El BCE prolongarà els estímuls fins al primer trimestre del 2019, segons Société Générale

Però els experts del banc d'inversió gal creuen que les compres de bons prosseguiran més enllà de l'horitzó fixat per les altres entitats, tot i que Draghi va anunciar durant la reunió passada del supervisor monetari que les projeccions de creixement del regulador monetari semblen ara "més equilibrades". Segons assenyalen, i recull la CNBC, el banc central va emprar un to molt prudent durant el seu últim conclave de juny, de manera que "s'incrementen les possibilitats d'un anunci al setembre que s'ampliarà la política acomodatícia". També esperen, però, que el banc central redueixi gradualment les compres, així creuen que el ritme mensual des de gener de 2018 serà de 40.0000 milions d'euros, que es reduiran en 10.000 milions d'euros cada trimestre fins a març de 2019.

El desembre de l'any passat, el BCE va decidir prorrogar nou mesos, fins al desembre de 2017, el programa de compra de deute que vencia al març. No obstant això, des d'aquest mes d'abril el seu volum s'ha rebaixat de 80.000 a 60.000 milions d'euros mensuals. Si es manté aquest calendari, aquest estímul suposarà la compra d'actius per part del banc central per import d'almenys 540.000 milions d'euros addicionals, cosa que impulsarà la xifra destinada a aquest efecte des del començament del programa al març de 2015 fins uns 2,3 bilions d'euros. Segons Société Générale, Draghi planeja ara tornar a posar en marxa la màquina d'injectar diners al voltant de 160.000 milions d'euros addicionals.

En canvi, altres empreses d'inversió, com BBVA preveuen que les compres es reduiran al llarg de 2018 i que culminarà el proper any amb una pujada de taxes d'interès. El banc central porta una dècada sense efectuar un moviment similar. L'últim augment de tipus va ser a l'octubre de 2008, quan encara n’era president el francès Jean Claude Trichet. Al final d'aquest any, van començar les retallades que van portar els tipus d'interès a conquerir un mínim històric rere l'altre, fins a caure al 0% al març de 2016. La facilitat de dipòsit va entrar en números negatius gairebé dos anys abans, al juny de 2014 , i es va situar al -0,4% actual, fa també més d'un any.

Una perspectiva d'inflació feble suggereix
que encara estem lluny
d'arribar a un debat de
normalització de polítiques,
opina Société Générale

CULPEN LA INFLACIÓ

Però Draghi va deixar clar durant la reunió de la setmana passada que estaria disposat a ampliar la seva estratègia d'expansió quantitativa (QE per les sigles en anglès), tant en durada com en pressupost, si fos necessari. El banc va optar per rebaixar els seus pronòstics d'inflació malgrat revisar la seva perspectiva de creixement. L'euro es va enfonsar després de la decisió i va caure fins a 1,1207 dòlars. Després de tocar un mínim als 1,1170 dòlars, la moneda europea cotitza per sota dels 1,1200 dòlars aquest dimarts.

"El to general molt prudent i una perspectiva d'inflació feble suggereixen que encara estem lluny d'arribar a un debat de normalització de polítiques i vam concloure que la propera reducció en les compres d'actius mensuals arribarà a principis de l'any", ha assenyalat Société Générale.

Draghi ho va deixar clar: "L'expansió econòmica encara ha de traduir-se en dinàmiques de preus més forts", va afegir el president del BCE i va avançar que s'espera que la inflació subjacent pugi de forma gradual. La taxa d'inflació interanual de la zona euro es va situar al maig a l'1,4%, mig punt percentual menys que a l'abril i encara lluny de l'objectiu d'estabilitat de preus del BCE d'una pujada lleugerament inferior al 2%.

Pel que fa a l'evolució dels preus, els nous pronòstics del BCE apunten a una pujada de l’1,5% el 2017, que es relaxarà a l'1,3% un any més tard i arribarà a l’1,6% el 2019, enfront de les previsions de març, que assenyalaven una alça de preus de l’1,7%, de l’1,6% i de l’1,7% respectivament.