El Banc d'Espanya preveu per al segon trimestre de l'any una caiguda del PIB "sensiblement més elevada" que la reculada del 5,2% registrada durant el primer, amb una caiguda d'entre el 6,6% i el 13,6% per al conjunt de l'any. Al mateix temps, augura un impacte de les mesures adoptades pel Govern per pal·liar el Covid-19 "potencialment elevat" però de "magnitud incerta", que situarà el dèficit entre el 7% i l'11% del PIB i el deute públic entre el 110% i el 120% del PIB. Per això, demana un programa de consolidació fiscal a mitjà termini i reformes.
El Banc d'Espanya situació torni a la normalitat, creu que hauria d'implementar-se un programa de consolidació fiscal a mitjà termini i de reformes estructurals que redueixin els desequilibris de l'economia i n'elevin el seu creixement potencial. A més, avisa que els impagaments de crèdit al consum es produiran abans que els de crèdits hipotecaris.
Això és el que es desprèn del 'Informe d'Estabilitat Financera', elaborat i publicat aquest dilluns per l'organisme supervisor, que recull les mateixes previsions de caiguda de PIB i augment de dèficit i deute públic a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19 que les publicades el 20 d'abril.
Noticia relacionada
El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha explicat que l'organisme està duent a terme un "seguiment reforçat" de la situació econòmica i financera i ha subratllat que les necessàries mesures de contenció aplicades per frenar els contagis de coronavirus "estan tenint un impacte molt sever sobre l'activitat econòmica", la qual cosa, al seu torn, ha incrementat "substancialment" els riscos per a l'estabilitat financera.
TURISME, HOSTALERIA I COMERÇ, ELS MÉS AFECTATS
L'organisme explica que l'evolució de l'activitat econòmica a Espanya s'ha vist "bruscament afectada" per la necessària adopció de mesures de contenció de l'expansió del virus, i el descens de l'activitat ha afectat "més que proporcionalment" a algunes branques específiques, com el turisme, el transport aeri, l'hostaleria, segments de comerç minorista i l'entreteniment.
En aquest sentit, apunta que alguns indicadors, com l'estadística d'afiliació a la Seguretat Social de març, amb el major descens de l'ocupació en un mes de la història (833.979 afiliats menys), recullen l'impacte "extraordinàriament sever" de la crisi.
També es reflecteix, afegeix, en la caiguda del PMI del sector manufacturer, del sector serveis o l'entrada de viatgers, la qual cosa ha comportat una caiguda del PIB intertrimestral del 5,2% al primer trimestre.
Per al segon trimestre preveu que la caiguda sigui "sensiblement més elevada", tenint en compte que portarem més setmanes de confinament que no pas durant els tres primers mesos de l'any.
Tot i que les expectatives pel que fa a l'evolució de l'activitat econòmica més enllà del període de confinament es troben envoltades d'una "elevada incertesa", el Banc d'Espanya assenyala que els escenaris que es contemplen apunten a una caiguda del PIB al 2020 d'entre un 6,6% i un 13,6%, que variarà en funció de la durada del confinament, la persistència de les pertorbacions i del grau en què els problemes de liquiditat dels agents privats acabin donat pas a dificultats patrimonials.
En qualsevol cas, la magnitud de la caiguda "superarà previsiblement amb molt de marge la que l'economia espanyola va registrar al 2009, avisa l'organisme, que no obstant això creu que al 2021 es produirà un repunt de "certa intensitat", encara que la puixança dependrà de la prolongació de la pandèmia i del mal causat a l'estructura productiva de l'economia.
IMPACTE "POTENCIALMENT ELEVAT" DE LES MESURES EN EL DÈFICIT
Quant a les finances públiques, assenyala que tant el funcionament dels estabilitzadors automàtics com les necessàries mesures adoptades elevaran "substancialment" el dèficit i el deute públic espanyoles en aquest any. En concret, segons els diferents escenaris, augura una forquilla de dèficit d'entre el 7% i l'11% del PIB enguany, i entre el 5,2% i el 7,4% al 2021. Mentrestant, el deute públic se situarà enguany i el vinent en nivells compresos entre el 110% i més del 120% del PIB.
Com que afectarà el conjunt de països de la UE, creu que es requereix una resposta europea que comparteixi riscos i un programa de consolidació fiscal a mitjà termini que, quan els efectes de la crisi es dissipin, redueixi els desequilibris generats a les finances públiques.
Noticia relacionada
Quant a les mesures implementades, assenyala que l'única amb un impacte pressupostari "ben definit" és l'augment de la despesa sanitària, amb 4.400 milions, mentre que la resta d'actuacions tindrà un impacte "potencialment elevat" sobre el dèficit, de "magnitud incerta", com la concessió de garanties públiques a préstecs d'empreses per volum de fins a 102.400 milions, la moratòria de deutes hipotecaris de 6 mesos a pimes i autònoms per 22.800 milions o l'ajornament dels pagaments impositius fins al 20 de maig per 3.500 milions.
En aquest context, subratlla que el necessari paper de la política fiscal en l'actual crisi com a garant de les rendes de llars i empreses haurà d'acompanyar-se del disseny d'un programa de consolidació fiscal a mitjà termini que, una vegada que els efectes de la crisi es dissipin, redueixi els desequilibris de les finances públiques, i un programa de reformes estructurals, que permetin augmentar el potencial de creixement econòmic.
IMPAGAMENT DE CRÈDIT DE CONSUM, ABANS QUE L'HIPOTECARI
Així mateix, l'informe ressalta que les famílies espanyoles afronten la crisi del coronavirus, que suposa un "xoc advers significatiu sobre les seves rendes", des d'una posició patrimonial "més sòlida" que abans de la crisi financera de 2008, encara que avisa que existeixen segments de població en situació de "particular vulnerabilitat".
Així, assenyala que segons l'última edició de l'Enquesta Financera de les Famílies, un 10% de les llars dedicava més del 40% de la seva renda al servei del deute, percentatge en tot cas que és el més reduït des de 2005. No obstant això, el percentatge de llars que dedicaven més del 30% de la seva renda al pagament del lloguer s'ha incrementat significativament, en particular entre el segment de població dels menors de 35 anys (14%, enfront del 8% al 2008).
No obstant això, creu que els programes de suport a les llars afectades pels efectes econòmics de la crisi sanitària contribuiran a mitigar-ne l'impacte sobre la situació economico-financera d'aquest sector, com la moratòria hipotecària, la possibilitat d'ajornar pagaments de lloguers o l'accés a prestacions contributives, que "mitigarà el descens de les seves rendes".
Al seu torn, assenyala que el percentatge de llars que tenen tant crèdit hipotecari com crèdit al consum amb entitats de crèdit és reduït (7,5% del total de llars i menys del 20% del total de llars amb préstecs de les entitats de crèdit).
No obstant això, avisa que "per a aquelles llars que disposen de tots dos tipus de crèdit, un impagament dels seus crèdits al consum està associat a un increment significatiu de la probabilitat posterior d'un impagament del préstec hipotecari". A conseqüència del xoc introduït pel coronavirus, creu que els impagaments dels crèdit al consum es produiran en una fase més primerenca que en el crèdit hipotecari per a les llars que combinen diferents productes de préstec.
