El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha declarat durant la seva compareixença davant el Comitè Econòmic del Parlament Europeu que la recent volatilitat als mercats financers, en particular la del tipus de canvi, "mereix una estreta vigilància" pels seus possibles implicacions per a les perspectives a mitjà termini per a l'estabilitat dels preus.
A més, durant el seu discurs el president de l'organisme ha assenyalat que la zona euro creix de manera robusta i amb un ritme d'expansió "més fort" del previst, gràcies, en gran part, al suport prestat per les polítiques del Banc Central Europeu (BCE), que entre 2016 i 2020 contribuiran a 1,9 punts percentuals a l'expansió del PIB i a la inflació de l'Eurozona, segons ha indicat Draghi.
"Considerant totes les mesures adoptades entre mitjans de 2014 i octubre de 2017, l'impacte al creixement de la zona euro i la inflació s'estima en ambdós casos en 1,9 punts percentuals de manera acumulada per al període comprès entre 2016 i 2020", ha afirmat el banquer italià durant la seva compareixença davant el Comitè Econòmic del Parlament Europeu.
"Les nostres mesures s'han posat la zona euro en una senda sòlida", ha presumit Draghi, assenyalant els "beneficis tangibles" per a l'economia del bloc de la intervenció del BCE, tot i que ha reclamat actuacions addicionals per enfortir la resiliència de l’Eurozona davant futures crisi i elevar el seu potencial de creixement. "Només mesures ambicioses oferiran beneficis concrets per als europeus", ha afegit.
Malgrat el to triomfalista del seu discurs davant l'Eurocambra, el president del BCE ha reconegut que la inflació encara ha de mostrar signes convincents d'un repunt a l'alça sostingut, ja que les lectures d'inflació subjacent s'han mantingut febles.
En referència a això, el banquer italià ha assenyalat una sèrie de factors cíclics que han afectat de manera adversa la inflació subjacent, incloent-hi els efectes de la crisi del deute sobirà sobre l'activitat econòmica de la regió i l'elevada desocupació, així com la consegüent baixa demanda i els baixos preus del petroli.
"Aquests factors són de naturalesa temporal i no haurien d'afectar la inflació a mitjà termini", ha declarat Draghi, reconeixent que la magnitud d'aquest impacte pot ser més gran de l'estimat, particularment per la situació del mercat laboral, on el creixement dels salaris ha estat feble, tot i l'augment de l'ocupació.
D'altra banda, el president del BCE ha assenyalat altres factors estructurals que poden haver pesat sobre l'evolució dels preus, incloent-hi l'impacte de la globalització sobre la resposta de la inflació a condicions cícliques de caràcter domèstic, així com les tendències demogràfiques o els canvis en el comportament derivats d'avenços tecnològics.
"Amb vista al futur, anticipem que la inflació reprendrà el seu gradual ajust a l'alça, recolzada per les nostres mesures de política monetària", ha assenyalat Draghi, advertint de la incertesa relacionada amb la volatilitat del tipus de canvi, qüestió que considera que mereix ser observada de prop davant els seus possibles implicacions per a l'estabilitat de preus a mitjà termini.
D'aquesta manera, Draghi ha reiterat la necessitat de "paciència i perseverança" en la política monetària de la zona euro per tornar la taxa d'inflació a nivells "per sota, però a prop del 2%", afegint que l'evolució de la inflació segueix estant condicionada per un ampli subministrament d'estímuls, incloent-hi compres d'actius, així com les reinversions dels venciments i l'orientació del BCE sobre la seva política monetària.
