- A la fi de 2022, l'economia no haurà remuntat fins als nivells projectats abans de la crisi
El Banc d'Espanya ha actualitzat les seves projeccions macroeconòmiques per al període 2020 - 2022, molt marcades per la “notable incertesa sobre les perspectives econòmiques” a conseqüència de la pandèmia de Covid-19 i “del futur desenvolupament de la malaltia”, que es mantindrà activa previsiblement fins entrat l'any vinent i que “actuarà com a fre de la despesa de llars i empreses”, asseguren fonts de l'entitat. El banc central preveu una contracció del PIB de fins al 15,1% el 2020, segons la velocitat de la recuperació, per la qual cosa distingeix tres escenaris, un de “recuperació primerenca” de la pandèmia, un segon de “recuperació gradual” i un tercer de remuntada "molt lenta". Esgrimeix diversos factors com el comportament dels agents econòmics, la pròpia evolució del virus o l'eficàcia de les polítiques econòmiques.
Noticia relacionada
La previsió més pessimista empitjora el 12,4% de caiguda que l'entitat va publicar al maig i contempla que es produeixin “rebrots significatius de la malaltia”, amb tota probabilitat de cara a “tardor o hivern”, assenyalen fonts de la direcció econòmica i d'estadística de l'entitat, un panorama que no descarten els experts. Aquest rebrot “forçarà a les autoritats a introduir mesures intenses amb el consegüent llast per a l'economia”, que es traduirien, segons indiquen, en què “les tensions de liquiditat de les empreses d'aquests mesos acabaran donant problemes de solvència que derivaran en la destrucció d'empreses”. En aquest context, de recuperació “molt lenta”, l'atur de llarga durada serà major i el BdE no descarta l'entitat que hi hagi “ineficiències en els canals financers que provoquin un enduriment de l'accés al finançament”.
Quant a les dues projeccions principals que contempla l'entitat, la més benigna estima que el PIB espanyol cauria un 9% enguany, i repuntaria un 7,7% i un 2,4%, respectivament, al 2021 i 2022. En la de recuperació gradual, la reactivació econòmica seria més lenta, de manera que el creixement econòmic retrocediria en 2020 un 11,6%, i passaria a expandir-se un 9,1% i un 2,1% en cadascun dels dos anys següents. Quant a les hipòtesis que es contemplen a tots dos escenaris, en el primer s'assumeix que la millora de l'activitat observada des del tram final del segon trimestre prossegueix amb posterioritat sense que es registrin nous obstacles (de naturalesa sanitària, econòmica o financera) d'envergadura rellevant.
En el cas que la remuntada sigui gradual, s'assumeix una incidència sobre l'activitat una mica major de les mesures adoptades per contenir la pandèmia al segon trimestre; a més, no es descarten ni la possible aparició de nous brots de l'epidèmia (que, encara que de menor virulència que l'episodi original, poguessin portar a la reintroducció d'unes certes mesures de contenció) ni el sorgiment de danys més persistents al teixit productiu. “Tots dos s'inclinen a la baixa”, puntualitza el banc central espanyol, i remarca que el BdE no descarta que es donin “possibles caigudes per sobre del 11,6%”, de fet, considera molt més viable aquest desenllaç que no pas una contracció menor del 9%.
En canvi, sí que observa el supervisor bancari “que hi hagi mesures de contenció de la crisi de naturalesa fiscal i monetària addicionals que tindran un efecte positiu sobre l'evolució de l'activitat”. De la mateixa manera, l'aprovació del Pla de Recuperació de la Unió Europea, “tindrà aplicacions positives per a les perspectives de creixement”, però “els seus efectes es notaran a la segona meitat de l'horitzó de projecció, de cara a 2021 i 2022”, declara el banc central nacional, ja que no s'espera la seva aprovació fins a finals d'enguany.
