Derrota total del Govern a la UE: ni bons, ni ajudes; només un préstec per a la sanitat

Noticia relacionada

El Eurogrupo moviliza 540.000 millones en préstamos pero aparca los eurobonos

Se suposa que les aspiracions del Govern en la negociació amb els altres països de la UE en el si de l'Eurogrup eren, per aquest ordre: 1) la mutualizació del deute en què caldrà incórrer mitjançant una emissió de bons conjunts (els eurobons o coronabons) l'import dels quals es repartiria entre els Estats; 2) la mateixa mutualizació mitjançant la creació d'un vehicle intermedi, un fons conjunt, que emetés aquests bons; 3) la concessió de subvencions per a fer front a les enormes despeses en ajudes, subsidis, avals i moratòries; i 4) la concessió de préstecs per a aquesta fi.

Doncs bé, la ministra Nadia Calviño no ha aconseguit cap dels quatre, per molt que digui que és un bon acord. Els coronabons estaven descartats fa setmanes encara que Pedro Sánchez continués insistint per a consum de la seva parròquia. Però és que ni tan sols ha aconseguit que ens concedeixin un préstec per a sufragar el famós "escut social" de Pablo Iglesias. Els 240.000 milions mobilitzats - no són 500.000 i són per a repartir entre els 27, no sols per a Espanya- són un "préstec en condicions avantatjoses", com va qualificar Guindos al rescat financer de 2012, que només poden utilitzar-se per a les despeses sanitàries. I surten del mateix instrument, el MEDE (Mecanisme Europeu d'Estabilitat).

I PODIEN HAVER-NOS POSAT CONDICIONS PER ALS PRÉSTECS

És cert que no és l'únic programa. La Comissió també ha aprovat el Programa SURE contra la desocupació, que també és un préstec que cal retornar però aquesta vegada sí que podrà utilitzar-se per a sufragar mesures com els ERTE espanyols. A més, només està dotat amb 100.000 milions a repartir entre tots; i nosaltres ens gastarem només això en els avals dels crèdits ICO. En tercer lloc, estan els crèdits del Banc Europeu d'Inversions, que són préstecs per a pimes que es canalitzaran a través de la banca.

L'única medalla que pot posar-se el nostre Executiu és que no ens hagin posat condicions a canvi d'aquests préstecs com sí que van fer en 2012 (recordin als 'homes de negre'). Unes condicions que consistien a complir d'una vegada els objectius de dèficit públic -portem 10 anys incomplint-los- i que exigia Holanda, però que va retirar per pressió d'Alemanya (no d'Espanya), que considera que cal tenir flexibilitat en una crisi com l'actual.

HOLANDA I ALEMANYA SÓN ELS DOLENTS?

Després està la qüestió valorativa, on entren els atacs furibunds de l'esquerra als països del Nord per insolidaris amb nosaltres en aquesta hora de necessitat. En aquests països (de tradició calvinista) pesa molt el tòpic de balafiadors i malbaratadors dels països del Sud (de tradició catòlica o ortodoxa), i també està molt fresc el record dels rescats de Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya en la crisi de l'euro. Per a aquests Governs, donar-nos ajudes a fons perdut seria un suïcidi electoral perquè els seus ciutadans s'oposen radicalment a "pagar-nos la festa".

Es pot adduir que ara no es tracta d'una festa, sinó d'una crisi sanitària mai vista. La resposta a aquest argument va arribar des de Finlàndia: cada país ha de ser responsable de les despeses en què incorri per l'epidèmia. Per a això hauria de comptar amb matalassos per a emergències i, si no els té, és perquè s'ha gastat els diners en coses innecessàries. Així i tot, i atès que la gent està morint, han acceptat ajudar-nos, però estrictament per a això, per a salvar vides. Per aquest motiu el préstec del MEDE només es pugui utilitzar per a despeses sanitàries.

Tampoc són veritat les crítiques que diuen que Europa ens ha deixat abandonat i que, per a la resta de despeses, haurem d'apanyar-nos nosaltres solets. Perquè gairebé totes les anàlisis s'obliden del BCE, que és l'actor més important i l'únic òrgan europeu al qual els Estats han transferit sobirania de debò. Christine Lagarde ha posat en marxa un programa de compra de deute públic de fins a 750.000 milions, que, en la pràctica, suposa monetitzar el deute dels Estats, inclòs Espanya.

Això és el que explica que, a diferència de 2012, la nostra prima de risc no camini ja pels 500 o 600 punts bàsics. La qüestió és si, per a pagar totes les mesures que el Govern ha anunciat, l'increment del deute públic serà massa gran fins i tot per al BCE. Llavors sí que tindrem un problema seriós.