El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha reconegut que la integració financera s'ha dut a terme "lentament" i ha resultat ser "superficial i reversible". Després d'això, els objectius principals de la Unió Europea (UE) són que els bancs estiguin sans i fomentar una integració més profunda al sector bancari, segons el discurs pronunciat durant la Conferència de l’ACPR sobre supervisió financera celebrada a París aquest dimarts.
Draghi ha defensat que la supervisió europea contribueix de manera "significativa" a aquests objectius, ja que un control "més sòlid i uniforme condueix a bancs resilients i proporciona un marc de política més coherent per a la banca transfronterera".
Sobretot després que l'esclat de la crisi, quan els mercats interbancaris es van fragmentar al llarg de les línies nacionals i van amenaçar la integritat de la moneda única, deixant al descobert els errors existents a la Unió Monetària. "La crisi financera mundial va deixar al descobert les deficiències en la regulació i supervisió dels bancs a tot el món, a la UE aquestes debilitats es van veure agreujades per la fragmentació".
"La crisi financera va deixar al descobert les deficiències en la regulació i supervisió dels bancs, a la UE aquestes debilitats es van veure agreujades per la fragmentació"
I un d'aquests principals errors va ser, segons considera Draghi, "la tendència dels supervisors a promoure i defensar els campions nacionals, que sovint va prevaler sobre la recerca d'eficiència i estabilitat de la Unió". "Les mesures desplegades durant la crisi, com la validació de la liquiditat, es poden haver centrat en assegurar l'estabilitat financera interna, però van descuidar els efectes externs adversos en altres països. Per tant, les polítiques internes van tendir a reforçar els efectes de contagi negatius i exacerbar el risc sistèmic en tota la zona euro", afirma.
Per això, el president del BCE ha destacat la importància del paper dels supervisors europeus enfront del sistema fragmentat de supervisió nacional per diversos motius. El primer és que "la supervisió europea harmonitza les pràctiques de supervisió" en fusionar en un únic mètode els 19 enfocaments nacionals. Amb això, els supervisors tracten tots els bancs de forma equitativa: mesuren els riscos amb el mateix criteri i estableixen els requisits de capital en conseqüència.
En segon lloc, "la supervisió europea adopta una perspectiva de tot el sistema quan es monitoren i mitiguen els riscos". Els supervisors poden recórrer a un conjunt complet de dades i informació sobre els bancs en tota la zona euro. Sobre aquesta base, el personal experimentat de 28 països diferents pot fer comparacions, detectar debilitats comuns i monitoritzar possibles canals de contagi.
El tercer avantatge de la supervisió europea és que "redueix la fragmentació en el marc de supervisió" que donaven lloc a "importants diferències nacionals en aspectes prudencials clau, com la definició de fons o els requisits de capital i liquiditat". Per això, "es necessita certa harmonització de les normes nacionals d'insolvència perquè la resolució europea sigui més efectiva".
FOMENTAR LA INTEGRACIÓ BANCÀRIA
Draghi creu que el mercat bancari a Europa segueix estant fragmentat tot i comptar amb un supervisor únic i regles més harmonitzades. "El 86% dels préstecs bancaris de la zona euro a empreses i llars va ser domèstic el 2017. I la consolidació transfronterera, que és una forma d'augmentar els préstecs, ha aconseguit recentment mínims històrics", assegura.
Per això, "si volem collir els beneficis d'un mercat integrat que ajudi a compartir els riscos a través del sector privat i millori l'estabilitat macroeconòmica en la unió monetària es necessiten més reforços".
La baixa rendibilitat i la incertesa respecte a la valoració dels actius heretats redueixen l'atractiu de les fusions i adquisicions transfrontereres
Pel que fa als obstacles, Draghi assenyala les diferències legals, judicials i culturals entre els països. Però afegeix més. Els actius heretats han pesat en els préstecs transfronterers durant els darrers anys, ja que els bancs amb alts nivells d'actius heretats han reduït les seves exposicions transfrontereres en un esforç per apuntalar els balanços deteriorats. A més, han mantingut baixos els seus préstecs, ja que la seva capacitat per acumular capital és limitada.
També, la baixa rendibilitat i la incertesa pel que fa a la valoració dels actius heretats redueixen l'atractiu de les fusions i adquisicions transfrontereres, ja que els bancs encara esperen majors guanys per la reestructuració interna i la reducció de costos.
Draghi ha volgut defensar, a més, l'eliminació dels obstacles a la lliure circulació de fons, ja que és una condició prèvia per a un mercat bancari únic i podria millorar la integració financera en permetre als bancs assignar recursos de manera eficient a tots els països.
A més, hi ha factors reguladors que estan obstaculitzant la integració transfronterera. El marc regulador internacional no tracta la zona euro com una jurisdicció única, és a dir, els préstecs transfronterers dins de la zona euro dels bancs de l’Eurozona es consideren préstecs estrangers, cosa que dona lloc a un risc sistèmic més alt i requisits de capital en relació amb els seus iguals internacionals.
