Isabel Schnabel, representant alemanya al Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE), ha defensat que la jurisdicció sobre les accions del banc central correspon exclusivament al Tribunal de Justícia de la UE i que, per tant, el BCE continuarà executant els seus programes de compra d'actius PSPP i PEPP en línia amb el seu mandat "sense immutar-se" per la decisió del Tribunal Constitucional d'Alemanya.
Noticia relacionada
"No em correspon a mi jutjar els aspectes legals del veredicte, però les seves implicacions van clarament més enllà del BCE. La primacia de la legislació de la UE és clau per al funcionament de la UE", ha advertit Schnabel en una entrevista amb el diari italià 'La Repubblica'.
"Continuarem duent a terme els nostres programes PSPP i PEPP, així com la resta de mesures monetàries, en línia amb el nostre mandat. Aquest missatge semblen haver-lo entès bé els participants del mercat", ha indicat. En aquest sentit, la banquera alemanya subratlla que el BCE té la capacitat d'"escalar amb rapidesa" les seves mesures, bé sigui expandint les compres o ajustant les operacions amb els bancs. "Ampliarem les nostres mesures si està justificat", ha apuntat.
D'altra banda, Schnabel ha assegurat que el BCE té la disposició d'evitar que la divergència entre els diferencials de deute dels països de l'euro dificulti la transmissió de la seva política monetària mitjançant l'ús de "mesures apropiades", i ha posat a tall d'exemple el programa d'emergència contra la pandèmia, PEPP.
Així mateix, aquest nou programa d'emergència permet a l'entitat abordar el problema de potencials baixades de ràting dels emissors sobirans o les empreses, com succeeix actualment amb Grècia, els bons de les quals estan sent adquirits, malgrat no arribar als llindars mínims de qualitat exigits habitualment pel BCE.
Quant a la resposta europea a la crisi, Schnabel ha assenyalat que a Alemanya i altres països del Nord d'Europa es considera que la mutualització del deute requereix d'un canvi en la manera de prendre decisions a la UE, avançant cap a la cessió de sobirania en aspectes fiscals.
"Si, a mitjà termini i més enllà de la crisi actual, es vol avançar cap a un sistema amb més mutualització del deute, també es podria haver d'avançar cap a una estructura de governança amb més poder de decisió fiscal a nivell europeu", ha apuntat.
No obstant això, per poder abordar la crisi actual, l'alemanya advoca per una combinació de préstecs i subvencions per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia, subratllant que la millor manera de reduir la càrrega del deute públic després de la crisi és enfortir el creixement econòmic. "Aquesta és la raó per la qual el fons de recuperació és tan important. Cal garantir que aquest fons recolzi inversions que fomentin el creixement econòmic en el futur", ha puntualitzat.
