El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha assenyalat que en aquest moment Espanya necessita replantejar les seves polítiques actives d'ocupació, una reforma que el Govern està negociant amb els agents socials, així com allargar la vida laboral a mida que augmenta l'esperança de vida.
A més, ha indicat que els joves "s'han beneficiat menys de l'aplicació dels ERTO" que altres col·lectius, a causa principalment de la temporalitat i al fet que estan més presents als sectors més afectats per la pandèmia, com l'hostaleria o el turisme. Així ho ha assenyalat durant la seva intervenció aquest dilluns a la sessió inaugural de la tercera jornada de formació Crisi i Recuperació Econòmica, organitzada per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), en col·laboració amb l'Observatori de la Realitat Financera (ORFIN) i amb la Universitat d'Alcalá.
En la seva opinió, les vides laborals haurien de ser conformes a les vides biològiques, és a dir, cada vegada "més prolongades". "És una cosa que s'ha d'acceptar amb naturalitat i com una cosa positiva", ha remarcat Arce després d'insistir, però, que això planteja noves demandes que requeriran proporcionar als treballadors nous coneixements i eines al llarg dels anys per a la reassignació de tasques conforme com els treballadors van envellint.
"Necessitarem estar més temps actius si es manté la tendència de viure cada vegada més. És un repte majúscul per a Espanya a causa de la senda d'envelliment", ha remarcat el director general d'Economia i Estadística de l'organisme supervisor.
Sobre les polítiques actives d'ocupació, Arce ha instat a replantejar el catàleg, ja que avui dia "no són les millors", per la qual cosa ha urgit que sigui "una prioritat" davant el repte a què s'enfronten els joves després de la crisi, a causa de la seva elevada precarietat i presència en sectors vinculats amb activitats socials, com el turisme, que han estat més castigats per la pandèmia.
ELS ERTO HAN BENEFICIAT MENYS ALS JOVES
Els efectes de la crisi tenen lloc en un context d'elevada vulnerabilitat laboral que reflecteix, entre altres factors, la intensa dualitat del mercat laboral espanyol, cosa que també condiciona la incidència i efectivitat dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) entre els treballadors més joves.
En aquest sentit, Arce ha assenyalat que els joves "s'han beneficiat menys de l'aplicació dels ERTO" que altres col·lectius. Segons les dades de l'últim trimestre del l'any, la probabilitat de trobar una feina per a un jove era més gran "si no eres en ERTO que si eres en ERTO", de manera que aquest sistema "no estava facilitant la seva reinserció al mercat laboral", destacar.
FRACÀS DE LES ÚLTIMES REFORMES LABORALS
Segons ha alertat Arce, la pandèmia està impactant amb especial intensitat en les rendes laborals dels joves, cosa que està provocant un augment del ja de per si elevat percentatge de joves sense ingressos, que va arribar a un 35% a finals de 2020. A més, ha advertit que la incertesa sobre la renda futura és més gran entre els joves, els treballadors amb contracte temporal i aquells amb rendes baixes, cosa que s'incrementa amb la crisi.
Davant d'això, Arce ha lamentat que les últimes reformes laborals "no s'han fet bé", ja que no han aconseguit aturar alguns dels principals problemes del mercat de treball, com la dualitat. "Cal fer molt al mercat de treball", ha insistit.
PROCÉS DE CONSOLIDACIÓ FISCAL DESPRÉS DE LA RECUPERACIÓ
Segons ha advertit Arce, la pandèmia ha requerit un fort estímul fiscal que, a futur, haurà de donar pas a un procés sostingut de consolidació, que haurà d'iniciar "quan la recuperació econòmica estigui assentada". Aquest repte de "reconstruir" els marges de la política pressupostària comportarà que el període de consolidació sigui previsiblement prolongat, amb un participació rellevant de les generacions joves.
En aquest sentit, ha apuntat que els objectius mediambientals fixats per 2030 són ambiciosos i la política fiscal ha de tenir un paper preeminent en la gestió de la transició cap a una economia mediambientalment sostenible, ja que Espanya presenta una bretxa de recaptació, respecte a la zona euro, d'impostos mediambientals de 0,8 punts percentuals de PIB.
Per això, creu que el fons europeus poden utilitzar-se per, a més d'impulsar inversions verdes (39% segons el Pla de Recuperació), alleujar alguns costos de transició i impulsar i finançar reformes, que requereixen de "consens".
A més, Arce ha alertat que l'envelliment poblacional i els ajustos recents eleven considerablement la despesa actual i previst en matèria de pensions i ha assenyalat que els ajustos en aquest àmbit es veuran influïts per l'evolució de la propensió social cap a la introducció de certes reformes. "Mantenir la taxa de benefici actual exigiria un augment notable de les contribucions, i mantenir les contribucions actuals comportaria una reducció significativa de la taxa de benefici", ha explicat.
UN REPTE PER A L'EDUCACIÓ
Des del Banc d'Espanya han advertit dels possibles efectes de la pandèmia a l'educació després del tancament de col·legis, universitats i centres de formació per evitar la propagació de virus.
Tot i que encara no es disposa d'evidència sobre l'efecte del tancament de col·legis i universitats durant el confinament a Espanya, ja hi ha estudis que assenyalen que als EUA es va registrar una caiguda del 50% del rendiment en matemàtiques en col·legis amb major quantitat d'estudiants amb renda baixa, mentre que a Bèlgica es va advertir d'una reducció significativa de resultats en matemàtiques i llengua als exàmens de juny de 2020.
Per això, Arce ha instat vigilar i documentar "amb cura" en els pròxims anys l'efecte de la pandèmia a l'educació a Espanya en un context en què el país parteix d'una situació comparativament desfavorable respecte a la resta d'economies desenvolupades. No obstant això, la falta d'oportunitats professionals ha propiciat que més joves continuïn els seus estudis de formació reglada al llarg de 2020, alguna cosa diferent al que ha passat amb les generacions dels 70s i mitjans dels 90s, el desenvolupament educatiu dels quals va deteriorar pel boom immobiliari.