El Banc Central Europeu (BCE) ha revisat "significativament" a l'alça les previsions d'inflació per a la zona de l'euro, especialment el 2022, quan preveu que repunti al 3,2%, des de l'1,7% previst al setembre. Quan a l'avenç de l'economia, ha reduït el seu pronòstic de creixement per a l'eurozona el 2022, tot i que ha millorat notablement el del 2023.
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha reconegut en roda de premsa que, malgrat aquesta revisió a l'alça de la inflació, la institució segueix confiant que la pujada de preus es relaxarà al llarg del 2022 i se situarà per sota del 2% al final de l'horitzó de les projeccions macroeconòmiques.
D'aquesta manera, el banc central espera que la inflació de la zona euro el 2021 sigui del 2,6%, davant del pronòstic del setembre del 2,2%, per accelerar el 2022 al 3,2%, enfront de l'1,7 % anticipat anteriorment, i només relaxar-se a l'1,8% un any després, tres dècimes per sobre del que s'esperava amb anterioritat. Per al 2024, el BCE espera que la inflació sigui de l'1,8%.
El "repunt de la inflació reflecteix principalment una forta pujada dels preus dels combustibles, el gas i l'electricitat", ha declarat Lagarde. Per detallar que al novembre, la inflació energètica va representar més de la meitat de la inflació general. La demanda també continua superant l'oferta limitada a certs sectors. Les conseqüències són especialment visibles en els preus dels béns duradors i dels serveis de consum que s'han tornat a obrir recentment. Els efectes de base relacionats amb la fi de la rebaixa de l'IVA a Alemanya continuen contribuint a augmentar la inflació, però només fins a finals d'any.
"No se sap quant de temps trigaran a resoldre aquests problemes. Però, al llarg del 2022, esperem que els preus de l'energia s'estabilitzin, els patrons de consum es normalitzin i les pressions sobre els preus derivades dels colls d'ampolla de la oferta mundial disminueixin", ha assegurat la presidenta del banc central.
Quant al creixement del PIB de la zona euro, Lagarde ha reconegut una pèrdua d'impuls en els darrers mesos del 2021 que s'estendrà a l'arrencada del 2022, fet que retardarà el primer trimestre del proper any el moment en què la zona de l'euro recuperi el PIB previ a la pandèmia.
Així mateix, a la seva declaració inicial, ha reconegut que per fer front a l'onada pandèmica actual, alguns països de la zona de l'euro han reintroduït mesures de contenció més estrictes. "Això podria endarrerir la recuperació, especialment al sector dels viatges, el turisme, l'hostaleria i el lleure. La pandèmia està pesant en la confiança dels consumidors i les empreses, i la propagació de noves variants del virus està creant una incertesa addicional. A més, l'augment del cost de l'energia és un vent en contra per al consum", ha explicat.
En aquest sentit, el BCE preveu ara que el PIB de la regió creixi un 5,1% aquest any, per desaccelerar-se al 4,2% el 2022, quatre dècimes menys del que s'esperava al mes de setembre passat, encara que ha revisat a l'alça el seu pronòstic per al 2023, fins al 2,9% des del 2,1%. Amb vista al 2024, el BCE espera una expansió de l'1,6%.
En qualsevol cas, la presidenta del BCE ha subratllat que continua sent necessari mantenir una posició acomodatícia de la política monetària, que s'haurà de complementar amb estímuls fiscals específics, així com mantenir la flexibilitat i les opcions obertes.
