Les darreres previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya mantenen sense canvis l'estimació de creixement per a aquest any, però revisen a la baixa el 2024 i 2025. Així, calcula que el Producte Interior Brut (PIB) creixerà un 2,3% aquest any i un 1,8% i 2% els dos propers exercicis.
Segons assenyala l'organisme, es manté sense canvis la taxa de creixement prevista per al 2023 respecte a les projeccions anteriors, publicades el juny, com a resultat de factors que incideixen sobre aquesta taxa en direccions oposades i magnituds que es compensen entre si.
Mentrestant, de cara al 2024 i el 2025, la revisió ha estat de quatre i una dècima a la baixa, a causa, principalment, d'un encariment de l'energia, un deteriorament del context exterior i un major tensionament de les condicions financeres. Tot i això, l'organisme espera que, a partir de l'inici del 2024, l'activitat recobri més vigor.
Cal assenyalar que les projeccions no tenen en compte la revisió que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet del PIB, elevant tres dècimes el creixement el 2022, fins al 5,8% des del 5,5%, i des del 5,5% al 6,4% l'evolució el 2021.
El Banc d'Espanya destaca que l'economia espanyola mostra un dinamisme comparativament més gran que en altres països de la zona euro. Un comportament més favorable explicat per les diferències en la composició sectorial.
En concret, "la major fortalesa recent de l'activitat a Espanya estaria relacionada, en part, amb el pes més gran al nostre país dels serveis vinculats a l'hostaleria i el turisme, que han continuat experimentant una demanda molt elevada durant l'estiu. A canvi, el pes de les branques manufactureres, el dinamisme del qual està sent inferior al dels serveis, és comparativament més reduït a l'economia espanyola, a més, dins d'aquestes branques, aquelles més intensives en energia han presentat un comportament relatiu millor a Espanya que a la UEM o, per exemple, que a Alemanya", comenten.
REVISIÓ A L'ALÇA DE LA INFLACIÓ
D'altra banda, quant a la inflació, el Banc d'Espanya revisa a l'alça la taxa general per al present exercici i el següent, col·locant l'Índex de Preus de Consum (IPC) al 3,6% i 4,3%, respectivament, fet que suposa quatre i set dècimes més. Continua mantenint que baixarà fins a l'1,8% el 2025.
El component subjacent creixerà un 4,1% aquest any i es desaccelerarà fins al 2,3% i l'1,7% els dos anys següents, segons les previsions.
Com expliquen, la revisió del 2023 es deu, sobretot, al repunt experimentat pels preus del petroli durant l'estiu, mentre que el 2024 la revisió a l'alça respon, principalment, a l'encariment de l'energia d'acord amb els mercats de futurs i, en menor mesura, als efectes que implica la inflació l'extensió fins al final del 2023 de la reducció de l'IVA dels aliments i la subvenció al transport públic.
Per components, respecte a l'energia, les projeccions suposen que les principals mesures desplegades pel Govern per mitigar els efectes de la crisi energètica expiraran a finals del 2023, cosa que contribuirà a fer que l'increment del ritme de variació dels preus energètics es prolongui durant els primers trimestres del 2024, fins a assolir taxes properes al 25% a la primavera.
La inflació associada a aquest component de la cistella de consum començarà a moderar-se al tram final del 2024 i passarà a ser pràcticament nul·la al final de l'horitzó de projecció.
EL PREU DELS ALIMENTS ANIRÀ DESCENDENT
Pel que fa als aliments, la seva evolució de preus presentarà un perfil descendent durant els propers trimestres enfront del descens dels costos d'alguns insums productius després dels forts increments que van registrar durant bona part de l'any passat. Tot i això, la magnitud d'aquesta moderació dels preus dels aliments tendirà a veure's limitada per l'impacte negatiu que la materialització de condicions meteorològiques adverses podria suposar sobre la producció de determinats béns agrícoles en algunes àrees geogràfiques i també, probablement, per la retirada de Rússia de la Iniciativa sobre l'Exportació de Cereals pel Mar Negre".
En tot cas, el Banc d'Espanya creu que, malgrat el caràcter idiosincràsic dels diferents condicionants que determinen el cicle actual dels preus dels aliments, la seva desacceleració recent estaria en línia, en termes generals, amb l'observada històricament darrere d'altres episodis d'encariment.
A més, detalla que les perspectives d'inflació descansen sobre dos supòsits clau. En primer lloc, les projeccions incorporen l'existència d'una certa asimetria en la transmissió de les variacions dels preus de l'energia a la resta dels preus de consum, de manera que aquests últims reaccionen en major mesura als encariments dels insums energètics que els seus abaratiments. "Això contribueix a una certa resistència a la baixa de la inflació subjacent, que s'hauria vist reforçada amb el repunt més recent del preu del petroli". En segon lloc, s'assumeix que no es produiran efectes de segona volta significatius (via salaris i/o marges empresarials) que puguin desencadenar fenòmens de retroalimentació de les actuals pressions inflacionistes.
El Banc d'Espanya matisa que "els riscos al voltant d'aquestes projeccions estan orientats a la baixa pel que fa a l'activitat i equilibrats amb relació a la inflació".
Pel que fa al mercat de treball, les últimes projeccions reflecteixen que l'ocupació mantindrà un dinamisme elevat aquest any, amb un creixement del 2,6% en termes del nombre de persones empleades, per desaccelerar-se durant els dos anys posteriors, en línia amb allò previst per a l'activitat, si bé la productivitat aparent de la feina experimentarà una certa recuperació.
"La continuació del procés de creació d'ocupació explica el projectat descens de la taxa d'atur, que se situaria a l'entorn de l'11% a la mitjana del 2025, en un context de creixement sostingut de la població activa, que es beneficia de l'increment poblacional associat als fluxos migratoris", afegeixen.
