o justificades que es fan servir de manera adequada", insisteixen els autors de l'estudi.