- Així, fins al 31 de desembre de 2016, les ajudes ascendeixen a 57.428.000 d'euros
- Per ara, només se n'han recuperat 3.873.000 d'euros
L'Estat perdrà al voltant del 75% dels diners destinats al rescat financer. Així, fins al 31 de desembre de 2016, la quantitat d'ajuts públics va ascendir a 54.353.000 d'euros només en injeccions de capital i, per ara, només se n’han tornat 3.873.000 d'euros més 10.402.000 recuperables de la venda de participacions en Bankia i BMN, segons l'estimació del Banc d'Espanya que ha publicat en un informe aquest dijous, com a aclariment a les dades que va incloure al Llibre Blanc sobre la crisi que va publicar al juny. D'aquesta manera, la pèrdua és de més de 40.000 milions d'euros, xifra que coincideix amb la seva estimació sobre l'increment de deute públic com a conseqüència del rescat.
El primer tipus d'ajuda que desglossa el Banc d'Espanya és l'ajuda financera en forma d'instruments computables com a capital. És a dir, injeccions de diners a les entitats en problemes, que contemplen el gruix del rescat financer que va estar destinat especialment a les antigues caixes d'estalvi. En concret, la xifra d'aquestes ajudes públiques, amb les quals l'Estat es va convertir en accionista de diversos grups bancaris, van ascendir a 54.353.000 d'euros que s’hi van aportar a través del FROB.
El supervisor ha actualitzat el balanç de la crisi financera amb data de 31 de desembre i assenyala que de moment se n'han retornat 3.873.000. Aquesta xifra prové de 977 milions retornats per CaixaBank de les ajudes rebudes per Banca Cívica abans de la seva integració al grup; 800 milions des Cajastur; 782 milions des de Catalunya Banc; 782 milions per la venda a Nova Galícia Banc (NCG); 407 milions des d’Ibercaja Banc; i 124 milions des de Liberbank.
D'aquesta manera, encara queden més de 45.000 milions d'euros d'injeccions públiques de capital que encara no s'han recuperat
El Banc d'Espanya explica a la seva nota que aquest import s'incrementarà amb la venda de les participacions del FROB en BFA (Bankia) i BMN, i l'amortització de les obligacions obligatòriament convertibles de Banc CEISS per 604 milions d'euros. Incloent-hi aquesta última operació, l'import recuperable en aquest apartat s'estima al final de 2016 als 10.402.000 d'euros, cosa que suposaria que hi ha 40.078.000 d'euros dels contribuents destinats a la injecció de capital de les antigues caixes durant el rescat financer que no es recuperaran.
Bankia, entitat en la qual l'Estat és el màxim accionista amb un 67,14%, cotitza en borsa amb una capitalització borsària d’11.200 milions d'euros, de manera que la participació pública supera els 7.500 milions d'euros d'acord amb el seu valor actual en borsa.
NO NOMÉS CAIXES
La intervenció de l'Estat en forma d'ajudes econòmiques per al sector financer no només es va quedar en les caixes d'estalvi. La banca també va rebre una part en forma d’Esquemes de Protecció d'Actius (EPA). Es tracta d'avals concedits per l'Estat als bancs i a les garanties atorgades al comprador en la venda d'entitats.
Els avals per aquesta via van ascendir a 110.895.000 d'euros, tot i que estan cancel·lats en la seva totalitat sense cap pèrdua per a les arques públiques, explica el document publicat avui pel BdE. D'altra banda, els EPA concedits en alguns procediments d'integració (grups bancaris que incorporaven caixes) han suposat "atorgar garanties sobre determinades carteres creditícies i immobles adjudicats que poden donar lloc, en determinats casos, a pèrdues que no es poden determinar amb precisió fins el final del període de vigència dels esquemes".
No obstant això, la institució estima que els EPA concedits pel FROB han assolit els 883 milions d'euros (392 milions per CajaSur, desemborsats i liquidats, i 491 milions a Banc València que encara no ha requerit cap desemborsament del FROB).
Així, entre injeccions de capital, els EPA i altres garanties, el suport amb recursos nets al sistema financer és de 41.150 milions per part del FROB i 21.604.000 des del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit (FGDEC), constituït amb aportacions de la pròpia banca. Tot i que el BdE matisa que aquests càlculs no podran ser definitius fins a la liquidació final dels actius.
En el cas del FGDEC, a més, va aportar 10.008.000 en EPA i es va establir un procediment perquè comprés accions no cotitzades d'entitats controlades pel FROB. Els fons compromesos per aquest fons van ser de 1.803 milions d'euros. Després de la seva venda, se n'han recuperat 673 milions d'euros. Els 1.130 milions perduts estan incorporats en la xifra anterior dels 21.604.000.
D'altra banda, durant el rescat financer va haver-hi crèdits extraordinaris atorgats a les entitats en alguns processos de reestructuració entre 2009 i 2013, recorda el Banc d'Espanya, que va atorgar 9.800 milions d'euros d'aquests préstecs a través del mecanisme de provisió urgent de liquiditat, garantits amb aval de l'Estat, amb actius del banc o caixa que el rebia, o pel FROB (6.500 milions en aquest cas). "Tots els saldos d'aquests crèdits ja han estat amortitzats", explica el supervisor.
En darrer lloc, el BdE assenyala que hi va haver una aportació de fons públics a la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), també emmarcades durant el rescat financer. La injecció va ser de 2.192.000 d'euros que se sumen a les xifres anteriors d'ajuts de l'Estat, mentre que els avals públics al deute emès per la Sareb arriben als 40.925.000 d'euros.
