coronaviruscb4t

Els mercats continuen confiant en una resposta dels bancs centrals que ajudi a mitigar l'impacte del coronavirus sobre l'economia mundial, sobretot després que l'OCDE hagi rebaixat les seves previsions per la propagació de l'epidèmia. No obstant això, ni el BCE, ni la Fed, ni el Banc d'Anglaterra ni el del Japó són totpoderosos, per la qual cosa els experts ja avisen que faran falta més mesures per minimitzar les conseqüències negatives del brot.

Des que va començar l'epidèmia, les cadenes de subministrament han estat les més afectades, primer a l'Àsia i després a la resta del món, a mesura que el coronavirus s'ha anat propagant. Això, sumat a la caiguda de la demanda propiciada per les quarantenes i per la por que s'ha instal·lat entre la població, pot ser letal per a l'economia mundial, que necessitarà més ajudes, a més de l'acció dels bancs centrals, per superar aquest nou obstacle. I és que ara les campanes de la recessió tornen a sonar amb força.

Aquestes són alguns dels remeis que es podrien implementar per pal·liar els efectes negatius del Covid-19. Poden semblar una mica forassenyats, però els analistes insisteixen en la necessitat de mirar més enllà de les possibles rebaixes de tipus o injeccions de liquiditat dels bancs centrals, la munició dels quals és limitada, per resoldre aquesta crisi:

1. Acció coordinada: les majors economies del món semblen disposades a acordar "mesures coordinades" que limitin l'impacte del brot sobre el creixement. Els països del G-7 es reuniran per teleconferència aquest dimarts per assegurar-se que la resposta a l'epidèmia és conjunta, i que s'adopten mesures similars, cita a la qual també hi seran presents els banquers centrals. A més, la Comissió Europea ha creat un gabinet de crisi integrat per cinc comissaris per coordinar la resposta a la propagació del coronavirus. Els experts creuen que una acció conjunta és la millor manera de contenir els efectes adversos, perquè tindrà un impacte major que si cada país actua pel seu compte.

2. Reducció dels aranzels dels EUA a la Xina: malgrat que amb el coronavirus la guerra comercial entre les dues potències sembla haver estat deixada de banda, en realitat no és així de cap de les maneres. Els dos països han de reprendre les negociacions de la Fase 2, i hi ha qui creu que un petit gest simbòlic del president estatunidenc, Donald Trump, podria fer molt de bé. Segons Bloomberg, una petita disminució simbòlica i temporal dels aranzels que es mantenen sobre 360.000 milions de dòlars de productes xinesos ajudaria l'economia asiàtica a tornar a funcionar amb més rapidesa, i reduiria el cost que suporten els importadors dels EUA.

3. Moratòria d'altres aranzels: ara que el virus s'ha propagat a més de 60 països, ja no és només un fenomen xinès, com tampoc ho serà l'efecte econòmic. Així ho porten advertint els experts des de fa dies, i ara ja no es considera forassenyada la possibilitat que hi hagi un 'punt mort' aranzelari fins que passi la tempestat. Què és el que es podria fer? Molt senzill: que els EUA, la UE i el Japó, entre d'altres, aprofitin per signar una moratòria sobre qualsevol nou aranzel mentre l'Organització Mundial de la Salut (OMS) continuï emetent senyals d'advertiment d'una possible pandèmia pel coronavirus.

4. Ajuda fiscal a les empreses afectades: des de fa dies es parla també dels efectes del brot en les empreses de tot el món, davant la successió de 'profit warnings' que s'han produït. El temor és que es vegin obligades a tancar temporalment, com ja ha ocorregut a la Xina i a d'altres països asiàtics, i que això generi problemes perquè paguin els seus deutes, o fins i tot que pugui provocar el pitjor dels escenaris, el de la fallida. Alguns Governs ja han promès ajudes fiscals, encara que caldrà veure com es concreten. S'ha posat sobre la taula la possibilitat de concedir una exempció fiscal a les companyies afectades, però sembla difícil que es pugui aprovar. Per això ja hi ha qui advoca per permetre, almenys, que els costos en què hagin incorregut per mitigar els efectes del coronavirus siguin deduïbles.

PÈRDUA PERMANENT O HI HAURÀ RECUPERACIÓ?

Els analistes de Credit Suisse han rebaixat la seva previsió de creixement del PIB mundial al 2,2% al 2020, encara que alerten que podria ser fins i tot del 2%. "La gran incògnita és si això representa una pèrdua permanent de creixement, o si una recuperació en forma de V compensarà el creixement perdut" durant la primera part de l'any a causa del coronavirus, assenyalen.

Segons la firma d'inversió Kingswood, "sembla inevitable que l'activitat es vegi afectada de manera considerable al primer trimestre", encara que "més enllà, les perspectives són molt menys clares". "La nostra opinió actual és que l'activitat també patirà durant el segon trimestre, però que després es recuperarà de cara la segona meitat de l'any" encara que, en comptes d'una forta recuperació de l'activitat en forma de V, que fins ara havia estat l'esperança, veuen "més probable una recuperació més apagada".

Tal i com expliquen, per parlar d'una pèrdua permanent hauria de tenir lloc un dels següents tres esdeveniments: els models de negoci haurien de canviar (poc probable); les cadenes de subministrament haurien de ser interrompudes de manera significativa (poc probable si la Xina torna a la feina en un 70%-80% a la fi de març); o un augment important de les fallides (el Banc Popular de la Xina està imprimint diners de facto i animant als bancs a utilitzar-los per compensar els problemes de capital circulant, ja que és probable que 30 milions de pimes puguin accedir als fons a través de la banca online).

Noticias relacionadas

contador