La fortalesa i la resiliència de l'economia durarà i s'espera que Espanya creixi més ràpid que la zona euro, tot i que, "naturalment, la política monetària serà un llast per a l'economia espanyola". Així ho ha assenyalat el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, en una entrevista a Financial Times.
"Tant a Espanya com a la zona de l'euro projectem una desacceleració a la segona part d'aquest any. Però, de mitjana, per al 2023 esperem un creixement del 2,3% del PIB espanyol, en comparació amb la projecció del 0,7% del BCE per a la zona de l'euro. Per al 2024, s'espera un creixement de l'1% a la zona de l'euro, en comparació amb l'1,8% per a Espanya, el 2025 serà de l'1,5% per a la zona de l'euro i del 2% per a Espanya", respon.
Sobre les principals raons per les quals l'activitat ha estat més forta i resilient a Espanya, De Cos creu que es deu al fet que el sector serveis sigui molt més important a Espanya que a la zona de l'euro, cosa "absolutament clau per explicar aquesta evolució". "En concret, el fet que siguem molt més dependents del turisme ens ha ajudat en aquest cas, atesa la forta recuperació del turisme el 2023. El fet que siguem menys dependents de la manufactura n'és un altre factor clau. Finalment, també som molt menys dependents de les exportacions de béns a la Xina", afirma.
A més, s'espera que el creixement de l'ocupació continuï sent positiu i això, juntament amb la recuperació dels salaris reals, impulsa els ingressos de les llars. El xoc energètic ha tingut un impacte menys sever a Espanya, atesa la seva menor dependència de Rússia. "Com a resultat, l'activitat manufacturera als sectors intensius en energia està funcionant comparativament molt millor".
"És clar, la política monetària serà un llast per a l'economia espanyola, i en el nostre cas l'efecte és més ràpid perquè al voltant del 70% de les nostres hipoteques encara tenen tipus flotants. Però l'efecte net d'aquests factors és que s'espera que Espanya creixi més ràpid que la zona de l'euro, encara que, naturalment, cal continuar destacant que aquestes projeccions de creixement tant per a la zona de l'euro com per a Espanya estan envoltades d'una gran incertesa, i amb la balança de riscos inclinada a la baixa en ambdós casos", diu.
Sobre la política monetària, el governador del Banc d'Espanya ha comentat que les dades d'inflació entrants han confirmat bàsicament les expectatives per a la inflació general i la subjacent. "Hem vist augmentar els rendiments reals, disminuir les expectatives d'inflació a llarg termini i caure els preus de les accions. Així, hem observat un enduriment addicional de les condicions financeres. I les darreres dades indiquen un creixement més feble".
Segons els seus models actuals, “no podem descartar per complet un creixement lleugerament negatiu al tercer trimestre, cosa que seria una sorpresa lleugerament negativa en comparació amb les projeccions del personal tècnic. I la nova guerra al Pròxim Orient certament no ajudarà a impulsar la confiança, el consum o la inversió. Per això crec que la nostra avaluació de setembre sobre la nostra política monetària en el futur és encara més vàlida avui”.
Finalment, sobre la recent liquidació als mercats de bons, ha expressat que el recent augment de les taxes d'interès a llarg termini no està relacionat amb factors interns, com els canvis a les expectatives del mercat sobre la inflació de la zona de l'euro. "Més aviat, ha estat impulsada per la dinàmica del mercat nord-americà, i principalment per un augment de les primes per termini, i s'ha transmès a altres mercats internacionals a causa del predomini dels mercats de bons nord-americans".
"En qualsevol cas, en última instància ha conduït a un augment significatiu de les taxes reals a la zona de l'euro, particularment a l'extrem llarg de la corba de rendiment. Les implicacions poden diferir de quan les taxes augmenten, per exemple, perquè el mercat suggereix que la inflació de la zona de l'euro pot ser més persistent. Aquest no és el cas ara".