El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha assegurat que els tipus d'interès es mantindran als seus nivells actuals "almenys fins a l'estiu de 2019", o fins i tot més temps si fos necessari per garantir que la inflació a la zona euro se situa per sota o prop del 2%. Així ho ha expressat durant una conferència oferta aquest dilluns al Parlament Europeu.
"Som els responsables de garantir l'estabilitat de preus per als 340 milions de persones de la zona euro que fan servir aquesta moneda i prenen decisions econòmiques cada dia", ha dit Draghi dirigint-se als membres del Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris presents a Brussel·les.
Pel que fa a les compres d'actius, Draghi ha recordat que "probablement finalitzaran després de desembre de 2018", després que durant l'última reunió, el Consell de Govern de l'entitat decidís reduir el ritme mensual de compres d'actius nets a 15.000 milions d'euros des d'octubre fins a final d'any. "Això no vol dir que la nostra política monetària deixarà de ser acomodatícia", ha destacat, ja que "perquè les expectatives d'inflació es materialitzin, hem de ser pacients, prudents i persistents en la postura de la política monetària".
"Perquè les expectatives d'inflació es materialitzin, hem de ser pacients, prudents i persistents en la postura de la política monetària"
El BCE espera un "creixement continuat i ampli de l'economia de la zona euro". Després d'una revisió a la baixa per aquest any i el que ve, "principalment com a resultat d'un comerç mundial més feble", les últimes projeccions macroeconòmiques de l'entitat preveuen que la inflació sigui del 2% el 2018 i es redueixi fins a l'1,8% i 1,7% el 2019 i 2020, respectivament.
"Les nostres mesures de política monetària han contribuït de manera substancial a l'evolució econòmica positiva a la zona euro", considera Draghi, que ha assegurat que "si considerem totes les mesures de política adoptades des de mitjans de 2014, les estimacions mostren que l'impacte global en el creixement del PIB real i la inflació de la zona euro és, en ambdós casos, aproximadament d'1,9 punts percentuals acumulatius entre 2016 i 2020".
El president del BCE ha recordat que durant el segon trimestre del 2018, l'economia de la zona euro va créixer un 0,4%, cosa que "confirma una àmplia expansió" malgrat una "certa moderació després del fort creixement del rendiment el 2017". Això es deu a la millora del mercat laboral i al fet que els ingressos de les llars estan creixent actualment a les taxes més altes observades durant els últims deu anys, ha explicat.
Precisament, fa una dècada que "la zona euro va entrar en una greu recessió". Una crisi que "va exposar les debilitats estructurals i ens va obligar a abordar-les". "El treball encara no ha acabat, però estem recollint els beneficis dels nostres esforços: el creixement ha estat positiu durant més de cinc anys i la taxa d'atur està al seu nivell més baix des de novembre de 2008", ha afirmat Draghi.
Per això, per finalitzar el seu discurs, ha destacat la importància d'un marc regulador sòlid que, "lluny de danyar el creixement", és "essencial per garantir un sòlid acompliment econòmic a llarg termini". "Avui, deu anys des del començament de la crisi financera, encara hi ha importants assumptes pendents quan es tracta de millorar el marc legislatiu financer de la Unió Europea".
