El Banc Central Europeu (BCE) no ha sorprès els analistes i, tal com s'esperava, ha deixat els tipus d'interès aplicables a les operacions principals de finançament (els de referència) en el 0,0%. Tampoc no hi ha canvis per als tipus de crèdit ni per als de facilitat de dipòsit, que es mantenen en el 0,25% i en el -0,4%, respectivament.
El BCE va rebaixar els tipus de referència del 0,05% al 0,0%, i els de facilitat de dipòsit, 10 punts bàsics, fins al -0,4% actual, en la reunió del 10 de març.
Així mateix, l'autoritat monetària que presideix Mario Draghi ha assenyalat que, en relació amb les mesures de política monetària no convencionals, «hem començat a augmentar les compres mensuals en el marc del programa de compra d'actius fins a 80.000 milions d'euros», després de l'augment de 20.000 milions al mes que va decidir la institució en la seva última reunió.
«Ara la nostra atenció se centra en l'aplicació de les mesures no convencionals complementàries acordades el 10 de març del 2016», afegeix el comunicat. El BCE va decidir ampliar el programa de compres de bons de manera quantitativa (20.000 milions més al mes) i qualitativa, ja que introdueix la possibilitat de comprar deute corporatiu amb grau d'inversió. Així mateix, va anunciar el llançament de quatre LTRO (operacions de refinançament a llarg termini) per a la banca a partir del mes de juny.
AIXÍ ES MOU EL MERCAT
L'IBEX-35 cotitza amb lleugers guanys, impulsat pels bancs, i evita les pèrdues que sí que pateixen les principals borses europees. L'euro/dòlar puja un 0,3%, fins a 1,1329 dòlars, mentre que la prima de risc espanyola cau un 1,5%, fins a 135,6 punts, amb compres de bons espanyols (la rendibilitat cau fins a l'1,57%) i alemanys (el retorn del Bund a 10 anys se situa en el 0,225%).
Els economistes de Capital Economics, que asseguren que la clau del dia és el discurs de Mario Draghi, opinen que, per al BCE, «serà necessari continuar actuant per empènyer la inflació cap a la meta, per sota però a prop del 2%, Però, mentrestant, és probable que el BCE s'aproximi als seus límits».
QUÈ DIU DRAGHI DELS TIPUS NEGATIUS?
Com calia esperar, en la roda de premsa posterior a la reunió del BCE s'ha preguntat a Mario Draghi per la possibilitat de noves retallades dels tipus d'operacions principals de finançament (referència del BCE) a terreny negatiu, però la seva resposta no s'ha centrat únicament en aquesta referència, sinó que ha parlat dels tipus negatius en general, incloent-hi els de facilitat de dipòsit, que fa un any que se situen per sota de zero (-0,4% des del 10 de març).
En línia amb el que reflectien les actes de l'última reunió, Draghi reconeix «complexitats», però també diu que «no veiem cap evidència significativa que els tipus negatius castiguin els dipositants», en al·lusió a les crítiques que han arribat des d'Alemanya. Precisament en relació amb aquest tema, recorda que el BCE és una institució independent i té el mandat de perseguir l'estabilitat financera i dels preus de tota la zona euro, no només d'Alemanya».
Així mateix, afirma que els tipus negatius no són qüestió de «sí o no, sinó de grau», i en conjunt l'experiència amb els tipus per sota de zero «ha estat positiva». No obstant això, no hi ha hagut cap missatge específic sobre si els tipus de referència poden o no ser negatius en el futur.
QUÈ HAURIA PASSAT SENSE LES POLÍTIQUES ACTUALS?
Així mateix, considera que les polítiques del BCE són necessàries per arribar a un nivell «inferior i proper» al 2%. També busquen polítiques per elevar els tipus d'interès del mercat respecte als actuals.
«Són polítiques vigents des del 2014, i hi ha molt debat entre acadèmics sobre el seu impacte», reconeix Draghi, que diu que en general «comenten que el creixement seria 1,6 punts inferior al que s'ha previst per a aquest 2016, i que la taxa d'inflació hauria estat negativa aquest any (deflació) i mig punt bàsic inferior a les previsions durant els propers anys».
ADVERTEIX DEL RISC DE BREXIT
Quan li han preguntat per la possibilitat que hi hagi Brexit, és a dir que el Regne Unit abandoni la zona euro el proper 23 de juny si així ho volen els britànics, ha assegurat que «hi ha hagut conseqüències significatives al mercat» davant d’aquest risc.
«Considerem que la participació del Regne Unit en la Unió Europea beneficia totes dues parts», ha assenyalat Draghi.
«NO S'HA PARLAT DE L'HELICÒPTER DELS DINERS»
«Em va sorprendre la interpretació de les paraules que vaig pronunciar el mes passat», diu Draghi. «Vaig dir: “No hem parlat de l'helicòpter dels diners ni hi hem pensat; és un concepte interessant des del punt de vista acadèmic, encara que significa coses diferents per a cada expert”. Fa un parell de dies vaig dir que és un concepte ple de dificultats jurídiques. Però és una cosa que no s'ha debatut».
L'helicòpter dels diners pot ser interpretat de moltes maneres, però fa esment a la possibilitat que es lliurin diners als agents econòmics en el que seria una espècie d'unió de polítiques fiscals i monetàries.