El 25% dels espanyols viuen en una llar on no hi ha capacitat per estalviar a final de mes i només 1 de cada 3 persones aconsegueix estalviar fins a un 10% del que ingressa. De fet, el més habitual a Espanya són les llars on conviuen una mitjana de tres o quatre persones que, en més del 25% dels casos, en total no arriba als 2.000 euros mensuals d'ingressos amb què han de cobrir totes les despeses.
Aquestes dades es desprenen de l'Observatori Cofidis d'Economia Sostenible a la Llar 2022. A més, posa de manifest l'existència d'un 6% de llars que es troben en una situació complexa a causa de l'elevat nombre de membres que hi conviuen, fins a cinc persones o més, amb uns ingressos totals que no superen els 1.000 euros al mes.
La partida de la llar els preus de la qual suposen un risc més gran per a l'economia són les despeses en els subministraments com la llum, el gas i l'aigua. En un segon nivell se situen els preus de les despeses per transport, alimentació i pagament de l'habitatge. La resta de partides com l'oci, els viatges, la roba, la sanitat, l'ensenyament, etc. aporten menys risc a l'estabilitat econòmica de la llar, encara que afecten percentatges significatius de les llars.
El 55% de les llars de dos o més membres que ingressen menys de 1.000 euros mensuals no poden estalviar res a final de mes. Aquesta dificultat d'estalvi també s'observa a les llars unipersonals i a les d'alta dimensió amb cinc o més components. L'informe també revela que 7 de cada 10 llars espanyoles no poden assumir una despesa imprevista de 1.000 euros amb el salari mensual. Un 51% hauria d'estirar estalvis i un 17% no el podria afrontar.
Molt per sobre de l'ús de la targeta de crèdit, per al 53% dels enquestats la solució més habitual d'afrontar aquestes despeses inesperades és recórrer a préstecs del banc habitual i entitats financeres, aquestes per a quantitats intermèdies de fins a 1.000 euros, o també demanar ajuda a familiars o amics, una alternativa a la que recorre el 46% dels espanyols.
En aquest sentit, Alberto Logas, director financer de Cofidis, aconsella quantificar molt bé les necessitats abans de demanar un préstec. "Per evitar que la devolució s'eternitzi i segueixi viva en anys següents, convé recórrer al finançament només per afrontar una despesa extra que sorgeix de manera puntual i evitar, sempre que sigui possible, recórrer a un préstec per finançar les despeses recurrents que es presenten tots els mesos o anys", afirma.
"Amb aquest projecte pretenem apropar-nos encara més al consumidor i d'una manera propera i actual donar pautes per gestionar bé els seus recursos apel·lant a la seva responsabilitat personal i també oferint-li una formació bàsica que permeti als ciutadans actuar de la manera més adequada", assenyala Anna Golsa, directora de Digital Business i Màrqueting de Cofidis.
