El Banc d'Anglaterra (BoE) no s'ha atrevit a anar en gran i emular els passos de la Reserva Federal dels EUA (Fed) o del Banc Central Europeu (BCE) i el seu Comitè de Política Monetària ha votat per unanimitat a favor de pujar el tipus d'interès bàsic en 50 punts bàsics, en lloc d'optar per un increment del 0,75% a la reunió de setembre. Així, la taxa de referència del supervisor monetari britànic s'ha ubicat al 2,25% des de l'1,75% anterior, en el seu intent de combatre una inflació que continua sent cinc vegades superior al seu objectiu.
Aquesta és la setena pujada consecutiva de 'la vella dama del carrer Threadneedle' -la segona consecutiva del 0,5%- i porta els tipus d'interès del Regne Unit a un nivell vist per darrera vegada el 2008.
Tot i això, el Comitè de Política Monetària del Banc d'Anglaterra ha estat dividit, i molt, en la decisió d'avui sobre els tipus d'interès. Cinc membres –el governador Andrew Bailey, els subgovernadors Ben Broadbent i Jon Cunliffe, l'economista en cap Huw Pill i la membre externa Silvana Tenreyro– han votat a favor de pujar els tipus mig punt percentual, fins al 2,25%.
Tres -els membres externs Jonathan Haskel i Catherine Mann, més el vicegovernador Dave Ramsden- van advocar per una pujada més gran, de 75 punts bàsics (que hauria estat la més gran des del 1989). I el membre més recent del Comitè de Política Monetària, Swati Dhingra, va votar a favor de pujar els tipus només un 0,25%.
La decisió del banc es produeix en un context de creixent feblesa de la lliura esterlina, que ha acariciat els 1,12 dòlars, les previsions de recessió, la crisi energètica europea i un programa de polítiques econòmiques que introduirà la nova primera ministra Liz Truss.
En aquest context, el Banc d'Anglaterra tem que el Regne Unit ja estigui en recessió, en part a causa del dia festiu amb motiu del funeral de la Reina Isabel II. Així, han rebaixat les previsions de creixement i ara preveuen que el PIB es reduirà un 0,1% al tercer trimestre de l'any.
Això seguiria a la caiguda del 0,1% registrada a l'abril-juny, fet que suposaria la segona contracció trimestral consecutiva. Fa un mes, en canvi, el banc central havia previst que l'economia creixeria un 0,4% durant el període juliol-setembre.
Tot i això, un creixement més feble del previst, de només un 0,2% al juliol, i el dia festiu de dilluns pel funeral d'Estat, l'han portat a retallar les previsions.
El BoE també ha advertit que el límit als preus de l'energia per part del govern de Truss farà pujar la inflació a mitjà termini. En reduir la pujada de les factures de l'energia, les llars tindran més diners per gastar en altres béns i serveis. Així, malgrat que "redueix la inflació a curt termini, també significa que la despesa de les llars serà probablement menys feble del que preveu l'informe d'agost durant els dos primers anys del període de previsió".
"En igualtat de condicions, i en relació amb aquesta previsió, això augmentaria les pressions inflacionistes a mitjà termini", afegeix, cosa que s'interpreta com un senyal que la política monetària pot haver de ser més agressiva en el futur, cosa que significa tipus dinterès més alts durant més temps.
Així, prediu que probablement la inflació arribarà a un màxim a l'octubre, just per sota de l'11%, menys que el màxim del 13% previst al mes passat, abans que s'anunciés el límit de dos anys per a les factures.
Tot i això, les actes de la reunió adverteixen que la inflació es mantindrà en dos dígits més temps: "No obstant, les factures de l'energia continuaran pujant i, juntament amb els efectes indirectes de l'augment dels costos energètics, s'espera que la inflació es mantingui per sobre del 10% durant els propers mesos, abans de començar a retrocedir”.
La decisió del BoE és el colofó d'una setmana d'increments de taxes d'interès dels supervisors bancaris amb la finalitat de posar límit a la pujada de l'IPC. La Reserva Federal dels EUA i el Banc Nacional de Suïssa han elevat les taxes també en un 0,75%, després que el BCE escometés a inicis de mes una alça dels seus tipus de referència de la mateixa mida, la més gran de la seva història.