El Banc d'Espanya estima que per una durada de l'estat d'alarma de vuit setmanes, la xifra d'espanyols afectats per Expedients de Regulació d'Ocupació Temporals (ERTO) serà de 3,1 milions, que se sumaran a uns 900.000 per les prestacions per cessament d'activitat dels treballadors autònoms i 600.000 més per a les prestacions per desocupació de treballadors temporals, amb un total de 4,6 milions d'afectats, la qual cosa comportarà un cost conjunt per a les arques públiques de 6.000 milions d'euros, el 70% per l'increment dels subsidis d'atur i un 30% pel descens de les cotitzacions a la Seguretat Social.
Noticia relacionada
A més, calcula un import de fins a 22.800 milions derivat de la moratòria de deutes tributaris i 3.500 milions més per l'ajornament dels pagaments impositius al 20 de maig.
Aquest és el càlcul de l'organisme supervisor al seu article analític 'Escenaris macroeconòmics de referència per a l'economia espanyola després del Covid-19', publicat aquest dilluns, en el qual, en funció de diferents escenaris depenent de la durada, preveu una caiguda del PIB d'entre un 6,6% i un 13,6%, un dèficit d'entre el 7% i l'11% i una taxa d'atur d'entre el 18,3% i un 21,7%.
L'organisme explica que les actuacions implementades pel Govern per pal·liar la crisi del Covid-19 se centren en tres àmbits: el reforçament del sistema sanitari, la protecció de l'ocupació i el suport a les llars vulnerables, i la provisió de liquiditat a les empreses.
LA DESPESA SANITÀRIA CREIX EN MÉS DE 4.000 MILIONS
D'aquestes tres àrees, assenyala que l'única que té un cost pressupostari "ben definit" és l'augment del consum públic relacionat amb l'increment de la despesa sanitària, que engloba partides per valor de 4.400 milions d'euros (el 0,4% del PIB de 2019). Aquesta quantitat incorpora 2.800 milions d'euros destinats a les CCAA, 1.000 milions gestionats pel Ministeri de Sanitat, 30 milions per a la recerca relacionada amb la creació d'una vacuna contra el virus i 600 milions perquè les CCAA i les corporacions locals puguin garantir els serveis sanitaris dels més vulnerables.
Sobre la resta de les actuacions contemplades, apunta que tindran un impacte "potencialment elevat" sobre el dèficit públic de 2020, però "de magnitud encara incerta".
Així, assenyala que les mesures de suport a l'ocupació i a les rendes de llars vulnerables inclouen una flexibilització dels expedients de suspensió temporal d'ocupació i reducció de jornada (ERTO) i l'exoneració de les corresponents quotes de la Seguretat Social, un subsidi especial de desocupació per a treballadors temporals i del règim especial d'ocupació domèstica i, finalment, la facilitació de l'accés a la prestació per cessament d'activitat dels treballadors autònoms.
La vigència de la major part d'aquestes mesures coincideix amb la durada de l'estat d'alarma anunciat fins al moment pel Govern (8 setmanes), però el Banc d'Espanya calcula que el cost és un 50% més en l'escenari 3 (en el qual el període de confinament és de dotze setmanes) que en els escenaris 1 i 2 (en els quals s'assumeix que el confinament acaba quatre setmanes abans).
D'altra banda, indica que el cost depèn de la quantificació del nombre de persones que, dins de cadascun dels col·lectius afectats per les mesures, s'acolliran a elles, encara que les seves simulacions apunten a 4,6 milions d'afectats en un estat d'alarma de dos mesos (3,1 milions per ERTO, 900.000 per cessament d'activitat d'autònoms i 600.000 per desocupació de temporals), amb un cost de 6.000 milions d'euros, el 70% per l'increment del nombre de subsidis d'atur i el 30% menys de cotitzacions a la Seguretat Social.
PRÉSTECS I MORATÒRIA TRIBUTÀRIA
El tercer àmbit "significatiu" de les mesures aprovades ve donat per aquelles que es dirigeixen a proveir de liquiditat a empreses potencialment viables, explica el Banc d'Espanya, la qual cosa inclou la concessió de garanties públiques a préstecs d'empreses privades per un volum de fons de fins a 102.400 milions d'euros, equivalents al 8,2% del PIB de 2019. Aquesta xifra resulta de sumar les corresponents a les línies d'avals i crèdits públics per als préstecs de les empreses no financeres (100.000 milions d'euros), per a empreses exportadores i pimes (2.000 milions d'euros), i crèdits de l'ICO per al sector turístic (400 milions).
"El cost que finalment tindrà per a les finances públiques aquesta mesura està sotmès a una elevada incertesa", subratlla el Banc d'Espanya, que creu que dependrà de la profunditat de la caiguda de l'activitat i del seu impacte sobre la capacitat de les empreses per retornar els crèdits, la incidència dels quals, a més, serà "amb tota probabilitat molt diferent per sectors".
D'altra banda, assenyala que ha estat aprovada una moratòria de deutes tributaris per un període de sis mesos per a pimes i autònoms per un import de fins a 22.800 milions d'euros, així com l'ajornament de tots els pagaments impositius de les empreses fins al 20 de maig per un import de 3.500 milions d'euros.
AUGMENT "SIGNIFICATIU" DE LES ELASTICITATS EN RECAPTACIÓ
Finalment, el Banc d'Espanya explica que en la construcció dels escenaris s'ha tingut en compte, sobre la base de l'experiència de la darrera recessió, que cal esperar que les elasticitats de la recaptació de les diferents figures impositives al comportament de les seves respectives bases s'acreixi "significativament" davant "una contracció de l'activitat tan intensa com la que s'espera al 2020". En concret, la reculada de la recaptació per IVA i impost de societats al 2008-2009 va superar un 50% el que calia esperar segons les elasticitats històriques.
Per a 2021, les previsions es recolzen en els supòsits tècnics habituals, per la qual cosa suposa que les partides subjectes a una major discrecionalitat, entre les quals destaquen per la seva grandària les compres o la inversió pública, evolucionaran en línia amb el creixement potencial nominal. A més, s'assumeix que la trajectòria de les restants partides que componen els comptes de les administracions públiques vindrà definida, en absència de mesures addicionals, pels seus determinants habituals, la qual cosa, en particular, implica que els ingressos impositius tornin a créixer en línia amb les seves bases.