El Banc Central Europeu (BCE) encadena tres setmanes de compres rècord d'actius que responen a la necessitat de complir amb els pantagruèlics programes d'estímuls que va llançar el mes de març, destinats a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. Només el paquet d'emergència contra la pandèmia de coronavirus (PEPP, per les seves sigles en anglès) acumula un total de 50.708 milions d'euros en adquisicions netes fins al 13 d'abril. Aquestes últimes tres setmanes, l'entitat presidida per Christine Lagarde s'ha gastat gairebé 95.000 milions.
Noticia relacionada
El BCE va anunciar el passat 18 de març el llançament del nou programa PEPP, amb una dotació de 750.000 milions d'euros, que estarà en vigor fins que hagi acabat la fase de crisi pel Covid-19, garantint que com a mínim continuarà comprant actius fins a finals de 2020. Aquesta actuació eleva el total que l'institut emissor preveu injectar enguany a 1,1 bilions d'euros, la qual cosa repercutirà sobre el seu balanç, que superarà els 6 bilions quan acabi desembre.
La primera setmana que va entrar en actiu, l'entitat presidida per Christine Lagarde es va gastar 30.153 milions entre tots els seus programes. Mentre que la passada va elevar les compres fins a gairebé 37 milions.
A més d'aquest nou programa d'adquisició d'actius, del qual el BCE no ha ofert detalls sobre la composició de les seves compres, la institució ha informat que al mes de març va efectuar compres d'actius per import de 51.141 milions d'euros sota els diferents plans en vigor que formen part del seu programa d'adquisició d'actius APP, la qual cosa suposa un increment del 118% respecte de febrer.
El 12 de març, el BCE va anunciar que incrementaria les seves compres d'actius sota el programa APP, fins llavors fixades en 20.000 milions d'euros mensuals, en 120.000 milions d'euros fins a final d'any, la qual cosa elevaria a uns 32.000 milions la mitjana d'actius adquirits cada mes per l'entitat fins a final de 2020.
Dins del seu programa de compra d'actius, el major import correspon al programa d'adquisició d'actius del sector públic (PSPP), dirigit a la compra de deute públic emès pels països de la zona euro, que al març va aconseguir un import net de 37.323 milions, comparat amb els 14.137 del mes anterior, fins a arribar als 2,15 bilions d'euros des del seu llançament el 2015.
D'aquesta quantitat, el BCE va destinar al març un total de 5.407 milions d'euros a la compra de deute espanyol, una xifra sensiblement superior als 2.006 milions del mes de febrer, que suposa la major compra de bons espanyols per part del BCE des de desembre de 2017.
No obstant això, l'increment més cridaner en les compres del BCE durant el mes de març passat va correspondre al deute d'Itàlia, que va aconseguir els 11.855 milions d'euros, enfront dels 2.266 milions emprats al febrer, la qual cosa implica que el 32% de les compres de deute del BCE al març van correspondre a paper emès per Itàlia.
Al març, el deute italià s'havia vist sota pressió als mercats, particularment després de les desafortunades paraules de Christine Lagarde, presidenta del BCE, durant la roda de premsa del passat 12 de març, quan va afirmar que no corresponia al BCE controlar les primes de risc dels països. De fet, el diferencial del bo italià a deu anys va arribar a disparar-se per sobre dels 300 punts bàsics respecte del 'bund', després del que la intervenció del BCE ha reduït aquesta bretxa a una mica menys de 200 punts bàsics.
Per part seva, el BCE va adquirir 8.873 milions d'euros de deute francès i només 2.046 milions de bons d'Alemanya, elevant la seva exposició fins als 443.319 i 533.247 milions d'euros, respectivament.
Al marge del programa PSPP de compra de deute públic de la zona euro, el BCE va adquirir al març amb 6.965 milions de deute d'empreses de la zona euro, un 21,4% més que al febrer, fins a acumular 201.507 milions.
Per part seva, el banc central va elevar a 3.931 milions d'euros les compres mensuals de cèdules, comparat amb els 3.334 milions del mes anterior, mentre que les seves compres de titulitzacions van sumar 2.923 milions, enfront dels 254 milions de febrer.
