Revalorar les pensions en funció de l'IPC i mantenir l'entrada en vigor del 'factor de sostenibilitat' suposarà una despesa de 5.300 milions, l'equivalent al 0,4% del PIB, per 2019. Aquest any, ha estat de 2.500 milions d'euros, segons assegura el Banc d'Espanya en un article difós aquest dilluns en què analitza l'impacte en les finances públiques de les mesures adoptades recentment en el sistema de pensions.
Revalorar la pensió mitjana en funció de l'IPC durant el període 2018-2050 i mantenir l'entrada en vigor del 'factor de sostenibilitat' per 2023 elevaria la despesa un 1,9% del PIB el 2030 i un 3,4% del PIB el 2050 respecte a l'escenari d'aplicació de la reforma de 2013, que dibuixava un panorama molt diferent: pujades de les pensions de només el 0,25% durant gran part de les pròximes tres dècades.
El Banc d'Espanya recorda que la reforma de 2013 estableix que la revaloració de les pensions sigui anualment d'un màxim del 0,25% en situacions de dèficit del sistema, i de l'IPC més un 0,5% en èpoques de superàvit. Addicionalment, la reforma introdueix l'anomenat 'factor de sostenibilitat', que inicialment anava a operar a partir de 2019 i l'entrada en vigor del qual ha estat retardada fins a 2023. Aquest factor vincula l'import inicial de les pensions a l'augment de l'esperança de vida, de manera que com més creix aquesta, menor és la pensió inicial.
Els PGE per a 2018 van fixar una pujada del 3% per a les pensions mínimes i no contributives i de l'1,6% per a les contributives, d'acord amb la previsió d'inflació
Els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2018 van fixar una pujada del 3% per a les pensions mínimes i no contributives i de l'1,6% per a les contributives, d'acord amb la previsió d'inflació. Si no hi ha acord en el Pacte de Toledo, les pensions es revaloraran també un 1,6% el 2019. A això cal sumar l'augment de la base reguladora de la pensió de les vídues sense altres ingressos, del 52% al 56% aquest any, i del 56% al 60% a partir de 2019.
Amb les dades del Pla Pressupostari per 2019 que el Govern de Pedro Sánchez va remetre a Brussel·les, l'impacte que ha tingut aquest any revalorar les pensions amb l'IPC, pujar les mínimes un 3% i elevar la base reguladora de les pensions de viduïtat al 56% ha suposat una despesa de 2.500 milions d'euros. Per 2019, l'efecte d'aquestes mesures és més gran, de 5.300 milions, l'equivalent al 0,4% del PIB.
ES NECESSITA AUGMENTAR INGRESSOS O REDUIR DESPESES
El Banc d'Espanya calcula que retardar l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat a 2023 comportarà un augment mitjà de la despesa del 0,1% del PIB durant la pròxima dècada (2020-2030) i del 0,3% del PIB durant la dècada següent.
Aquesta major despesa, explica, seria resultat tant de l'increment de la pensió mitjana de les cohorts que es jubilin entre 2019 i 2022, ara exemptes de l'aplicació del 'factor de sostenibilitat', com l'augment de la pensió mitjana de les cohorts que es jubilin a partir de 2023, per als quals el retard en quatre anys de l'entrada en vigor d'aquest factor implicaria una pensió inicial gran.
Davant el recent acord del Pacte de Toledo perquè les pensions es revalorin de forma general en funció de l'IPC observat, les implicacions sobre la despesa en un horitzó a llarg termini són, segons el Banc d'Espanya, "molt superiors" a les derivades de les mesures recollides en la Llei de Pressupostos: un augment de la despesa de l’1,9% del PIB per 2030 i del 3,4% del PIB per al 2050.
Tot i que la institució entén que aquests càlculs estan sotmesos a un gran grau d'incertesa per l'ampli horitzó temporal considerat, assegura que, davant l'escenari macroeconòmic i demogràfic previst, "cal concloure que les mesures recents adoptades en el sistema de pensions requeriran d'actuacions addicionals que augmentin els ingressos o redueixin les despeses del sistema amb la finalitat de garantir la seva sostenibilitat financera".
