ep laligaconsejo generaleconomistas firmanacuerdocolaboracion
LALIGA

El Consell General d'Economistes ha estimat que el creixement econòmic d'Espanya per al 2022 se situarà al 5,6%, mantenint així les previsions anteriors. Això sí, adverteix dels perills que es mantingui la inflació estructural.

L'any 2021, que va començar el seu camí optimista per l'inici de la vacunació contra la Covid-19, arriba al final amb la sisena onada en el seu màxim apogeu al nostre país. L'arribada de la vacuna i l'alt índex de vacunació, juntament amb la finalització de les restriccions de mobilitat, van fer preveure una volta a la normalitat i al dinamisme de la nostra economia.

Les dades de comptabilitat nacional del tercer trimestre avançades al mes d'octubre van semblar massa baixes, en considerar que no hi estava reflectit el turisme, que, encara que no havia assolit les xifres anteriors a la pandèmia, sí que estaven repuntant, almenys el turisme nacional. Per això, per al Consell General d'Economistes ha sorprès les dades definitives de comptabilitat nacional publicades per l'INE el dia 23 de desembre passat.

Pel que fa al quart trimestre, durant el qual s'esperava un cert repunt de l'activitat, la nova variant òmicron ha provocat l'alentiment brusc de la recuperació incipient de l'economia a nivell mundial. En el cas d'Espanya, aquesta sisena onada –amb una incidència de 1.775,27 contagis– provoca baixes laborals, personal confinat, i l'adopció de mesures restrictives relacionades amb l'oci, que fan que l'activitat econòmica s'estigui contraient.

Per això, s'espera que el creixement de l'últim trimestre de l'any se situï entre l'1,8% i el 2%, i el 2021 tanqui amb un creixement al voltant del 4,7%, com apuntaven a les previsions del novembre.

UN COMENÇAMENT D'ANY UNA MICA COMPLICADA

El creixement del primer trimestre del 2022 s'espera que sigui pla, a causa, en part, de la manca d'inèrcia d'aquest darrer trimestre del 2021, i de l'elevat increment de l'IPC, –6,7% en taxa interanual, el més gran dels 30 anys–. Al mes de desembre, l'IPC s'ha incrementat un 1,2%, fonamentalment a causa de la pujada del preu de l'electricitat i, en menor mesura, a l'augment dels preus de l'alimentació, segons el Consell General d'Economistes.

Tot i això, preocupa l'increment que està patint la inflació subjacent, que no té en compte l'increment de preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats, que ha estat del 2,1%, quatre dècimes més que al mes anterior.

Indiquen que, des del mes de juny, que era del 0,2%, està registrant pujades considerables cada mes. L'augment dels preus dels productes energètics és repercutit per part dels productors, la qual cosa està influint en els preus de la resta dels productes. Això fa que l'increment de la inflació ja no sigui conjuntural sinó que, en part, sigui estructural.

Per als economistes, el problema de l'encariment dels béns, unit al fet que els salaris creixen a un ritme inferior podria provocar una contracció del consum intern i una pèrdua de competitivitat en les exportacions, fonamentalment si el diferencial amb els nostres principals mercats s'eixampla. Cal tenir en compte que el creixement de l'IPC de la zona euro al novembre va ser del 4,9%, mentre que el d'Espanya va ser del 5,5%, és a dir, 6 punts més.

contador