Els riscos per a l'estabilitat financera a la zona de l'euro han augmentat en un context d'augment dels preus de l'energia, l'elevada inflació i el creixement econòmic baix, segons mostra l'Informe d'Estabilitat Financera de novembre de 2022 publicat aquest dimecres pel Banc Central Europeu (BCE). Alhora, les condicions financeres s'han endurit a mesura que els bancs centrals actuen per frenar la inflació.
"Els ciutadans i les empreses ja estan sentint lʻimpacte de lʻaugment de la inflació i de lʻalentiment de lʻactivitat econòmica", ha assenyalat el vicepresident del BCE, Luis de Guindos. Lʻantic ministre dʻEconomia espanyol també ha indicat que "una recessió tècnica a la zona de l'euro és més probable”.
Segons l'organisme, els esdeveniments recents estan augmentant la vulnerabilitat de les llars, les empreses i els governs que tenen més deute. "També agreugen les tensions dels mercats financers i posen a prova la capacitat de resistència dels fons d'inversió", indiquen. A més, totes aquestes vulnerabilitats podrien “desenvolupar-se simultàniament, reforçant-se les unes a les altres” i expressen que els augments dels tipus d'interès pesen més en les posicions fiscals del que es preveia.
"Els reptes del sector empresarial han augmentat enmig dels costos més importants de l'energia i altres insums, i s'espera que els beneficis disminueixin a mesura que augmentin els costos de finançament", apunta el BCE. Si les perspectives encara es deterioren més, el banc central creu que “no es pot excloure un augment de la freqüència dels impagaments de les empreses, especialment entre les que tenen un alt consum d'energia”.
La inflació, així com l'augment de les factures de gas i electricitat, també està afectant les llars, “disminuint-ne el poder adquisitiu i reduint potencialment la seva capacitat de reemborsament dels préstecs”, especialment en el cas dels menors ingressos.
“Com que les empreses i les llars tenen cada vegada més dificultats per pagar els seus deutes, els bancs podrien enfrontar-se a més pèrdues de crèdit a mitjà termini”, sentencia el BCE. Així mateix, adverteixen que, tot i que el sector bancari ha experimentat recentment una recuperació de la rendibilitat a mesura que els tipus d'interès han anat pujant, “hi ha signes incipients de deteriorament de la qualitat dels actius, cosa que podria requerir més provisions”.
“En general, el sistema bancari de la zona de l'euro està ben situat per suportar molts riscos, en part a causa de les reformes de la política reguladora i prudencial de la darrera dècada. A causa del deteriorament de les perspectives econòmiques i financeres, les polítiques macroprudencials específiques, com els matalassos de capital, poden contribuir a reforçar encara més la resistència del sistema financer”, asseveren des de Frankfurt.
Així mateix, el banc central assenyala que les “vulnerabilitats i els riscos persistents al sector financer no bancari” requereixen una “estreta atenció per part dels supervisors pertinents”. “Cal avançar urgentment en els marcs reguladors per millorar la resistència del sector, especialment per abordar els desajustos de liquiditat i el palanquejament”, subratllen.
D'altra banda, el BCE destaca els esforços fiscals que els governs de la zona euro han fet per mitigar l'augment dels preus de l'energia, però adverteixen que els nivells elevats de deute públic després de la pandèmia, juntament amb l'enduriment de les condicions de finançament, limiten l'abast de les mesures d'expansió fiscal "que no desencadenen riscos per a la sostenibilitat del deute". "Per tant, el suport ha de ser temporal i adreçat als més afectats", sentencien.