En definitiva, al final del període de projecció, el nivell del PIB se situaria un 0,5% per sobre dels seus registres previs a la crisi en l'escenari de recuperació primerenca, mentre que seria encara inferior, un 1,6%, en el de recuperació gradual. És a dir, a la fi de 2022, l'economia no haurà remuntat els nivells projectats abans de la crisi.
EVOLUCIÓ TRIMESTRAL
Pel que fa a l'evolució de 2020, la declaració de l'estat d'alarma a mitjan març va conduir, al primer trimestre de l'any, a una caiguda del PIB de magnitud inèdita a la sèrie històrica, d'un 5,2% en taxa intertrimestral. El creixement del segon trimestre es desplomarà fins a un rècord del 21,8% a l'escenari de recuperació gradual, mentre la caiguda a l'escenari de recuperació primerenca serà del 16%, seguida d'una recuperació de fins al 19,3% al tercer trimestre -16% a l'escenari de recuperació primerenca- i de fins al 6,3% el quart trimestre -3% en el cas que la sortida de la crisi sigui ràpida.
El BdE també assenyala que la reducció del PIB a Espanya el 2020 serà més intensa que al conjunt de l'àrea de l'euro amb diferències entorn del 3%, per diversos factors, com ara que el confinament ha estat més prolongat i intens a Espanya que a la mitjana de la UE. També apunta al fet que l'estructura sectorial està més orientada als serveis amb una interacció social elevada, com el turisme; al pes més elevat de les pimes sobre l'estructura productiva; la taxa més alta de temporalitat en el mercat de treball i la resposta fiscal una mica menor que a la mitjana dels països de la UE. “No obstant això, la recuperació posterior revesteix també més intensitat a Espanya”, arrodoneix el banc central nacional.
DÈFICIT I DEUTE
De fet, les mesures d'estímul nacionals aconsegueixen el 2,5% PIB, per sota de la mitjana de la zona euro, que ha estat d'entorn del 3,5% del PIB, amb un pes notable d'Alemanya, que ha adoptat mitjanes i ha impulsat paquets quantiosos d'ajudes. “Han fet servir l'artilleria pesada”, assenyalen fonts del supervisor monetari, que també posen l'accent que a Espanya, les ajudes s'han destinat a donar suport a l'ocupació, la qual cosa absorbeix la major part de la despesa pública. En aquest sentit, estima el BdE que el dèficit es dispararà al 11,2% en 2020 -9,5% a l'escenari més benigne-.
D'aquesta manera, l'endeutament públic augmentaria aproximadament entre 20% i 25% de PIB el 2020, fins a situar-se prop del 115% i 120%, respectivament, a cadascun d'aquests dos escenaris, i romandria en cotes molt elevades els dos anys següents.
TEMORS SOBRE LA INFLACIÓ
En l'àmbit dels preus, s'espera que la inflació, exclosos aliments i energia, continuï presentant taxes de variació molt modestes, ja que “en aquesta crisi conflueixen factors d'oferta i demanda i els que estan dominant i dominaran són els de la demanda”, detallen fonts del BdE. Per tant, la inflació serà més tènue durant els pròxims anys i es tem “que es deslliguin de les expectatives d'inflació, la qual cosa podria derivar en tensions deflacionàries".
Les pressions a la baixa sobre els preus resultants de la fragilitat de la demanda es veuran contrarestades només en part pels augments dels costos de prestació d'alguns serveis derivats de les mesures de distanciament social establertes. La taxa de variació de l'IPC subjacent seria del 0,9% i 0,8%, respectivament, A la mitjana de 2020 en els escenaris de recuperació primerenca i gradual, i repuntaria fins a un 1,3% en 2021 i un 1,1% en 2022. Per part seva, la inflació general continuaria mostrant ritmes d'avanç negatius fins a principis de 2021, quan s'espera que el component energètic presenti un fort repunt. En termes de les taxes mitjanes anuals, s'espera que l'IPC general augmenti des del -0,1% el 2020 fins al 1,6% en 2022, a l'escenari de recuperació primerenca, i des del -0,2% fins al 1,5% al de recuperació gradual.
