El BCE anunciarà el futur de les compres de bons a la tardor per evitar ensurts al mercat

No obstant això, el Consell va posar data sobre quan ha de decidir sobre el tapering o retirada de les compres de bons. "Els membres van acordar que la comunicació sobre el moment de la decisió hauria de ser a la tardor", després d'assenyalar que "el Consell ha de reiterar que està disposat a ajustar la mida i/o la durada de les compres d'actius si és necessari". És a dir, serà durant la reunió del 26 d'octubre o durant la del 14 de desembre quan explicarà els seus plans per retirar progressivament el programa de compra de bons, que inicialment està previst que s'estengui "fins a desembre, i més enllà si calgués", una possibilitat que segueix sent sobre la taula.

Això deixa fora de joc la cita de Jackson Hole entre els dies 24 i 26 d'agost, durant la qual alguns experts esperaven pistes per part del banquer italià. Tampoc entra durant"la tardor" la reunió de setembre. "Octubre és la data més adequada, ja que permetria al BCE analitzar tres dades més d'inflació -una d'elles publicada aquesta setmana, amb un 1,3% interanual al juliol-, mentre que només s'emet una dada més abans de la conferència de setembre, per la qual cosa pot resultar una mica anticipat", ha apuntat aquesta setmana Manuel Ortiz-Olave, cap d'anàlisi per a Espanya de Monex Europa, en una entrevista amb 'Bolsamanía'.

Els membres (del Consell del BCE) van acordar que la comunicació sobre el moment de la decisió hauria de ser a la tardor

"Encara és necessari un grau molt substancial d'ajust monetari perquè les pressions inflacionistes subjacents s'accentuïn gradualment", indiquen les actes, tot i que reflecteixen la recuperació sòlida i amb menys riscos de l'economia. Així mateix, l'organisme acorda que és "clau un enfocament estable de la comunicació" després de comprovar "la major sensibilitat dels mercats financers a les notícies".

El repte amb aquest propòsit de millor comunicació, diu el BCE, serà trobar un equilibri entre mostrar que hi ha una "confiança justificada" en l'expansió econòmica i, d'altra banda, que es necessita que la política monetària segueixi amb "persistència i paciència".

ENSURT AL MERCAT DE DIVISES

Al mercat de divises, l'euro ha arribat a cotitzar amb descensos propers a l'1%, per sota dels 1,17 dòlars per primera vegada des de juliol. Esborra així part dels guanys posteriors al 27 de juny, quan Draghi en la seva versió més acadèmica va apuntar al tancament de la folgança econòmica. És a dir, la diferència entre el creixement real i el potencial, el que teòricament hauria de pressionar a l'alça els preus i, per tant, es va interpretar com un canvi al seu discurs.

"Pel que fa als tipus de canvi, si bé es va observar que l'apreciació de l'euro fins a la data es podria veure en part com a reflex dels canvis en els fonamentals relatius de l'Eurozona enfront de la resta del món, es van expressar preocupacions sobre el risc en el futur", assenyalen les actes, que reflecteixen que els membres del BCE van debatre sobre l'apreciació de la divisa europea. També destaca que els diferencials en els bons s'han mantingut continguts, cosa que "suggereix que l'Eurozona s'ha tornat més resistent, fins i tot les economies més vulnerables".

El BCE també va dedicar temps durant la reunió del 20 de juliol a l'anàlisi del contingut del discurs de Draghi a Sintra. El president va explicar que el fet que la persistència de xocs de preus externs -matèries primeres especialment-, la folgança del mercat de treball i els retards durant el procés de transmissió de l'evolució dels salaris a la formació dels preus mantenen la inflació encara lluny de l'objectiu. De fet, segons ha confirmat avui, l'IPC es va situar a l'1,3% al juliol, mentre que la meta és apropar la inflació a mitjà termini, a prop però per sota, del 2%. Tot i que la inflació subjacent, també a l'1,3%, va escalar una dècima fins a màxims de quatre anys.

"En el futur, es va considerar important vigilar fins a quin punt aquests factors serien transitoris o més permanents. És probable que una sèrie de factors tinguin un caràcter més estructural", assenyalen les actes. De fet, apunten a la possibilitat que hi hagi un trencament estructural en la corba de Phillips, cosa que es tradueix en què l'augment de l'ocupació no impliqui un creixement paral·lel dels salaris. L'existència d'atur per sobre del nivell estructural o taxa NAIRU (taxa no acceleradora d'inflació, teòricament quan baixa l'atur d'aquest nivell augmenten els salaris) i l'elevada presència de mà d'obra no qualificada podrien mantenir estancada la dinàmica salarial a curt termini , assenyala el BCE. Mentre que la digitalització "podria exercir pressió a la baixa sobre els preus durant un període prolongat", així com el ritme "relativament lent del despalanquejament de l'Eurozona". Aquest últim factor és un dels que han perjudicat la transmissió monetària a l'economia real, retardant la consecució de l'objectiu de la institució tot i els forts estímuls.

Les actes corroboren part del contingut publicat pel banc central al seu últim butlletí econòmic, en què han apuntat que les tres raons que estan darrere del feble creixement dels salaris són la folgança econòmica, el baix augment de la productivitat i els efectes persistents encara d'algunes reformes laborals. D'aquesta manera, insisteix com va fer fa dues setmanes que "fins al moment no hi ha indicis convincents d'un ajust sostingut a l'alça de la inflació subjacent". Motiu suficient perquè el BCE hagi evitat donar pistes sobre la futura normalització de la seva política monetària, que es manté amb els tipus de referència al 0%, tipus marginals de dipòsit al -0,4% i compres de bons mensuals de 60.000 milions d' euros.