El Banc Central Europeu (BCE) ha revisat a la baixa dues dècimes la projecció de creixement per al 2024, fins al 0,6%, i espera que l'activitat econòmica es mantingui moderada a curt termini. A partir de llavors, preveu que el Producte Interior Brut (PB) de la zona de l'euro es recuperi i creixi l'1,5% el 2025 i l'1,6% el 2026, recolzat pel consum i també per la inversió.
Cal recordar que la zona de l'euro va aconseguir esquivar la recessió tècnica al tancament del 2023, un exercici en què l'economia va registrar un creixement del 0,5%. Entre les grans economies de la zona de l'euro, l'expansió més gran l'any passat va tenir lloc a Espanya, amb un avanç del 2,5%. Alemanya es va contreure un 0,3%, França va créixer un 0,9% i Itàlia, un 0,7%.
Pel que fa a la inflació, també es rebaixen les previsions del BCE, sobretot per a aquest any davant d'una menor contribució dels preus de l'energia. Ara calcula que la inflació farà una mitjana del 2,3% el 2024, el 2% el 2025. Això suposa quatre dècimes menys per a aquest any i una dècima per sota per al següent. Mentre que la xifra per al 2026 es manté sense canvis, a l'1,9%.
Mentrestant, les projeccions d'inflació excloent-ne l'energia i els aliments, és a dir, la taxa subjacent, també s'han revisat a la baixa: 2,6% per al 2024, 2,1% per al 2025 i 2% per al 2026.
"Encara que la majoria dels indicadors d'inflació subjacent han continuat disminuint, les pressions sobre els preus interns continuen sent elevades, en part a causa del fort creixement dels salaris. Les condicions de finançament són restrictives i els augments anteriors de tipus d'interès continuen pesant sobre la demanda, cosa que està contribuint a reduir la inflació", assenyala l'organisme europeu.
Aquest mateix dijous, el BCE ha celebrat la reunió de política monetària del març i ha decidit mantenir, una vegada més, els tipus d'interès sense canvis, al 4,5%, el nivell més alt des del 2001, en considerar que es troben a nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran substancialment a l'objectiu que la inflació torni al 2%.
"Si bé l'empitjorament de les perspectives econòmiques de la zona de l'euro i la desaparició més gran de les pressions inflacionàries justificarien retallades de tipus més aviat imminents i menors per aportar cert alleujament, la persistent inflació subjacent, en particular la inflació dels serveis, la incertesa sobre l'evolució dels salaris i la interminable confiança en un repunt econòmic a la zona de l'euro encara impedeix que el BCE redueixi els tipus, almenys ara com ara", assenyalen els analistes d'ING.
Creuen que, "les retallades de tipus haurien d'estar a l'agenda només a la reunió de juny. Aleshores serà quan hi haurà suficients dades disponibles, ja sigui confirmant que la bèstia inflacionària realment ha estat domesticada o apuntant a una renovada pressió alcista sobre els preus".