- El programa de compra de bons estarà en els 60.000 milions d'euros mensuals, almenys, fins al desembre
- El BCE adverteix que no modificarà la seva política sense senyals clars d'un ajust sostingut de la inflació
Sense sorpreses. El Banc Central Europeu (BCE) manté la seva política de 'diners gratis' i el programa de compra d'actius de 60.000 milions d'euros mensuals, tal com s'esperava. El mercat ara està pendent del discurs de Mario Draghi des de Frankfurt a partir de les 14:30 hores.
El Consell de Govern del BCE ha decidit durant la reunió de política monetària mantenir les operacions principals de finançament al 0%. Al seu torn, la facilitat marginal de crèdit continua al 0,25% i la facilitat de dipòsit, clau per al negoci del sector financer, al -0,4%. D'aquesta manera, l'autoritat monetària perllonga en més d'un any el 'diners gratis' i els tipus negatius per a la remuneració dels dipòsits de les entitats financeres al banc central.
Respecte a les mesures de política monetària no convencionals, com descriu el BCE al seu programa de compres, tampoc hi ha canvis. El banc central presidit per Mario Draghi continuarà amb el ritme de compres de 60.000 milions d'euros mensuals fins al final de desembre de 2017 "o fins a una data posterior si fos necessari i, en tot cas, fins que el Consell de Govern observi un ajust sostingut de la senda d'inflació que sigui compatible amb el seu objectiu d'inflació ", expressa el comunicat.
Si les perspectives fossin menys favorables (...), el Consell de Govern preveu ampliar el volum i / o la durada d'aquest programa
Les compres netes, recalca la institució, es durà a terme paral·lelament a la reinversió del principal dels valors adquirits en el marc del programa (APP, per les sigles en anglès) que vagin vencent. "Si les perspectives fossin menys favorables, o si les condicions financeres fossin incompatibles amb el progrés de l'ajust sostingut de la senda d'inflació, el Consell de Govern preveu ampliar el volum i / o la durada d'aquest programa", insisteix el BCE.
El BCE té com a mandat principal controlar la inflació a prop, però per sota, del 2% en el mig termini. L'IPC va assolir aquesta fita a principis d'any pel repunt dels preus del petroli a la comparativa amb l'any anterior (des dels 30 dòlars de 2016 fins als més de 50 dòlars de principis d'any). Draghi va insistir en tot moment que l'increment de la inflació era conjuntural per "efectes transitoris" i, de fet, al març s'ha reduït al conjunt de l'Eurozona fins a l'1,5%.
PRESSIÓ SOBRE DRAGHI
Tot i això, la pressió des d'Alemanya no s'ha dissipat. I menys encara en any electoral i amb alguns polítics de pes com Wolfgang Schäuble, ministre de Finances i soci d'Angela Merkel, entre els que tenen el punt de mira al BCE. Schäuble va arribar a acusar Draghi d'expropiar l'estalvi dels alemanys i de fomentar els populismes. Així, feia referència a la repressió financera, que a la locomotora ha assolit màxims històrics des de la seva reunificació a l'estar els tipus d'interès reals en negatiu (comparativa entre els nominals i l'IPC).
En aquest sentit, la Regla de Taylor, usada en ocasions per la Reserva Federal (Fed) com a guia en conjugar inflació i plena ocupació, dibuixaria si es calcula a Europa uns tipus objectiu del 0% a l'Eurozona i del 3,5% a Alemanya. Es tracta d'una equació que té en compte l'IPC i el mercat laboral, "amb la qual cosa no s'aplica a Europa pel mandat únic d'inflació del BCE, però mostra la bretxa entre Alemanya, amb plena ocupació, i la resta", explica Jaume Puig, director general de GVC Gaesco.
Al mercat, les borses es mouen sense canvis després de la publicació de les decisions del BCE. L'IBEX perd prop d'un 1%, en l'entorn dels 10.600 punts, amb els bancs perjudicant el selectiu. Les pèrdues són més moderades a les principals places borsàries del Vell Continent. L'euro, per la seva banda, perd un 0,2% respecte al dòlar fins a l’encreuament de 1,0885.
